“Sense gluten, que vull rendir més” La moda que vol millorar el rendiment esportiu

Gluten free

La majoria de mortals té cosins o coneguts celíacs. Dels que han de comprar amb el distintiu. Van tornar d’una visita amb l’anunci que no podrien tornar a menjar amb gluten, sovint de to fatalista. Una coneguda un dia m’ho va dir palplantada davant un Frankfurt que tenim a Mataró, convertit en lloc icònic i mític quan el menjar ràpid encara no era fast food.

La percepció que cada cop hi ha més celíacs podríem dir que és comuna i generalitzada. El dia que la cervesera principal del país va començar a estendre pel territori la seva variant apte per celíacs ja era patent que la societat –per a ells “el mercat”– havia posat sobre la taula l’evidència estadística. Sense gluten o Gluten Free. Ara ja no estranya a ningú de la mateixa manera que fa lustres que no estranya que tot el que sigui light contingui sempre “una font de fenilalanina”. Més val que no busquin què és.

La dieta sense gluten, però, ja fa temps que ha superat el marc comú dels celíacs i s’ha inserit per complet en el sempre recalcitrant món de la millora del rendiment esportiu. L’equació que menjar sense gluten millora el rendiment s’ha fet patent i comuna, tot i no constar de base científica aparentment. Són diversos els esportistes de primera magnitud que han fet el pas, l’han verbalitzat i, òbviament, l’han fet popular. “No sóc celíac però menjo sense gluten per rendir més”. Aquest és el raonament. Aquests són els beneficis directes que s’atribueix a alimentar-se com ho han de fer els celíacs.

El més conegut és Novak Djokovic, el millor tenista dels últims anys que fins i tot n’ha fet proselitisme escrit. Amb un llibre explícit sobre l’assumpte i lectors devots.

serve_to_win_01

La portada del famós llibre firmat pel tennista serbi

Què és la dieta sense gluten?

La dieta sense gluten consisteix en no ingerir aliments que continguin gluten com el blat, l’espelta, la civada, l’ordi o el sègol. La utilització d’aquest tipus de dieta es produeix per raons de salut en les persones celíaques. El gluten es troba en productes com el pa, les galetes, els pastissos, la pasta o en algunes begudes fermentades com la cervesa. En alguns casos el gluten pot estar present en aliments que de forma natural no ho tenen, però per una qüestió de processament de l’aliment acaba contenint gluten. És el cas dels embotits, les salses o les conserves de carn i peix.

La seva presència a la pasta és rellevant ja que en bona part d’esports i de prescripcions alimentàries per als esportistes aquesta és una de les aportacions imprescindibles per a la dieta d’alt rendiment.

És beneficiosa per als esportistes la dieta sense gluten?

Les persones celíaques poden desenvolupar símptomes com anèmia, males digestions, dolors en els músculs, cansament, engreixen fàcilment i veuen com el seu estat no millora malgrat realitzar exercici físic. Portar una dieta sense gluten per part de persones no celíaques pot representar un risc per a la salut si no es fa sota supervisió d’un especialista, per aquest motiu és aconsellable no fer aquest tipus de dieta sense conèixer quin és el nostre estat, ja que potser no és necessari eliminar del tot el gluten, sinó que es pot eliminar de la dieta solament una part per millorar l’estat de salut i el rendiment o es pot seguir una dieta sana i equilibrada encara que contingui gluten però amb aliments clau en la nutrició per a esportistes.

Un article al prestigiós American Journal of Gastroenterology sostenia que la dieta sense gluten podria generar dificultats gastrointestinals en persones que tenen tolerància al gluten.

Sense fonament

No hi ha estudis que provin la millora directe de rendiment associada a l’ingesta de productes per celíacs. A no ser que considerem l’obra escrita per algun negre de Djokovic com a tal, és clar.

Novak Djokovic, un dels millors tennistes del món, impulsor de les dietes sense gluten a l'esport d'elit

Novak Djokovic, un dels millors tennistes del món, impulsor d’aquest model de dieta a l’esport d’elit

Que la dieta sense gluten pugui funcionar i millorar el rendiment depèn de cada persona i haurà de comprovar-se amb proves sota supervisió d’un especialista, ja que no existeix un veredicte únic que ho certifiqui. Per això en molts casos els dietistes-nutricionistes han arribat a situar aquesta dieta en el terreny de les modes alimentàries en el millor dels casos, al costat de la tendència paleolítica per exemple. A mig camí de les denostades dietes miracle com les del xarop o la carxofa. Però vaja, va en aquella mateixa direcció.