Els problemes de la Fórmula E d’Alejandro Agag Les curses de monoplaces elèctrics aixequen protestes

Han passat més de 15 anys des del 5 de setembre de 2002. Per a la majoria de gent, però, Alejandro Agag continua sent aquell eurodiputat del PP que aquell dia va casar-se amb Ana Aznar Botella, la filla de Jose María Aznar.

Una cerimònia de luxe, quasi d’estat, a El Escorial, que molts anys després ha aparegut entre la paperassa del Cas Gürtel. La seva vinculació amb el PP resta en el nostre imaginari, en les seves relacions familiars i als jutjats, però ja fa temps que Agag ha construït una carrera empresarial que brilla amb llum pròpia.

L’any 2012 va liderar la creació de la Fórmula E, que va néixer com a circuit professional d’automobilisme el curs 2014-2015 després de lligar un acord amb la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), amb canals de televisió de primera fila mundial, amb marques comercials de vehicles disposades a apostar pel nou format de monoplaces elèctrics i amb 10 ciutats amb ganes d’invertir en circuits urbans que són excepcionals a la Fórmula 1.

london_18

Ràpidament la Fórmula E es va reivindicar com un projecte d’èxit. Els circuits al centre urbà de grans ciutats (Pequín, Londres, Buenos Aires, Los Angeles, París, Ciutat de Mèxic, Berlín, Hong Kong, Roma, Nova York…) han estat un reclam televisiu de primer ordre mundial i l’èxit de pilots amb passat a la Fórmula 1 (els guanyadors de les tres primeres edicions són Nelson Piquet Jr, Sébastien Buemi i Lucas di Grassi) han contribuït, sens dubte, a fer créixer el negoci. Amb la presència de cada cop més marques (Renault, Audi, Citroën, Jaguar…), la Fórmula E ha aconseguit en menys de quatre anys superar els 190 milions d’espectadors. Una xifra que impressiona tenint en compte que només és un 50% menor del que mou actualment la Fórmula 1.

La combinació d’un gran esdeveniment esportiu, d’una cobertura mundial (més de 200 canals de TV retransmeten la competició en directe) i dels valors ecològics associats a la competició gràcies al vehicle elèctric ha comportat, fins i tot, que un país com Suíssa hagi tornat a permetre les curses d’automòbils 60 anys després del seu darrer campionat. És innegable: la Fórmula E triomfa. I malgrat això, no tot va sobre rodes.

Grups veïnals xilens, en contra

Ja fa unes quantes setmanes que Santiago de Xile es prepara per rebre per primera vegada la Fórmula E. La cursa es disputarà aquest dissabte entre les queixes dels veïns pels talls de trànsit del centre de la ciutat que, entre proves i preparatius, ja fa unes quantes setmanes que duren.

1495566950_083715_1495567046_noticia_normal

Patricio Herman, president de l’organització Defendamos la ciudad, denunciava fa pocs dies en una entrevista a El Ciudadano la hipocresia dels responsables polítics en la lluita contra la contaminació:

A la Comissió Presidencial Pro Mobilitat Urbana els governants no van estar d’acord en crear incentius concrets pels vehicles elèctrics, però diuen qualsevol cosa per promoure una activitat comercial (Fórmula E) d’algunes persones interessades. Què volem: un circuit per un parell de dies o cuidar els nostres espais públics i acceptar les propostes dels ciutadans?”.

Des del Grup El barrio que queremos han anat més enllà, fixant-se en les conseqüències per a la zona més afectada, que és un lloc protegit:

El Parc Forestal és un patrimoni, declarat zona típica. Això no és un estadi per venir a fer carreres d’automobilisme. Aquí no es poden programar esdeveniments massius de cap tipus, perquè el parc no ho resisteix“.

En general, a més, diversos articulistes es pregunten aquests dies si la despesa de més de 2 milions i mig d’euros per portar la Fórmula E a la capital del país tindrà algun retorn social o bé si els guanys que pugui generar l’esdeveniment seran exclusivament privats.

Mont-real, un pas enrere

Precisament el debat sobre la inversió pública per portar l’esdeveniment lligat a una acusació de malversació és el que ha portat a la nova alcadessa de Mont-real, Valérie Plante, a cancel·lar les dues curses d’aquesta temporada. Previstes pel 28 i 29 de juliol, de fet, eren la cloenda de la temporada de la Fórmula E. La ciutat on es podia decidir el títol ha optat per abandonar el campionat de les energies netes i obrir un enfronament amb Agag per trencar el contracte sense cap contraprestació per a la ciutat del Quebec.

0730-city-formulae

La campanya de les eleccions municipals de la passada tardor va estar marcada per la Fórmula E. L’oposició va denunciar que l’alcalde Denis Coderre havia “dilapidat” prop de 20 milions d’euros públics en l’organització del Gran Premi de la temporada anterior, inclòs el cost de 45.000 entrades que es van acabar regalant davant la manca d’interès ciutadà per l’esdeveniment. Fons de la candidatura guanyadora a les eleccions xifraven en 30 milions d’euros el cost potencial de la doble cursa d’enguany. Després d’accedir a l’alcaldia, Plante va plantejar a Agag una disjuntiva: o la cursa marxava del centre de la ciutat i es disputava al circuit Villeneuve o Mont-real abandonava la Fórmula E.

Els costos dels grans esdeveniments

Alejandro Agag es va mantenir ferm en la voluntat de construir les seves curses als centres urbans i Plante, mai millor dit, el va deixar plantat. Aquest és el primer gran sotrac per a l’empresari espanyol, que encara no ha definit si les dues curses que es perden es disputaran a alguna altra ciutat al llarg de la temporada. La Fórmula E enlluerna a mig món, però hi ha veus que comencen a discutir si la cursa genera avantatges prou rellevants per a la ciutat per compensar els costos (econòmics o, com a Xile, en forma de molèsties veïnals) que s’han d’assumir per poder-la organitzar. Un debat associat als grans esdeveniments que Agag haurà de resoldre d’ara en endavant.