El llenguatge modela l’actitud dels esportistes Nova aportació del psicopedacoach Ernest Iñesta

nintchdbpict000347325006-e1503415383574

És molt curiós com les nostres creences i tot allò que ens diem internament és tan decisiu a l’hora de comprovar l’actitud dels esportistes davant els moments crítics, sota pressió o després d’una derrota i també, molt interessant, després d’una victòria.

Fa unes setmanes en un torneig de tennis i després d’encaixar un 3-0 inicial, un entrenador i una jugadora van tenir un diàleg, que analitzaré tot seguit. El vídeo dura menys de dos minuts i podeu veure’l amb subtítols gràcies als companys d’AS TV:

Les emocions i les paraules creen una situació on és impossible que sorgeixi cap comunicació fluïda. A vegades, el silenci també és una manera de reflexionar i calmar o deixar fluir les emocions perjudicials per a la competició on està immers l’esportista. En aquest cas, no hi ha comunicació.

El més interessant és que sorgeixen emocions com la ràbia, l’ira i la tristesa, i el diàleg que vol la tennista va dirigit a la persona i no pas a les accions realitzades per ella. L’entrenador intenta donar-li la volta però també intercanvia frases cap a la tennista tot perdent l’objectiu dels 2 minuts de teòric feedback amb la tennista. Es focalitza en l’exterior i mostra la ràbia i l’ira personalitzada en l’entrenador.

La conseqüència directa de tot plegat és que el resultat va ser un doble 6-0 en contra… sense comentaris.

Les bones preguntes són la clau

Les preguntes transformadores són una de les característiques del coaching ja que que no s’incideix en receptes sinó en una introspecció personal de cadascú. Fer allò que creguis oportú segons el teu sentir actual. No hi ha respostes dolentes, perquè són les teves, personals i intransferibles i l’objectiu és que t’impactin i et facin pensar.

Les qüestions que posaria sobre la taula, i cadascú que hi doni resposta, si vol, són les següents:

  1. Quines emocions creus que dominen a la tennista? I a l’entrenador?
  2. Estan focalitzats únicament en el joc? Si no és així, què fa l’entrenador?
  3. Com reacciona la tennista als aplaudiments de l’entrenador rival? Quin diàleg intern construeix?
  4. L’entrenador és un bon diagnosticador i domina el llenguatge?
  5. Com ho podríem fer per què les paraules impactessin positivament sobre la tennista?

tennis_230817a_1000

Les respostes de cadascú ens porten a millorar el nostre autoconeixement i si ens focalitzem en l’acció, tot pensant que depèn de nosaltres, com ens afecten i ens senten les coses que ens passen; ningú diría que els missatges fossin determinants per girar el signe del partit, tot i que podrien contribuir a millorar la percepció del moment i per tant, anar cap a un estat amb més calma interior.

Algunes accions per posar en pràctica per part de l’entrenador:

  • Sintonitzar amb la tennista amb el contacte visual i/o físic
  • Utilitzar missatges breus, atractius, sense perdre l’objectiu del diàleg
  • Usar un llenguatge concret sense ambigüitats
  • Mantenir una relació d’interdependència on l’esportista interioritzi els recurs i els apliqui en els moments adequats
  • Aplicar coneixements de diverses practiques com la PNL, el coaching, visualitzacions, etc.
  • Ensenyar algun ancoratge. Aprendre a utilitzar aquest recurs serveix per donar-li la volta a un comportament que perjudica a l’esportista i fins que ho veu de manera positiva.

Consells per a l’esportista

  • Aprendre a automotivar-se
  • Aprendre a gestionar les emocions
  • Afrontar els errors
  • Acceptar les crítiques

En molts d’aquests aspectes, l’entrenador és clau amb la seva comunicació diària i sobretot amb el llenguatge que utilitza i com construeix els seus reptes més rellevants.

Un projecte positiu, obert i optimista, amb grans expectatives per als seus esportistes i que els impacti en positiu, afavoreix que sorgeixi l’energia positiva necessària per afrontar els reptes amb gran motivació i esperança. En aquests casos, per tant, és un autèntic facilitador de somnis que amb perseverança es poden assolir i, si no és així, que ens hagin fet sentir feliços per haver-ho donat tot durant el camí.