França i handbol, destí d’anada i tornada?

Aquesta setmana ha sortit la primera llista del nou i flamant seleccionador de l’equip espanyol d’handbol, el sarrianenc Jordi Ribera. Ja fa anys que no és notícia que hi hagi una gran quantitat de jugadors que no juguen a la Lliga Asobal, però aquest cop crida l’atenció un altre fet, i és la gran quantitat de jugadors que disputen o han disputat la lliga francesa.

ribera

Fa uns anys la lliga francesa d’handbol era un destí “menor”. Ara això ha canviat. Actualment és una lliga atractiva amb una classe mitja d’equips molt superior a la majoria de la Lliga Asobal. La LNH –enguany LIDL Starligue LNH– és una lliga competitiva i competida a la que hi marxen, per exemple, jugadors de gran qualitat que ja no tenen lloc al Barça (Dani Sarmiento i Eduardo Gurbindo) o joves que busquen minuts de qualitat per poder tornar algun dia o altre al mateix Barça, o fer el salt a un equip millor.

Evidentment, la francesa encara no és la Bundesliga alemanya, però va fent passos per acostar-s’hi. Si mesurem el potencial per la presència d’equips a la Champions League, veiem ben clar que els més forts són els alemanys que hi tenen tres equips. Els francesos també en tenen tres, però amb un valor inferior ja que els alemanys tenen els tres equips als grups forts (A i B), mentre que els francesos n’hi tenen només un (el PSG Handball). [Recordeu com funciona la Champions].

champions-league-201617

Seguint aquesta vara de mesurar, veurem que la Lliga espanyola –que en en té dos, el Barça (A) i el Naturhouse La Rioja (C)– es veu superada per països històricament més febles, com Polònia o Hongria que tenen dos equips als grups A i B. És a dir, que ja podem dir que la lliga espanyola és com a màxim, la cinquena lliga europea (i tampoc és així ja que la supranacional SEHA també té un pes bastant superior).

Tornant a França, un dels aspectes que ens cridat l’atenció de tot plegat és l’estrena amb l’absoluta del vallesà Ferran Solé, que a l’estiu va fer les maletes per marxar del BM Granollers al Fénix Tolouse. I això que el Granollers es troba en un gran moment de forma. Però la lliga francesa ara mateix és un “caramelet” per a tot aquell jugador d’aquí a qui no vulgui el Barça, club que ja sabem que juga a un altre nivell.

Els que ja han tornat

Entre els que han marxat i ja han tornat hi tenim a tres jugadors formats a la pedrera del Barça que hi han triomfat i han tornat amb tots els mèrits del món a Can Barça.

Valero Rivera

El primer a marxar va ser Valero Rivera (llavors Júnior), que és el que hi ha estat més anys. En vam explicar el seu cas a l’article “El Retorn del fill pròdig o del Jedi?” en una història d’amor amb França que va començar la primera temporada a Segona Divisió i que s’ha allargat durant cinc temporades més a la màxima, i en totes elles entre els tres primers màxims golejadors de la lliga. Que és diu aviat.

rivera_jove

Més tard va marxar-hi  Gonzalo Pérez de Vargas, després d’haver estat cedit pel Barça dos anys al BM Granollers i dues al Tolouse. Bé, dues temporades, que finalment van ser una ja que en acabar la primera el Barça va veure marxar Arpad Sterbik i va confiar-hi després de les exhibicions que estava fent a França on va ser el millor porter de la lliga (segon en aturades totals i primer en percentatge, amb un 41%).

Un any després el que va creuar els Pirineus va ser l’extrem sarrianenc Joan Saubich, que abans ja havia estat cedit pel Barça a equips de la lliga espanyola (Ademar i Huesca). Els seus 77 gols de 99 llançaments (top-50 de la lliga) són la demostració de la bona forma d’un extrem que sempre ha destacat per la seva faceta golejadora.

saubich

I a qui hi tenim ara?

Ara mateix, provinent del Barça hi tenim a l’extrem dret David Balaguer que després d’una temporada al Ciudad Encantada, va marxar al Nantes on cada cop hi brilla més. Enguany compleix la seva segona temporada i ja és un dels màxims golejadors de la lliga francesa. Destacat jugador d’handbol platja (va ser internacional fa uns anys) progressa més que adequadament i ja brilla també a la Champions (VÍDEO).

balaguer

L’últim en arribar-hi ha estat el també extrem dret, en aquest cas format al BM Granollers, Ferran Solé. La temporada passada va ser el màxim golejador de l’EHF Cup, un fet que no va passar desapercebut als equips de la lliga francesa. Oferta interessant del Fénix Tolouse i evidentment a provar l’aventura. De moment Jordi Ribera hi ha confiat, com també ho ha fet amb el jove basc Iosu Goñi, que també juga a França, en aquest cas al Pays d’Aix.

ferran-sole

Amb els que segueix confiant-hi són amb dos clàssics exblaugranes com el canari Dani Sarmiento i l’asturià Eduardo Gurbindo, que enguany han fet les maletes per jugar al Saint Raphael i Nantes. Qui sap si en el futur Ribera tornarà a confiar en el madrileny Juan Del Arco, format a la pedrera del Granollers, que després de passar per Qatar ha tornat més a prop, i ara juga a l’Ivry.

I els que no tornaran…

A la lliga francesa hi destaquen lògicament els “cracs” de l’equip més potent, el PSG Handball, on hi han arribat també dos jugadors amb passat blaugrana, un de manera directa. Parlem de Nico Karabatic i Mikkel Hansen. Aquests, a diferència dels Balaguer o Solé, dubtem molt que mai tornin a casa nostra. Tot i que coses més estranyes s’han vist…