La Sidney-Hobart de 1998, sis morts i set vaixells a la deriva

Falten pocs dies per donar el tret de sortida a la 72a edició Sidney-Hobart, una de les regates més famoses del món, que comença cada any en el Boxing Day anglosaxó i que ja és un dels grans clàssics de l’esport nadalenc mundial. La prova, organitzada pel Cruising Yacht Club of Australia, és tot un esdeveniment al país oceànic i consisteix en completar les 630 milles nàutiques (1.170 km) que separen Sidney de la capital de l’illa de Tasmània, Hobart.

A la Sidney-Hobart se la coneix com l’”infern de l’alta mar” per la seva duresa perquè es disputa a les difícils aigües de l’estret de Bass i, tot i que té lloc durant l’estiu austral sol coincidir amb tempestes que provoquen un fort onatge i unes condicions climàtiques d’allò més adverses. El 1998, la 54a edició d’aquesta competició va patir totes aquestes adversitats en la prova més tràgica de la seva història.

115 vaixells van sortir del port de Sidney i només 44 van aconseguir arribar a Hobart. Entremig, una gran tempesta que va provocar vents de més de 80 nusos (quasi 150 km/h), onades de fins a 20 metres i trombes marines. Per veure la magnitud de la tempesta només cal veure que, a mig estiu, fins i tot va arribar a nevar a algunes zones del sud-est d’Austràlia.

Una regata tràgica

El fort onatge, capaç de bolcar diversos vaixells, va forçar 71 retirades, set vaixells abandonats a la deriva i va fer que més de 50 participants haguessin de ser rescatats amb helicòpter. El pitjor de tot, però, van ser els sis navegants que van perdre la vida. Cinc ofegats al mar de Tasmània i un altre per un atac de cor en el moment que la seva embarcació bolcava.

El guanyador va ser el nord-americà Sayonara, amb un temps de 2 dies, 14 hores, 53 minuts i 35 segons. Tot i això, aquells dies l’atenció es va centrar en buscar les causes de la falta de previsió davant el desastre. Dos anys després, una investigació del cas es va concloure amb fortes crítiques tant als organitzadors com a l’agència meteorològica australiana per no haver ni previngut ni respost adequadament. La tragèdia va fer també que a partir de llavors s’endurissin les condicions per a participar en la prova, ampliant l’experiència necessària i introduint una edat mínima.