1×1 dels nostres esportistes a Pyeongchang Martin Fourcade brilla amb tres ors a Corea del Sud

Els Jocs Olímpics de Pyeongchang han acabat i és el moment de fer balanç.

Mentre la delegació institucional catalana torna de Corea del Sud amb ganes renovades de construir una candidatura olímpica sostenible i que deixi petjada positiva al territori en els propers anys (sense data ni consens garantit, ara per ara), els esportistes han viscut un objectiu perseguit durant anys. El balanç és sensacional gràcies a Martin Fourcade i Queralt Castellet: tres ors, quatre diplomes… i diverses places de mèrit de menor rellevància. Fem l’1×1 de Pyeongchang:

1. Martin Fourcade

El nord-català ha completat uns magnífics Jocs Olímpics que l’han portat al capdamunt del medaller de Pyeongchang empatat, només, amb Johannes Hosflot Klaebo, el fenomen de l’esquí de fons. Un dels dos esportistes capaços de guanyar tres medalles d’or (persecució, sortida en massa i relleu mixt), complementats amb tres diplomes més a la cursa individual, a l’esprint i al relleu masculí. Era el gran favorit i encara hauria pogut assolir un palmarès més ampli si no hagués comès una doble errada final a la cursa llarga que el va fer caure d’un or cantat a la cinquena posició.

17912

A Pyeongchang s’ha convertit en l’esportista de casa nostra més llorejat de la història olímpica amb 5 ors i 2 plates en total. Un fenomen del biatló que ara intentarà lluitar per aconseguir un nou globus de cristall a la copa del món, on també lidera totes les categories parcials. El seu germà Simon, per cert, va quedar finalment fora de totes les proves amb l’equip francès.

2. Queralt Castellet

La rider de Sabadell ha assolit el millor resultat de la seva vida en uns Jocs Olímpics amb la setena plaça al halfpipe. És la millor actuació històrica d’una esportista catalana als Jocs d’hivern i, de fet, esdevé la primera en assolir un diploma olímpic en aquesta cita. Queralt Castellet va marxar decebuda de Pyeongchang convençuda que podia haver pujat a un podi caríssim lluny, això sí, de l’or imparable de la nord-americana Chloe Kim. Una caiguda en la tercera ronda de la final, quan intentava els seus millors trucs, va deixar-la sense opcions de l’anhelada medalla. Convençuda que encara té corda per estona, Castellet assegura que iniciarà un nou cicle olímpic amb l’objectiu de lluitar de nou pel podi a Pequín 2022.

red-bull-8211-queralt-castellet-straight-from-laax-open-snowboard-halfpipe-finals-2018

3. Ander Mirambell

El pilot català no ha pogut complir les altes expectatives dipositades en els Jocs Olímpics malgrat assolir la seva millor posició als Jocs Olímpics. Una 23a plaça final que el va deixar sense el top 20 en què s’ha mogut de forma habitual a la copa del món dels darrers dos anys i que li va impedir disputar la quarta i definitiva sèrie de la final d’skeleton. Amb un material amb menys recursos que bona part dels rivals, el català va decidir arriscar sense massa èxit i va cometre alguna errada inicial en el pilotatge que li va acabar passant factura. Balanç agredolç malgrat fer-ho millor que a Vancouver i que a Sotxi, amb l’esperança permanent que la inversió econòmica creixi en el proper cicle olímpic i pugui lluitar pel top 15 que somiava abans de Pyeongchang.

Ander-Mirambell

4. Martí Vigo

L’esportista de Sessué va tenir un debut horrorós als Jocs. Garratibat en tot moment, va decidir abandonar a la prova de 15 quilòmetres d’esquí de fons amb unes sensacions que va assegurar no haver viscut mai en la seva carrera. Un cop dur per a un jove talent de l’esquí de fons de la Vall de Benasc que arribava als Jocs sense pressió i que no va desaprofitar la segona oportunitat al seu programa. A la prova d’esprint per equips, fent parella amb el basc Imanol Rojo, Vigo va respondre perfectament mantenint el ritme i portant el duo al 19è lloc dels 28 participants, superant a seleccions a priori força més fortes com l’austríaca. Un top 20 esperançador i a tot just cinc places d’aconseguir colar-se a la final olímpica. A la Ribagorça tot just comencen a gaudir d’un esportista d’elit que seguirà creixent en els propers anys.

39687328984_b648c5e543_b

5. Joan Verdú

27è a la combinada, 28è al súper gegant, abandonament al gegant després de ser 33è a la primera mànega i 37è al descens. Els primers Jocs Olímpics de Joan Verdú s’han saldat amb bona nota tot i no assolir la fita que es marcava abans de viatjar a Corea. Deia que volia acabar totes les curses al top 30 en un objectiu molt ambiciós per a un jove corredor que fa només sis anys es penjava una medalla de plata als Jocs Olímpics de la Joventut a Innsbruck. La polivalència de Joan Verdú s’ha confirmat en una cita d’altíssim nivell que l’esperonarà a continuar lluitant per avançar cap als llocs d’honor a les proves de la Copa d’Europa i a ser cada cop més competitiu a les cites de la copa del món en què aconsegueixi participar.

42120503_60__1518782193_14009

6. Irineu Esteve

L’esquiador de fons andorrà ha debutat als Jocs Olímpics amb una triple actuació més que prometedora. En un curs marcat pel seu salt definitiu a l’elit i en què per segon any consecutiu demostra que la Copa d’Europa li va quedant petita, Esteve va començar el camí a Pyeongchang amb un prudent 46è lloc als 30 km de la combinada. Als 15 quilòmetres l’andorrà es va enfilar al top 30, a prop de les grans estrelles mundials del fons (27è) i va reblar el clau als 50 quilòmetres, una distància que encara no havia afrontat al màxim nivell i que el va portar a la 34a posició. A Irineu Esteve li espera un futur esplèndid on caldrà veure fins on és capaç d’aproximar-se a l’habitual domini dels esquiadors nòrdics. Si res no es torça, el cicle cap a Pequín 2022 ens oferirà una millora constant de les seves prestacions.

jo18-cc-mms-mc-01-0646

7. Mireia Gutiérrez

La veterana esquiadora andorrana afrontava els seus tercers Jocs Olímpics amb una única prova al seu programa: l’eslàlom, la disciplina tècnica on ha arribat a ser top 20 a la copa del món d’esquí alpí. Amb canvi de data inclòs pel fort vent que bufava a les muntanyes coreanes, Gutiérrez no es va distreure ni un sol moment del seu objectiu i va deixar enrere un procés gripal inoportú amb la 30a plaça final a l’eslàlom. Un nou top 30 olímpic per a una veterana que continua compaginant proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món i que serà una de les grans protagonistes de les finals de la copa d’Europa que acollirà Grandvalira el proper mes de març.

DWLXkorX0AA2pl6

8. Marc Oliveras

El tercer integrant de l’equip d’esquí alpí andorrà ha aconseguit la seva millor participació olímpica a Pyeongchang encara que la seva presència a Corea del Sud va ser incerta fins fa poques setmanes. Marc Oliveras va abandonar al descens, però va completar una bona cursa al súper gegant (33è sortint amb el dorsal 47) i, especialment, a la combinada, on va acabar 29è després de brillar a la prova ràpida. Un top 30 en un traçat exigent que satisfà plenament les seves expectatives als Jocs abans d’afrontar el tram final d’una temporada en què Oliveras sembla haver recuperat el seu millor nivell.

marcoliveras

9. Lluís Marín

El veterà rider andorrà havia recuperat les bones sensacions dalt de la taula de surf en les setmanes prèvies a Pyeongchang i arribava, sens dubte, en el seu millor moment de la temporada als Jocs. Amb força problemes a la ronda de classificació del surf de neu en la modalitat de cros (la seva especialitat de tota la vida), assolint el 30è millor registre, Marín va completar un bon primer tram de cursa als vuitens de final, prova en què es va arribar a posar líder abans de caure per terra per una envestida d’un dels seus rivals. Un final amarg per a les seves aspiracions d’avançar ronda que el van conduir a la 34a plaça final, lluny del seu nivell i dels seus objectius de màxims.

lluismarin

10. Joaquim Salarich

L’osonenc no ha pogut tenir un debut exitós als Jocs Olímpics. Repescat a última hora per al federació espanyola, Salarich tenia moltes ganes de fer un bon paper a Pyeongchang com ja havia dut a terme al campionat del món de Saint Mortiz de 2017, on va acabar 25è després d’una magnífica actuació. Competint únicament a l’eslàlom, Salarich va cometre algunes errades a la primera mànega que l’allunyaven del top 30 i va abandonar a la segona baixada després de traçar malament una doble porta. Una decepció que el marcador final assenyali un DNF per a un esquiador amb condicions per lluitar pel top 30.

2277995-47458690-2560-1440