David Webster, l’escocès enamorat de la força

David Webster no ha estat mai l’home més fort del món, però és el gran responsable que cada any algú sigui considerat com a tal després de dur a terme unes quantes bestieses basades en la força física.

maxresdefault (11)

Probablement haureu vist en alguna ocasió alguna imatge d’homes arrossegant camions, aixecant pedres immenses i carretejant peces de ferro amb el menor temps possible. El format de l’home més fort del món manté la seva vigència en ple 2017 (fa poc s’ha disputat a Botswana la darrera edició) i també compta amb un circuit femení més irregular però que ofereix el mateix espectacle els anys en què les competicions tiren endavant.

La passió per la força és essencial per entendre la trajectòria vital de David Webster, un escocès nascut el 1928 que ben aviat va apassionar-se per l’esport. Format a Aberdeen com a professor d’educació física, va treballar a l’escola pública abans de convertir-se en un responsable de promoció esportiva a Escòcia. Presentava propostes, perfilava idees, s’inventava competicions i cercava l’espectacle. I tots els passos els escrivia en un munt d’articles publicats a diaris i a revistes acadèmiques. Al llarg de la seva vida ha escrit més de 1.000 textos convertits en llibres, columnes d’opinió i articles científics. Tots ells versaven sobre els esports de força i les temàtiques associades (context social, història, entrenaments…). Era un escriptor enamorat de la força i un amant de l’esport apassionat per l’escriptura.

Un dels llibres publicats per David Webster (amb Bill Richardson) sobre físic-culturisme

Un dels llibres publicats per David Webster (amb Bill Richardson) sobre físic-culturisme

De l’halterofília al físic-culturisme

El 2018 celebrarà el seu 90è aniversari i ho farà al capdavant de diverses institucions esportives del seu país. Per exemple, a la Federació Escocesa d’Halterofília. Aquest esport clàssic va captivar a Webster des de ben petit i, més enllà de practicar-lo, va esdevenir un excel·lent tècnic i un bon jutge. La seva progressió el va portar a ser un dels responsables de l’equip olímpic d’halterofília britànic entre 1960 i 1972, un dels oficials dels campionats del món i d’Europa entre el 1961 i el 1966 i l’entrenador del seu país als Jocs de la Commonwealth dels anys 80.

Webster era un cul inquiet capaç d’unir-se amb altra gent i crear noves competicions. L’halterofília era un terreny sòlid i de prestigi reconegut, però calia anar més enllà. De fet, ja ho havia començat a fer anys abans. A la dècada dels 50 va ser un dels membres fundadors de l’Associació Nacional Amateur de Físic-culturisme de la Gran Bretanya. També en va ser un jutge molt valorat a l’època, la de l’eclosió del concurs Míster Univers que a finals dels 60 s’enduria Arnold Schwarzenegger en tres ocasions consecutives.

L’impulsor de l’home més fort del món

Convençut que els esports de força eren un gran espectacle i tenien un potencial inigualable per atraure i embadalir els aficionats, Webster va impulsar el primer programa de televisió basat en l’esport de força. Concretament, en l’aixecament d’una gran pedra acompanyat d’una prova clàssica d’halterofília. Era l’any 1955 i allò va ser el precedent directe de la competició “L’home més fort del món”. Entre una cosa i l’altre, però, van passar més de dues dècades.

A finals dels 70 la televisió nord-americana es va interessar pel format i el va contractar com a assessor per impulsar un concurs basat en la força. Els Universal Studios de Califòrnia acollien el 1977 la primera edició de “L’home més fort del món”, emès per la CBS als EUA i amb Webster com a màxim responsable de les proves que els esportistes havien de superar. Al seu costat hi havia un altre escocès, Douglas Edmunds, que s’havia proclamat en set ocasions campió del llançament de disc i de pes del seu país. El tàndem va consolidar un programa d’èxit i als anys 90 van acabar creant una federació d’esportistes de força amb alguns dels guanyadors de les anteriors edicions del certamen. El format ha crescut i compta amb rèpliques diverses i competicions continentals, regionals i nacionals en molts indrets del planeta.

El darrer campió és Eddie Hall (que ha superat a l’actor de “La Muntanya” de Joc de Trons) i és capaç de fer tot això:

Escòcia, terra de forçuts

El nostre protagonista sempre ha mostrat la seva admiració per la seva terra i per la història del seu país. Amant dels Highland Games, una tradició esportiva forjada durant segles, a finals dels anys 60 va optar per convertir-los en una eina de promoció turística. Qui no se sentiria atret pel llançament de troncs? Ell va ser qui va liderar la revifalla d’aquesta cita i la reintroducció d’algunes disciplines tradicionals prèviament recollides en algun dels seus llibres.

L’any 1980 va donar una dimensió internacional als Highland Games i va crear una associació que ha organitzat competicions a llocs tan allunyats de les terres altes escoceses com Nova Zelanda, Canadà o Nigèria. Webster va rebre el 1995 la medalla d’orde de l’imperi britànic per la seva incansable tasca de promoció de l’esport. Durant dècades ha convertit els esports de força en un espectacle que aplega milers d’aficionats a les competicions i milions de seguidors televisius arreu del món.

També va anar més enllà, amb la creació, per exemple, de l’Associació Escocesa amateur de Trampolí l’any 1959, un esport que ha acabat essent olímpic en ple segle XXI. O bé amb la crida a científics a treballar al costat de l’esport per començar a implementar controls contra el dopatge en tot tipus de disciplines.

David Webster, un personatge incansable, un gran apassionat de l’esport.