L’esport segons Rita Barberá: grans esdeveniments i postureig

La mort d’un personatge públic com Rita Barberá, alcaldessa durant 24 anys de València, n’ha disparat la quantitat de comentaris, glosses i obituaris. És una de les bèsties polítiques més importants dels darrers lustres als Països Catalans i, sota el seu mandat, l’esport ha estat una de les seves eines més utilitzades en la gran operació de dotar de contingut la capitalitat de València i projectar-la internacionalment.

Corria l’any 1992. L’any en què l’Espanya que governava el PSOE va ser més a l’aparador. Barcelona acollia els Jocs Olímpics, Sevilla l’Exposició Universal i Madrid, com qui rep la torna, capital europea de la cultura. Rita Barberá feia un any que ostentava l’alcaldia d’una València que se sentia agreujada. Un eslògan que va ser pintada en diverses parets ho resumia amb un eloqüent “Barcelona 92 València 0”. I el PP de València va començar l’operació, basada en grans esdeveniments i infraestructures que tenia l’esport com una de les seves puntes de llança. No consta de l’alcaldessa que fos una amant especial de l’esport, més aviat al contrari. Però alguns dels grans apunts que s’estan fent de la seva obra política, mai exempta de polèmica, es basen en l’esport.

comunidad_valenciana-espana_93750902_423949_1706x960

Grans esdeveniments

La fotografia que encapçala aquest article és paradigmàtica. Rita Barberá seu de copilot d’un Ferrari conduït pel llavors president valencià Paco Camps, amb el President de l’escuderia italiana i els seus dos pilots, Felipe Massa i l’ídol espanyol Fernando Alonso. Saluden al públic congregat en una de les edicions del Gran Premi d’Europa a València. La ciutat del Túria es convertia en la “segona Mónaco” i acollia el gran circ de la Fòrmula 1 pels carrers més carismàtics de la ciutat, a la zona trufada de grans edificis de Calatrava i tota la pesca de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Els grans esdeveniments van ser la marca de la casa d’una Barberá que sempre va saber capitalitzar política i públicament l’aposta per aquests projectes milionaris. Entre els anys 2008 i 2012 la ciutat va acollir, a l’estiu, una prova d’indubtable ressò internacional i mediàtic tot i que en xifra d’assistents no va complir mai els pronòstics. L’aposta per la Fórmula 1 tenia l’objectiu d’impulsar econòmicament València amb la bandera del turisme brandada amb devoció des de l’Ajuntament i el govern de la Generalitat.

L’altre gran esdeveniment esportiu que es va marcar, a nivell de “tanto” l’obra de la popular va ser la Copa Amèrica de vela. En va acollir dues edicions, el 2007 i el 2010, més exitosa la primera que la segona però al cap i a la fi la prova de navegació més important del món va associar el seu nom a la capital valenciana dues vegades.

Rita Barberá

El deute del llegat

Tant la Copa Amèrica com la Fórmula 1 van ser apostes molt discutides per l’oposició per les inversions milionàries que requerien i corresponen a una època concreta que va desembarcar en la pràctica fallida dels comptes de la Generalitat Valenciana, així com deixant l’Ajuntament de la ciutat com un dels més endeutats de l’Estat.

La projecció de València com a gran capital de l’esport també va tenir nous elements com el Masters 500 de tennis, l’aposta per la marató i va ser aprofitat pels equips de Rita Barberá per renovar consecutivament els seus mandats, fins les eleccions de l’any passat. Quan va ser descavalcada del govern, la batllessa es va retirar enmig de sospites i investigacions obertes relacionades amb la corrupció. Pel camí, en 24 anys, a còpia de “postureig esportiu” l’Alcaldessa havia volgut remuntar el resultat virtual que dibuixava la pintada de l’any 1992 i contribuir també a una mena d’alternativa a Barcelona. En aquest sentit, és de la corda de Barberá una família Roig associada al València de bàsquet o la pròpia política apareixia a totes les celebracions del Ros Casares.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU