Els equips conflictius

Abans d’exposar algunes idees respecte als equips conflictius, m’agradaria definir el conflicte com una situació on les persones estan en desacord perquè hi ha valors, desitjos i interessos contraposats que xoquen en l’assoliment d’un objectiu.

En molts moments, les emocions seran claus per a la resolució del conflicte. La gestió eficaç dependrà en bona mesura de com siguis capaç d’utilitzar-les positivament per a resoldre el conflicte. Cal tenir ben presents emocions com l’ira, la frustració, la tristesa, l’enuig, etc. Com en altres àmbits, algunes vegades el poder és decisiu per solucionar el conflicte amb multes, càstigs o sancions sense resoldre el conflicte de fons.

Hauríem de pensar més en el quid de la qüestió i no pas en personalitzar el conflicte. I això és el més apassionant: arribar a un acord per desfer el nus.

Una mirada cap al futbol: el conflicte entre Neymar i Cavani

Aquest conflicte recent és molt interessant per entendre què passa i com s’intenta cercar solucions. Com ja sabeu els que m’heu llegit, el llenguatge és molt important. Si entenem el conflicte com un repte per millorar i aprendre en lloc de veure-ho com un problema, podràs transcendir la recerca de solucions i impulsar la creació d’un projecte comú i apassionant on n’ets un dels protagonistes.

S’ha de distingir els diferents interessos i motivacions que mouen als protagonistes perquè això ens donarà moltes més possibilitats d’arribar a acords. Per fer-ho cal creativitat i tothom és creatiu si és capaç de veure el conflicte des de diferents posicions i posar damunt la taula diverses possibilitats que les parts puguin acordar i acceptar. La creativitat mereix un un capítol a part també molt integrat en l’esport i els esportistes i tots els agents diversos que hi intervenen.

En aquest cas concret, el conflicte sorgeix quan aquests 2 jugadors han de llançar faltes i penals perquè segons els periodistes, Cavani tenia una prima pels gols marcats i en Neymar va marxar del Barça per liderar, i per tant, creu que ha de llançar-los ell.

Lideratges decisius

En realitat, aquest tema s’ha autogestionat dins la plantilla fins que no ha aparegut el problema. Llavors el president del PSG ha intervingut oferint diners a Cavani per deixar fer els llançaments a Neymar. Lògicament, va dir que no és una qüestió de lideratge. Si algú és nou en un equip, en primer lloc s’ha de guanyar el lideratge i no només per les seves qualitats tècniques.

A part de resoldre aquest repte, l’aspecte de fons és el lideratge de l’equip. Aquesta és una bona oportunitat per gestionar-ho amb tot l’equip, deixar-ho clar i treballar-ho amb algun coach. La meva sensació és que això pot ser clau a l’hora d’incidir en la maduresa durant la formació d’un equip d’alt rendiment i els permetrà arribar a assolir els objectius que són molt alts i que comporten una pressió extrema per part de tothom. Si el conflicte es resol, són autèntics favorits.

baixa

Com a curiositat la resolució ha estat salomònica per part de l’entrenador perquè els ha dit que llançaran les faltes alternativament i no han entrat a afrontar el fons d’aquest repte. Això afectarà al rendiment del grup? M’atreveixo a dir que sí.

Entitats conflictives; entitats sanes

Culturalment tenim tendència a evitar el conflicte. És noticia quan dues persones entren en conflicte i com es resol amb multes, sancions o “neveres”, però no pas entrant en el moll de l’os.

Les entitats conflictives són les sanes, afloren les relacions personals i hi ha debat, discussions, acords i pactes que els permeten millorar com a persones i com a entitats. Tenen també una cuina on es diuen tot allò emocional que senten i pensen i arriben a acords que els permeten un millor funcionament. Sempre pensem que aquelles entitats on no afloren els conflictes són les que funcionen, les que van bé, les que flueixen i que tenen un bon clima. Rotundament no, no i no.

Si hi persones i es relacionen entre elles, hi ha conflictes. Cal intentar gestionar-los per millorar i ser cada dia millors en tots els aspectes. Cal dir llavors que allà on sembla tot una bassa d’oli, el conflicte és latent i en qualsevol moment de crisi aflora com un Géiser.

Un exemple interessant és el del Recco italià de waterpolo amb tot d’estrelles mundials, on tothom anava a la seva pensant que ja n’hi hauria prou amb el talent individual per guanyar. En el partit decisiu de l’any acaben perdent perquè davant seu tenien un equip més madur, potser menys talentós, tot i que “més equip”.

pro-reko-ekipa-725x370

En resum, hi ha conflictes molt sovint a qualsevol lloc on hi hagi persones. La percepció que en tinc, com els afronto i què en trec dependrà de la maduresa com a entitat esportiva.

Visca el conflicte com a repte i endavant el diàleg permanent!