Pita Taufatofua, del taekwondo a l’esquí de fons Banderer a Rio, banderer a Pyeongchang

Els Jocs Olímpics, més enllà d’un ampli menú esportiu, són l’escenari d’un munt d’històries humanes.

Estrelles que persegueixen rècords, promeses que volen consagrar-se, veterans que volen donar un darrer cop d’efecte… i un gran grup majoritari que només perseguien la classificació olímpica. Els Jocs, per a tots ells, són un premi a la constància i la cirereta del pastís.

Sense arribar, ni de bon tros, a les xifres gegantines dels Jocs Olímpics d’estiu, la cita hivernal compta amb algunes proves amb una participació massiva d’esportistes d’arreu del món. És el cas de l’esquí alpí i l’esquí de fons, les dues proves més propenses a obrir les portes a aquells que no tenen cap opció de competir prop dels millors. Entre tots ells avui ens fixem en Pita Taufatofua, l’home que compta amb una fita insòlita: ha estat el banderer del seu país en els darrers Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern. En ambdues ocasions, a més, s’ha erigit en la gran estrella de la cerimònia inaugural.

Tonga with flag

Fa un any i mig, a Rio de Janeiro, va ser un dels banderers més comentats a les xarxes socials. L’esportista de Tonga es presentava a la cerimònia amb el vestit tradicional, amb el tors nu i ple d’oli i amb una alegria a prova de bombes mentre onejava la seva bandera. Resident a la ciutat australiana de Brisbane, Taufatofua és fill de pare tongalès i va créixer en aquesta illa remota de la Polinèsia on hi viu tanta gent com a Reus. Un país de clima tropical amb 28 graus de temperatura mitjana força estable al llarg de tot l’any que va fer el debut als Jocs Olímpics d’hivern fa quatre anys amb Fuahea Semi, un pilot de luge que va ser més conegut per canviar-se el nom per motius comercials camí dels Jocs i que es va fer famós com a Bruno Banani.

Taufatofua poc s’imaginava fa quatre anys que ell li prendria el relleu. Aquest enginyer procurava llavors superar tots els obstacles físics derivats de la pràctica del taekwondo: un any i mig amb crosses, tres mesos amb cadira de rodes, sis ossos i més d’un lligament trencats… una experiència terrible que va saber reconduir cap a l’èxit quan el mes de febrer de 2016 va deixar enrere els fracassos en les dues darreres fases de classificacions olímpiques i va aconseguir el bitllet cap a Rio triomfant al campionat d’Oceania.

7769980-3x2-940x627

Al Brasil el seu paper va ser testimonial: 16 a 1 en primera ronda contra l’iranià Mardani abans de tornar a portar el vestit tradicional a la cerimònia de clausura.

El repte de la neu: des de zero cap als Jocs

Esgotat per una llarga carrera plena d’entrebancs en el taekwondo i satisfet després d’acomplir un objectiu vital, ràpidament Taufatofua es va plantejar un nou repte: participar als Jocs Olímpics d’hivern. Ho va anunciar a les xarxes socials el desembre de 2016 i poques setmanes després anunciava que havia escollit l’esquí de fons per provar-se a la neu. L’esportista de Tonga no havia pujat mai abans dalt d’uns esquís i tenia tot just un any per aprendre les nocions bàsiques i adquirir el nivell competitiu suficient per guanyar-se la plaça olímpica.

Un mes després va dur a terme una concentració als Alps de 3 dies per començar a habituar-se amb la tècnica de l’esquí de fons i agafar estabilitat i confiança sobre la neu:

El roller ski, l’alternativa a la neu

El cert és que Taufatofua va començar a entrenar a Brisbane per preparar-se per una disciplina molt exigent. Un cicle de 6 hores diàries que havia de combinar amb la feina per anar enfortint la massa muscular i guanyar resistència. A la pràctica, davant la manca de neu de Brisbane i més enllà d’una simbòlica participació als mundials (153è a la prova curta d’1,6 quilòmetres, a dos minuts i mig dels primers classificats), l’estrella de Tonga va convertir-se en un especialista de roller ski, la modalitat que imita els mateixos esquemes de l’esquí de fons dalt dels patins i que també forma part del programa de preparació, entre altres, dels membres de la selecció espanyola.

La Federació internacional considera els resultats assolits en proves de roller ski com a puntuables per a la classificació olímpica en esquí de fons. Un sistema més just per a aquells esquiadors que viuen lluny del fred i que no tenen prou recursos per costejar-se tots els desplaçaments necessaris per entrenar sobre la neu durant tot l’any. Tot i l’acumulació de petits resultats durant la tardor, Taufatofua va arribar al passat mes de gener sense el bitllet olímpic. El de la Polinèsia va programar una gira per Europa on va competir en set proves diferents sense èxit, amb temps superiors a la mínima per als Jocs. Ja ho havia provat anteriorment a Colòmbia, Turquia o Armènia, sense èxit.

Un paper digne a Pyeongchang

Finalment, l’últim dia vàlid per a la qualificació, el passat 20 de gener, va viatjar a Islàndia i va aconseguir la proesa. Ell mateix mostrava la seva sorpresa (“és un miracle!”) i expressava la seva satisfacció: en només un any havia passat de no haver-se posat uns esquís a ser olímpic en esquí de fons. Increïble.

pita taufatofua

Taufatofua tenia un altre repte: no fer el ridícul a Pyeongchang. Volia evitar caigudes i amb aquest objectiu entre cella i cella ha participat als 15 quilòmetres d’estil lliure. Un èxit rotund: ha acabat el 114è de 119 participants (dos van abandonar i va ser capaç de ser més ràpid que els representants de Colòmbia i de Mèxic), no va caure en cap moment de la prova i va fer pinya amb els representants d’altres països poc habituats a les competicions de neu.

“Estava entrant a la darrera volta i només pensava: si us plau, no davant de tothom, no vull tenir la meva primera caiguda, intenta acabar fort. Vam compartir el tram final amb els meus nous amics. Vam lluitar junts, vam acabar junts”.

Tot plegat, a més, en uns dies difícils per al seu país, afectat per una tempesta tropical que ha provocat greus destrosses al seu país. Ja ha anunciat que tornarà aviat a Tonga per mirar d’ajudar en la llarga reconstrucció que necessitarà la seva illa natal.

I ara… Tòquio 2020?

Geni i figura, després de superar amb bona nota el seu repte d’hivern torna a mirar cap als Jocs Olímpics d’estiu. Assegura que està rumiant una nova disciplina de cara a Tòquio 2020. Diu que li agradaria provar algun “esport d’aigua”. Que es prepari el Japó, que arriba l’home més polifacètic de l’olimpisme, l’esportista que vol onejar la bandera del seu país per tercera vegada consecutiva en una cerimònia inaugural. Que visqui Pita Taufatofua!

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU