El repte dels 40 esports olímpics en 4 anys

Que els Jocs Olímpics tenen una força d’atracció impressionant és innegable. L’espai de tot l’altre esport per excel·lència, de vegades, genera projectes esbojarrats. A La Fosbury, sens dubte, en som una prova fefaent. Però hi ha gent que va molt més enllà d’un seguiment intensiu i extenuant. És el cas de Pierre Rizo, un home de Tolosa de Llenguadoc que està duent a terme un repte sensacional. El seu objectiu és senzill. Vol practicar 40 esports que formen part del programa dels Jocs Olímpics d’estiu en 4 anys. Concretament, des de Rio 2016 fins a Tòquio 2020.

Si penseu que això ho podríeu fer vosaltres sense massa complicacions, és que encara no heu llegit la lletra petita. El seu repte el vincula a aquells països on l’esport compta amb un prestigi, una història o una popularitat rellevants. Per tant, a la pràctica, Pierre Rizo s’ha plantejat voltar arreu del món amb l’olimpisme com a excusa. És difícil trobar un hobby més encertat per a un professor universitari d’educació física amb ganes d’aprendre com funcionen tots els esports olímpics.

pierrerizo

A Barcelona, de moment, no ha fet cap repte. Només la foto promocional!

El repte ja ha començat

Va acabar Rio i Rizo ràpidament es va posar en marxa. El seu repte va vinculat a diversos perfils en xarxes socials que, de moment, diem-ho clar, no tenen massa seguiment. Va començar amb la lluita a Turquia el 24 de setembre i va iniciar la tradició de penjar un vídeo per mostrar la seva pràctica esportiva farcida de turisme:

Des d’aquell moment ja ha visitat Sofia per practicar halterofília, Atenes per fer una Marató (ep, paraules majors!), Dublín per jugar a Golf, Kuala Lumpur per practicar el bàdminton i Pequín per jugar a tennis de taula. Podeu veure a continuació el darrer vídeo, en què sembla que domina prou bé als rivals fins que apareix un jugador una mica més gran i comença a llançar-li serveis impossibles.

Les primeres impressions

El diari La Dépêche du Midi ha tingut l’encert de contactar-hi i entrevistar-lo. Assegura que l’objectiu principal del repte és compartir grans moments amb gent d’arreu del món. I reconeix que no sempre l’esport que associa al país n’és una referència de masses. A la capital de Bulgària, per exemple, assegura que no hi ha una gran passió per l’halterofília: “No és una prioritat nacional. De fet, les instal·lacions eren molt austeres i comptaven amb material antic“. A la Xina va entrar a l’escola d’esports en un entrenament adreçat als infants, d’on va sortir sorprès (i incòmode) per la disciplina militar entre entrenadors i futurs jugadors.

Rizo continuarà amb els seus reptes el mes d’abril a Corea del Sud per practicar Taekwondo i té en ment una petita estada a Montpeller per jugar a handbol i un viatge als Estats Units que voldria compartir amb alguna de les estrelles del bàsquet nord-americà. Una idea fosburiana que ens agrada i que anirem seguint. I vés que no acabem seguint les seves passes!