Rio 2016: greus errades en els controls antidopatge

L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha publicat aquest dijous un informe independent que analitza les mesures antidopatge dutes a terme en els Jocs Olímpics celebrats a Rio de Janeiro el passat mes d’agost. L’informe assenyala “mancances greus” i detalla fil per randa la feina feta durant els Jocs. L’informe posa en valor la tasca dels professionals presents a Brasil i els avenços “impressionants” en el camp de l’antidopatge olímpic, però simultàniament enumera totes les errades que el COI podria haver evitat. Una tirallonga de despropòsits perfilats en 55 pàgines.

25olympics-web-master768

L’informe apunta a múltiples causes que van contribuir a fer una mala praxis: informació deficient per als supervisors dels controls antidopatge, manca d’experiència del personal que havia de recollir les mostres, problemes logístics, falta de personal, manca de coordinació, recursos limitats i material inadequat. Tot plegat va conduir a un incompliment de les previsions fetes abans de començar els Jocs: es van recollir 4.882 mostres, 500 menys de les planificades inicialment, corresponents a 3.237 esportistes, el 28,62% del total. Dit d’una altra manera: més de 7.000 esportistes van competir sense passar ni un sol control.

Els laboratoris, a la pràctica, van practicar menys analítiques de les previstes tot i tenir la capacitat per fer-ho i comptar amb plenes garanties de transport per a les mostres d’orina o de sang. 100 mostres van ser rebutjades en primera instància per no correspondre al nom de l’esportista encertat (error d’etiqueta), encara que van ser capaços de revertir aquesta situació. El problema principal eren els efectius sobre el terreny.

Controls: incompareixences i retards

Una dada xocant de l’informe és que molts esportistes no van passar els controls antidopatge previstos a la Vila Olímpica perquè els supervisors van ser incapaços de localitzar-los. De fet, en algunes ocasions més del 50% dels supervisors dels controls no es van presentar a la cita o hi van arribar més tard del previst. Això va provocar que molts controls antidopatge s’endarrerissin, es programessin per un altre dia o bé, senzillament quedessin anul·lats. Algunes jornades, els controls practicats no van superar la meitat dels previstos inicialment. L’informe també explica que el retard significatiu d’algunes mostres dificulta la credibilitat dels resultats obtinguts.

Seguint aquest mateix fil, l’AMA explica que no es va poder complir amb l’objectiu de recollir les mostres dels 5 primers classificats de cada prova. Es van prioritzar els esports associats a un alt i mig grau de risc de dopatge, però en alguns casos no va ser possible per manca d’efectius humans de l’equip d’antidopatge.

_90732068_nlqi2r4y

Els autors de l’informe expressen la seva sorpresa en relació a alguns casos concrets: la manca de controls fora de competició per als futbolistes, o els controls d’EPO limitats a la competició en esports vinculats a la resistència com el ciclisme, la natació o l’atletisme. Probablement, però, la referència més crua és sobre la manca de controls de sang durant la competició en esports catalogats de risc. L’exemple que citen és l’halterofília, l’esport que més casos de dopatge va generar en els Jocs Olímpics de Londres 2012, que va estar exempt d’aquests controls a Rio de Janeiro.

La distinció entre les mesures planificades inicialment i les executades finalment podria tenir una causa concreta en la renovació de l’equip responsable de l’antidopatge un any abans dels Jocs i la possible manca de relleu entre uns i altres dirigents. L’AMA lamenta que no s’hagin atès fil per randa les recomanacions expressades en informes previs, que “haurien estalviat molts dels errors comesos a Rio”.

Casos de dopatge i els TUE

El COI va concedir fins a 52 TUE, les famoses autoritzacions d’ús terapèutic de substàncies dopants i va detectar menys d’una desena de casos de dopatge. Tot i que l’informe no indica els noms, la informació és prou àmplia (esport, gènere, data, substància) per vincular les mostres amb els esportistes que van ser caçats abans de començar els jocs o durant la competició: l’atleta búlgara Silvia Danekova, el ciclista brasiler Kleber da Silva, els aixecadors de pesos Zielinski (Polònia) i Artykov (Kirguizistan) o bé la nedadora xinesa Xinyi. 3 casos, ara per ara, encara no s’han resolt (corresponents a boxa, halterofília i pentatló modern).

26987446

Entre la llista de TUEs concedits que apareixen al document hi ha majoria de nedadors i també hi apareixen jugadors de bàsquet i d’hoquei herba, triatletes o tiradors,  així com una gimnasta testada en quatre ocasions. Probablement es tracta de Simone Biles, amb la medicació concreta que ha explicat que pren per superar el TDAH després d’aparèixer als papers de Fancy Bears.