Elena Congost, campiona paralímpica a Rio de Janeiro

Els esportistes paralímpics continuaran cobrant menys que els olímpics El nou Pla ADOP millora les beques i els recursos disponibles

Núria Marquès, campiona paralímpica a Rio en natació

Núria Marquès, campiona paralímpica a Rio en natació

El Comitè Executiu del Comitè Paralímpic Espanyol ha anunciat aquest dilluns les xifres del nou pla ADOP, el projecte de col·laboració público-privada que segueix els mateixos paràmetres del Pla ADO per a esportistes olímpics. Hi ha una diferència, però. Des del primer moment els esportistes paralímpics han rebut menys suports econòmics i menys recursos que la resta d’esportistes. Una situació que han denunciat reiteradament amb un argument innegociable: l’esforç que fan per competir i guanyar medalles és, com a mínim, el mateix que el dels seus companys olímpics.

En els darrers mesos les queixes han pujat de to i diverses de les cares més conegudes de l’esport paralímpic de casa nostra (des de David Casinos fins a Ignacio Ávila) han instat les autoritats a canviar de paradigma. La primera conseqüència d’aquesta pressió és la millora de les condicions ofertes fins ara i que s’aplicaran en el cicle olímpic cap a Tòquio 2020. Probablement, les xifres més visibles són les que fan referència a les beques anuals per a la pràctica de l’esport d’alt nivell.

Elena Congost, campiona paralímpica de marató

Elena Congost, campiona paralímpica de marató

Fins ara, els campions del món/paralímpics rebien una ajuda de 21.000 euros l’any. Aquesta xifra augmenta un 57% fins a situar-se als 33.000 euros l’any, una beca que continua quedant molt lluny dels 60.000 euros que poden arribar a cobrar cada any els campions del món vinculats al Pla ADO. Els esportistes que s’enduguin una plata cobraran 27.900 euros anuals i els medallistes de bronze 24.600 euros anuals. Xifres, totes elles, que es redueixen en les modalitats d’equip  de forma progressiva, malgrat que s’ha intentat compensar aquesta situació amb un augment de la partida destinada a aquests casos d’un 75%.

Beques per a finalistes, una novetat esperada

La beca per a un quart lloc se situa en 15.000 euros anuals i, lluny de les considerades beques PRO, els esportistes que acabin entre el cinquè i el vuitè lloc rebran una retribució de 3.000 euros/any. Aquesta és una novetat més que benvinguda pels esportistes. 250 euros mensuals que són una novetat i que haurien de poder compensar part de les despeses de preparació, entrenament, viatges i competició que tenen durant la temporada.

Ignacio Ávila i Joan Font, vigents campions del món de ciclisme en pista

Ignacio Ávila i Joan Font, vigents campions del món de ciclisme en pista

Els esportistes de suport (guies des de l’atletisme fins a l’esquí) rebran les mateixes quantitats que els esportistes amb discapacitat i els entrenadors veuen duplicada la seva beca, que passa de 5.880 euros a 13.200 euros anuals. El Pla ADOP manté alguns elements inalterables per als esportistes: disposen de cobertura en serveis mèdics, suport a l’entrenament o d’accés als centres d’alt rendiment. D’altres es milloren, com el fet de disposar d’un servei de fisioteràpia de forma preventiva. Tot plegat, amb alguna contrapartida, com la reducció del programa de difusió social i de retorn als patrocinadors.

Lluny dels olímpics

Les beques del Pla ADOP pretenen garantir l’estabilitat econòmica dels esportistes inclosos al programa per tal que converteixin l’entrenament i la preparació esportiva en l’activitat principal de les seves vida. Com sempre, però, estan sotmesos a la tirania dels resultats. Una mala competició en el dia decisiu, encara que hagin guanyat la resta de proves de l’any, els continuarà posant contra les cordes.

Mireia Belmonte, l'esportista que més diners va rebre en funció dels seus resultats en el cicle cap a Rio 2016

Mireia Belmonte, l’esportista que més diners va rebre en funció dels seus resultats en el cicle cap a Rio 2016

Les xifres, més enllà de les millores anunciades, continuen distant molt d’allò que perceben els esportistes olímpics i que també es visibilitza en els premis econòmics per cada medalla assolida. Cada or de Rio olímpic va costar a l’estat espanyol 94.000 euros. Cada or paralímpic, 30.000. Mentre la igualtat no arribi, per moltes millores que hi hagi, el titular de la notícia només podrà ser que els esportistes paralímpics continuen cobrant menys que els olímpics per fer la mateixa feina.