L’himne més llarg d’Aretha Franklin

Aquest dissabte 25 de febrer Aretha Franklin fa 75 anys. L’autèntica reina del soul, que tot just fa dues setmanes ens anunciava, per sorpresa, que es retirava dels escenaris. El món deixarà de gaudir en directe d’una de les grans veus del segle XX i XXI. Si volem escoltar una de les muses del soul, el gospel i l’R&B no ens quedarà més remei que fer-ho a través d’un enregistrament.

La Fosbury no és una revista musical, encara que ens agradi la nostra vocació multidisciplinar. Per això ens haurem de traslladar a l’últim dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, el 24 de novembre de 2016.

Football & Turkey

Thanksgiving és una data especialment assenyalada al calendari de la NFL. Mentre a les cases les famílies es troben per menjar el gall d’indi, a les seves televisions hi podran veure football tot el dia. Tres partits dividits en les tres franges horàries habituals entretindran els americans a les seves cases i, fins i tot, evitaran que es produeixi alguna conversació espinosa típica d’aquestes dates. Entre aquests partits, els Dallas Cowboys sempre són els últims a jugar al seu AT&T Stadium. Suposem que per alguna cosa els agrada autoproclamar-se l’”America’s Team”.

Però aquest 24 de novembre també hi jugaven els Detroit Lions al seu Ford Field. Rebien la visita dels Minnesota Vikings. Un autèntic duel divisional amb sèries aspiracions de playoffs per als dos equips.

L’estadi estava ple i l’ambient era fantàstic. I com és habitual, en una vetllada tan important per la cultura americana, una gran bandera americana cobria el terreny de joc, mentre apareixia un piano i Aretha Franklin. Qui millor que la veterana artista americana per interpretar l’himne dels Estats Units. Franklin, tot i que va néixer a Memphis, es va criar a Detroit.

Aretha Franklin

4 minuts eterns

Però Aretha Franklin té un estil, i per molt que parlem del “The Star-Spangled Banner” (el nom de l’himne americà), una artista com ella se l’adapta a la seva manera. Comencen a sonar els primer acords i el públic embogeix. La realització, com és habitual, comença a alternar plans de la cantant, imatges de l’estadi i un travelling que acompanya els jugadors mentre estan dempeus amb la mà al cor honorant tant apreciat himne. Fins aquí tot normal.

Però quan ja es portaven 30 segons d’acords i música, ja es començava a veure que no seria un himne habitual. Franklin, com sempre, magnífica a les tecles i amb una veu astorant, però un himne que acostuma a durar uns 90 segons, apuntava a ser molt més llarg del que és habitual. La realització començava a repetir-se en la seva elecció dels plans a mostrar, mentre que els jugadors començaven a mirar-se al videowall de forma inquisitiva. “Quan ha de durar això?” es devien preguntar.

I Aretha no tenia cap problema perquè fos d’aquesta manera mentre interpretava. En aquest cas, l’elecció del verb (interpretar) sembla força encertada: l’himne americà al més pur estil soul. Acords trencats, estrofes irreconeixibles i militars impassibles. I els jugadors que seguien sense entendre res. Però és clar, es tractava d’un dels màxims emblemes de la cultura americana, així que tampoc podien mostrar la seva sorpresa de forma exagerada.

Les xarxes socials exploten

Si d’una cosa en som conscients a l’actualitat és de la immediatesa de les reaccions a les xarxes socials, principalment Twitter. I és clar, ja podia ser Aretha Franklin, Ray Charles, David Bowie o el mateix Papa de Roma, que la seva versió de l’himne americà ja corria com la pólvora per internet. Les discussions familiars per Acció de Gràcies ja havien passat a segon terme, amb Aretha centrant tots els comentaris. I ja podeu imaginar que no eren precisament grans elogis.

Tot això considerant que, al cap i a la fi, després d’aquests 4 minuts, el partit va començar com estava previst. Com si la NFL fos algun cop puntual…

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU