Montse Alcoba, subcampiona d’Europa d’halterofília adaptada L'aixecadora catalana brilla en el seu retorn a l'elit

L’halterofília catalana està d’enhorabona: celebra la medalla de plata aconseguida als campionats d’Europa adaptats

L’estiu de 2017 Montse Alcoba tornava als entrenaments després d’una aturada esportiva de 5 anys per una doble maternitat. Pocs mesos després acaba d’aconseguir el millor resultat esportiu de la seva carrera i ja mira amb esperança cap al futur. Nascuda el 1981 a Sabadell, ja fa 20 anys que va patir un accident de trànsit que li va provocar l’amputació de la cama esquerra. En el primer tram de la seva trajectòria va formar part del Club Esportiu Powerlifting Olesa, amb qui va assolir magnífics registres i un rècord estatal l’any 2010 de 95 kg que la va portar cap al campionat del món, on va aconseguir una meritòria cinquena posició.

Després del seu retorn el primer objectiu passava per recuperar la forma, baixar el pes corporal i tornar a situar el llistó de la barra en les xifres assolides abans de l’embaràs. Un triple objectiu aconseguit ja a l’inici de la primavera, quan va exhibir fortalesa als campionats d’Espanya disputats a la Comunitat de Madrid. En la categoria de -86kg Montse Alcoba va endur-se la victòria amb claredat i amb un nou rècord estatal després d’aixecar un total de 97 kg, una xifra més que notable si tenim en compte que en la seva disciplina el pes s’aixeca amb l’esportista en posició horitzontal, estirada.

Un parell de mesos més tard Montse Alcoba ha ratificat el seu bon moment guanyant la medalla de plata al campionat d’Europa que s’està disputant a Berck sur Mer. Tot i que no ha pogut assolir el nou rècord estatal que perseguia (enfilar el pes fins als 100 kg), la catalana ha aconseguit el subcampionat després de ser superada només per la britànica Louise Sugden, que va enfilar la barra fins als 108 quilos de pes.

Camí dels Jocs Paralímpics?

El portal especialitzat dxtadaptado.com recull les seves declaracions després de l’èxit continental, assolit després de preparar-se en un gimnàs sense banc adaptat ni barres olímpiques:

“Estic eufòrica. Afrontava la competició amb molta confiança, amb tranquil·litat. El meu objectiu era fer 95 quilos i després apujar la marca als 100, amb l’ambició de superar el rècord d’Espanya. Al principi no ho vaig pair bé, perquè sempre vull millorar, però quan em van dir que era plata vaig plorar d’alegria. M’ha costat molt treballar per arribar a l’europeu: he hagut de baixar en només tres setmanes de 89 a 80 quilos! Ara vull lluitar per debutar en uns Jocs paralímpics. Potser Tòquio 2020 queda massa a prop, però vull arribar a París 2024 i lluitaré per aconseguir-ho”

 

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU