Mireia Gutiérrez recupera sensacions a Àustria Per primer cop aquest curs, l'andorrana acaba al top 30

Acabar al Top 30 i no puntuar. Una paradoxa que Mireia Gutiérrez, l’esportista que lidera l’equip andorrà d’esquí alpí, ha viscut aquest dimarts a Flachau (Àustria).

La veterana esquiadora d’Andorra la Vella necessitava completar una actuació brillant a la copa del món. Malgrat el seu magnífic segon lloc a l’eslàlom paral·lel de la copa d’Europa del passat 16 de desembre, el calendari d’aquest curs està clarament focalitzat en la competició més important del món, amb l’objectiu de fer la mateixa prèvia que viuran la majoria de rivals als Jocs Olímpics. Després d’encadenar sis curses dolentes (5 lluny del tall i l’altra, de qualificació, al 57è lloc final), la setena copa del món d’aquesta temporada ha estat una alenada d’aire fresc per a Mireia Gutiérrez. Agredolça, sí, però necessària.

Amb el dorsal 45 no ho tenia gens fàcil a la primera mànega per assegurar-se una plaça entre les 30 millors. Un sistema ja clàssic que acostuma a penalitzar les esquiadores menys fortes, que surten a competir amb una neu en pitjors condicions que les grans favorites al triomf final. En aquesta ocasió, però, Gutiérrez ha estat una de les esquiadores que amb un dorsal alt ha estat capaç de rendir al màxim nivell. 26è lloc a la primera mànega amb un molt bon rendiment. Sens dubte, una de les millors baixades dels darrers anys per a l’andorrana, que no entrava al top 30 des del gener de 2017, fa tot just un any.

Mireia Gutiérrez a la copa del món de Lienz / Fotografia: Laurent Salino (Agence Zoom)

Mireia Gutiérrez a la copa del món de Lienz / Fotografia: Laurent Salino (Agence Zoom)

No ha tingut sort en la segona mànega. La pirinenca s’ha saltat una porta i ha decidit remuntar la pista per passar-la correctament i continuar competint. Amb l’objectiu d’entrar a la línia de meta complert, Gutiérrez s’ha hagut de conformar amb la 27a plaça final però sense opció a sumar els desitjats punts de copa del món perquè ha superat el temps que marca el reglament per poder-ho fer (com a màxim, acabar amb un temps el 108% superior que el millor de la cursa).

Carles Visa, director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí, ha fet la següent valoració després de l’experiència de Flachau:

“Ha esquiat molt bé fins al primer parcial, amb intensitat, sòlida i ràpida, i amb intenció d’anar a buscar un bon resultat. Ha estat mala sort l’interior que la deixa fora dels punts, però aquesta qualificació ens ha de donar ales pel que ens queda per endavant. Crec que hem vist una Mimi amb ganes de canviar coses, i que quan esquia com avui no desentona gens en comparació a les millors. Ens hem de quedar amb aquestes bones sensacions per la continuació”.

Shiffrin, camí de fer història

La nord-americana està en un estat de forma impressionant i ha sumat 8 victòries pràcticament consecutives des del 19 de desembre. L’únic “sotrac”, al gegant de Lienz del passat 29 de desembre, el va superar amb un altre lloc al podi. 8 victòries de 9 possibles en un dels trams més exigents de la temporada. 10 triomfs acumulats des d’inici de curs. La certesa que el globus de cristall ja està sentenciat.

15153302118857

Just a l’equador de la copa del món, amb 19 curses disputades i 19 per disputar, Mikaela Shiffrin ja suma 1.381 punts. Amb aquesta xifra total ja hauria superat a totes les seves rivals de la passada temporada a la copa del món, la primera en què es va proclamar campiona a la general. Té un marge de 821 punts amb la segona classificada i més que mirar avall té tot el dret del món a fixar-se en les exhibicions més grans de la història.

Shiffrin, si manté la progressió actual, podria batre el rècord de victòries assolides en una mateixa temporada (les 14 de Vreni Schneider de 1989) o el nombre de podis, ja que en té 14 i s’apropa de mica en mica als 24 de Tina Maze. De fet, totes les marques de l’eslovena d’aquell memorable 2013 són al seu abast, però l’objectiu prioritari dels Jocs Olímpics del mes de febrer podria frenar l’ambició de la nord-americana.

La inesperada polivalència de Shiffrin

Sigui com sigui, a la seva superioritat indiscutible en l’eslàlom (si no es lesiona, guanyarà sense problemes el seu cinquè títol abans de celebrar el 23è aniversari) hi suma la condició de favorita als gegants (lidera la classificació parcial) i una irrupció inesperada al descens, la prova reina de la velocitat que només havia tastat en dues ocasions abans d’iniciar el curs i en què no ha baixat del podi (un bronze i una victòria) en les dues curses disputades fins ara.

Encara que sembli mentida, Shiffrin, que sens dubte s’acabarà convertint en l’especialista en proves tècniques més llorejada de la història, lidera l’eslàlom i el descens de forma simultània en un 2017/2018 gloriós.