La guerra de coixins, la lliga de lluita del Canadà

Qui de nosaltres no ha agafat mai el coixí i ha iniciat una guerra sense concessions amb germans, pares, cosins, fills, o amics? Les guerres de coixins, se’ns dubte, han triomfat en l’àmbit quotidià a bona part del món. Un moment únic de distensió i diversió. I si funciona entre les quatre parets de casa, per què no exportar-ho en un àmbit públic? Una guerra de coixins amb espectadors, normativa… i esportistes, és clar.

Això és el que van rumiar al Canadà unes quantes persones, que van decidir tirar endavant combats públics femenins l’any 2004. L’èxit de la proposta va acabar conduint a la creació d’una lliga en un bar d’estil gòtic anomenat The Vatikan. Tot i tenir altres elements d’espectacle, la guerra de coixins és el que més agradava al públic, de tal manera que el que havia començat com a pura diversió va acabar esdevenint una lliga amb patrocinis al darrere l’any 2006 que ràpidament va atraure l’atenció de diferents productors televisius.

guerra de coixins

Pillow Fight League

La Pillow Fight League va ser una realitat entre el 2006 i el 2011 i va comptar amb força èxit de públic. La clau, combinar els coixins amb tècniques de lluita clàssica i de les arts marcials mixtes. La lliga va comptar amb Toronto com a seu principal i amb el Quebec i Nova York com a seus secundàries.

Tenia una normativa específica: combats limitats a 5 minuts, jutges que decideixen el triomf si no hi ha hagut un KO, competició exclusivament femenina, prohibició de protegir-se voluntàriament amb el coixí dels cops de la rival i la clau de volta: pràcticament tot permès (puntades de peu, cops de puny, bloquejos) sempre i quan el coixí formi part de l’atac.

L’agilitat, l’espectacle i la dura lluita van captivar el públic que va seguir la lliga. No us imagineu un joc infantil, no. Els combats eren durs i al llarg de la història de la lliga hi va haver diverses lesionades. Nombroses competidores se n’anaven a casa amb talls, contusions, algun ull morat i alguna dent caiguda. Si feu un cop d’ull al vídeo, ho entendreu ràpidament:

L’etern rumor del retorn

La lliga va desaparèixer el 2011 i els organitzadors van desistir de tot allò que havien creat. Des d’aquell moment, la rumorologia del retorn s’ha estès en més d’una ocasió, però no s’ha arribat a concretar mai. Com a mínim, en un format de lliga com el que es va inventar el Canadà.

Per cert, a Barcelona s’han organitzat unes quantes guerres de coixins públiques. Massives. La darrera, el 10 d’abril de 2016, a Plaça Catalunya. No tenen cap connotació esportiva i és un tots contra tots, amb el coixí a la mà, que recupera el sentit de distensió i diversió que citàvem al principi. L’organització fins i tot explicita que els coixins no tinguin cremallera. Un món de diferència amb la lliga fallida del Canadà.