El takatà, l’esport que mou la Barceloneta

Pels més joves és la cançó de l’estiu, pels més grans l’artefacte que els ajuda a caminar, i per la gent de la Barceloneta l’elixir de l’eterna joventut. Parlem del takatà, l’esport autòcton del barri mariner de Barcelona, que el 2013 va celebrar els 100 anys de vida.

Situem-nos a l’any 1913. Sense piscines cobertes ni climatitzades, els nadadors del Club Natació Athlètic, que durant l’any s’entrenaven al moll, veien com, a l’hivern, les aigües de la platja dels pescadors eren massa fredes per fer esport. Ni els més valents s’atrevien a llançar-s’hi. Això els mantenia massa mesos sense parats i era un problema pel club, que competia amb els seus rivals metropolitans. Què podien fer? Com mantenir-se en forma? Per respondre aquestes preguntes i trobar-hi solució van decidir aprofitar l’entorn i inventar un esport: el takatà.

takata

Com amb qualsevol esport que comença, als inicis el takatà no tenia unes normes clares. Bé, per no tenir no tenia ni aquest nom. Amb dues canyes, una beta i una bola de cautxú els primers jugadors passaven la pilota d’un cantó a l’altre del camp mentre jugaven al que aleshores deien “Va a la mà”, un nom que ràpidament va passar a takatà per la semblança al soroll de la pilota de cautxú al picar amb la mà.

Poc a poc, però, s’hi van anar afegint jugadors d’altres clubs, es va anar fent famós i es van fer els primers equips i normes. Naixia un esport.

IMG_2660

Pels que l’estan descobrint, i dit ràpidament, el takatà és una barreja entre el tennis, el voleibol i la pilota. Per explicar-lo amb una frase, es practica per parelles a la platja amb una pilota de tennis que s’ha de jugar alternativament de camp a camp colpejant-la amb el palmell de la mà. L’objectiu és col·locar-la al camp adversari utilitzant un sol cop. Cada cop que la pilota toca el terra del contrari o aquest la llença fora o a la xarxa es guanya un punt. Fins aquí la base, perquè tot i tenir pocs practicants hi ha normes que varien depenent de qui el jugui.

Diferències entre Barcelona i Barceloneta

Si visites el Club Natació Atlètic Barceloneta has de colpejar la pilota donant-li un recorregut parabòlic (no està permès picar la pilota cap avall), i que el rival esmaixi o retingui la pilota és un matxete i suposa mig punt. El primer equip que arriba a 40 o 60 tantus/punts (depenent si el partit és amistós o de campionat) guanya. Però si vols jugar a les quatre pistes que té habilitades el Club Natació Barcelona, veuràs que la cosa canvia: la xarxa és més amunt, es permet rematar de qualsevol manera i els partits es juguen a 21 punts més el lloro, dit així en memòria d’un avi que s’encarregava de recordar quan faltava un punt per acabar. Diríem que el takatà del Barcelona té més ritme que el del Barceloneta.

IMG_2669

Veure practicar Takatà és entretingut. Veterans -en edat i anys de joc- ofereixen veritables espectacles en partits amistosos que es juguen a la platja de la Barceloneta durant tot l’any. I és que pels més grans és un revitalitzant i pels joves una excusa per fer exercici. Expliquen que els permet millorar la condició física, complementar les sessions de musculació, augmentar la resistència i guanyar agilitat, activar, millorar i rehabilitar les articulacions i músculs i, el que consideren més important, fer esport prenent el sol. Un luxe a l’abast de ben pocs.

Si mai feu una partida un últim consell: porteu banyador. Sigui hivern o estiu és tradició, i gairebé ritual, que a l’acabar de jugar els participants es refreguin amb sorra mullada braços i cames i es relaxin amb un bany a les aigües de la platja.

Les normes segons…

normes takata

 

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU