L’aportació econòmica del Pla ADO cau en picat El cicle olímpic vigent cap a Tòquio 2020 comptarà amb 22 milions d'euros

Aquest dimecres el Comitè Olímpic Espanyol ha celebrat una nova assemblea general. La presentació dels números econòmics ha servit per constatar el declivi del Pla ADO.

Amb l’arribada dels Jocs Olímpics a Barcelona el govern espanyol va buscar la manera de potenciar l’esport d’elit per fer un bon paper al medaller. Més enllà d’infraestructures, instal·lacions i passió dels aficionats, calia fer un salt de qualitat esportiva que va arribar ipso facto després d’una inversió econòmica sense precedents. Una peça clau d’aquell projecte va ser el naixement del Pla ADO, constituït per primera vegada el 24 de desembre de 1987. L’èxit va ser immens, passant dels 6 campions olímpics assolits al llarg de la història en Jocs d’estiu o d’hivern als 13 en una sola edició a Barcelona 1992. En total, 123 medalles des de la implantació d’un Pla que ha marcat, sens dubte, el ritme de l’esport d’elit més enllà del futbol al conjunt de l’estat espanyol en les darreres 3 dècades.

Allò que va començar com un elogi de la col·laboració público-privada amb més de 75 milions d’euros invertits en el període 1988-1992 ha anat perdent, de mica en mica, pistonada. Als Jocs de Londres la xifra s’havia reduït considerablement fins als 51 milions d’euros. A Rio de Janeiro va caure fins als 36 (5 dels quals van arribar a mig camí) i en l’actual cicle cap a Tòquio 2020 la xifra que s’ha donat a conèixer aquest dijous és de 22 milions d’euros. Una caiguda en picat que segons el COE no compromet a les beques dels esportistes previstes per a aquests 4 anys, després que el 2017 es va decidir mantenir les mateixes quantitats econòmiques, limitades a un màxim de 60.000 euros anuals per esportista en funció dels resultats assolits.

El Pla ADO compta amb tres potes de finançament principals: RTVE, que ha reduït la seva aportació fins als 862.000 euros i no té els drets d’emissió dels Jocs de 2020 (com ha passat a Pyeongchang, recauen a Eurosport), el CSD, que ha anunciat una inversió de 4 milions i escaig d’euros, i les empreses privades, que assumeixen la resta.

RTVE, COE i CSD, el 2017, en anunciar el nou Pla ADO quan encara estava pendent del seu finançament

RTVE, COE i CSD, el 2017, en anunciar el nou Pla ADO quan encara estava pendent del seu finançament / COE

Les sobres de la LFP, el declivi del patrocini privat

El cas del CSD és singular: la seva inversió prové del percentatge de drets televisius de la Lliga de Futbol Professional previst per a donar “ajudes a esportistes que participin a competicions internacionals”. Uns ingressos que les federacions esportives volien fer servir per fer front als costos de les competicions internacionals però que aniran a cobrir les mancances del Pla ADO actual. Fa un temps el president del Consejo Superior de Deportes ho va resumir amb ironia poc aplaudida: “no crec que les federacions es queixin que donem beques als seus esportistes“.

En el cas de les empreses privades la caiguda és constant des de fa anys. Els 18,6 milions d’euros planificats per aquest cicle constaten la pèrdua d’interès pel patrocini del pla malgrat les facilitats extremes que ofereix el govern espanyol a través dels “esdeveniments d’excepcional interès públic” que ofereix desgravacions pel valor del 90% dels diners aportats en la publicitat que hi vulguin associar. Exempcions fiscals durant 4 anys. Allò que popularment titllaríem de xollo i de què se’n beneficien empreses com CaixaBank, Cola-cao, Damm o Allianz. Telefónica, una de les principals empreses que sostenen el Pla ADO, manté una segona línia amb les Beques Pòdium, un projecte que ja va dur a terme en el darrer cicle olímpic amb una inversió actual que se situa al voltant dels 1,5 milions d’euros.

Els números del COE no enganyen: aquest 2018 el Comitè Olímpic espanyol destinarà 493.000 euros als Jocs del Mediterrani, una xifra superior a la inversió realitzada per afrontar els Jocs de Pyeongchang.

Els esportistes de casa nostra becats amb el Pla ADO aquest 2018

Atletisme: David Bustos, Eusebio Cáceres, Adel Mechaal, Lois Maikel Martínez, Bea Pascual, Pablo Torrijos, Jorge Ureña

Bàsquet 3×3: Vega Gimeno, Sandra Ygueravide

Ciclisme: Helena Casas, Sebastián Mora, Albert Torres

Esgrima: Laia Vila

Esquí alpí: Joaquim Salarich

Esquí de fons: Martí Vigo

Halterofília: Marcos Ruiz

Judo: Maria Bernabéu

Karate: Cristina Ferrer

Lluita: Taimuraz Friev

Natació: Mireia Belmonte, Joan Lluís Pons, Jèssica Vall

Piragüisme en aigües tranquil·les: Saül Craviotto, Marcus Cooper Walz, Adriana Paniagua

Piragüisme en aigües braves: Núria Vilarrubla

Rem: Anna Boada, Aina Cid, Àlex Sigurbjörnsson, Pau Vela

Sincronitzada: Ona Carbonell, Berta Ferreres, Paula Ramírez, Meritxell Mas

Skeleton: Ander Mirambell

Surf: Vicente Romero

Surf de neu: Queralt Castellet

Taekwondo: Joel González, Daniel Ros

Tennis de Taula: Gàlia Dvorak

Tir amb arc: Miquel Àngel Pifarré

Tir Olímpic: Sònia Franquet

Triatló: Mario Mola, Carolina Routier

Vela: Iván Pastor, Bàrbara Cornudella, Sílvia Mas, Jordi Xammar, Sara López

Vòlei Platja: Pablo Herrera, Liliana Fernández

Les beques de les seleccions d’equip (Bàsquet, hoquei, handbol, waterpolo…) no tenen una assignació nominal concreta.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU