Corea del Nord i l’esport: halterofília, taekwondo i Dennis Rodman Els nord-coreans participaran als Jocs de Pyeongchang

Poques setmanes abans de l’inici dels Jocs Olímpics d’Hivern que s’han de celebrar a Pyeongchang (Corea del Sud), un dels temes que més fa parlar és la possibilitat que la delegació amfitriona i els seus veïns (Corea del Nord) desfilin juntes a la inauguració sota la bandera unificada de Corea.

No se sap si es tracta d’un esperit de concòrdia olímpica o bé una maniobra del líder nord-coreà, Kim Jong-un, per desviar l’atenció mentre manté el seu enfrontament amb Donald Trump, el Japó i companyia. En qualsevol cas, la “unió” olímpica dels coreans es podria traduir també en la configuració d’una selecció olímpica conjunta dels dos països en la competició d’hoquei gel femení. Tot i la germanor que desprèn la proposta, la idea ja ha aixecat polèmica en l’equip d’hoquei gel femení sud-coreà, ja que algunes jugadores veuen amenaçades la seva inclusió en la tria final i creuen que aquesta mescla farà baixar el potencial de l’equip degut al menor nivell de les esportistes nord-coreanes.

IHOCKEY-KOR-PRK-WOMEN

Més èxit als Jocs Olímpics d’Estiu que als d’Hivern

Però, quin és el nivell esportiu de Corea del Nord? Si ens fixem tan sols en els Jocs Olímpics d’Hivern, veiem que els nord-coreans només han guanyat dues medalles en les seves vuit participacions tot i tenir un clima i una geografia favorable per als esports de neu. Concretament, les dues medalles van arribar a Innsbruck 1964 i Albertville 1992, una de plata i una de bronze, ambdues en patinatge de velocitat.

I als Jocs Olímpics d’Estiu? Aquí la cosa ja millora i Corea del Nord compta amb un palmarès format per un total de 54 medalles, 16 de les quals d’or. En el rànquing olímpic, els nord-coreans són el cinquè país asiàtic més exitós, per davant d’altres molt més poblats com ara l’Índia, Indonèsia, Tailàndia o el Pakistan.

Tenint en compte els triomfs olímpics, els esports que més destaquen a Corea del Nord són els relacionats amb la lluita i la força. L’halterofília és el que ha donat més medalles (17, 5 d’elles d’or), seguit de la lluita, la boxa i el judo. L’aixecadora de pes Rim Jong-Sim és una de les esportistes nord-coreanes més destacades actualment, amb una medalla d’or aconseguida a Londres 2012 i una altra a Rio 2016. Pel que fa al nivell de l’esport femení, destaca el fet que en les darreres edicions olímpiques, Corea del Nord hagi sumat més medalles en les competicions femenines que en les masculines.

jong-sim-rim

El taekwondo, un èxit invisible

Més enllà dels Jocs Olímpics, i a banda del futbol, un dels esports més populars de Corea del Nord és el taekwondo. Art marcial d’arrels coreanes, els nombrosos èxits dels seus lluitadors a nivell internacional, però, no tenen tan ressò perquè els nord-coreans competeixen en una branca de l’esport regida per la International Taekwondo Federation, diferent d’una altra branca dirigida per la World Taekwondo Federation, amb seu a Corea del Sud i que és la reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.

El bàsquet i Dennis Rodman

El bàsquet també té un seguiment destacat a Corea del Nord. Es diu que l’afició prové de l’interès que el difunt Kim Jong-il tenia en aquest esport i en Michael Jordan, amb el rumor que col·leccionava en vídeo tots els partits de l’estrella nord-americana. Precisament un company de Jordan als Chicago Bulls, l’excèntric Dennis Rodman, és un bon amic de l’actual líder, Kim Jong-un.

39227132_304

Per això, Rodman ha viatjat diverses vegades en els últims anys a Corea del Nord per a entrenar l’equip de bàsquet del país, fer exhibicions amb altres exjugadors de l’NBA i, segons les seves pròpies paraules, “trencar el gel entre dos països hostils”, motiu pel qual va afirmar que “si no acabo al Top-3 del proper Premi Nobel de la Pau, alguna cosa va malament”.

Model comunista

Més enllà d’anècdotes com la de Dennis Rodman, l’èxit de Corea del Nord a nivell esportiu s’explica pel manteniment del sistema esportiu típic dels règims comunistes. El mateix model que, amb totes les seves ombres, va donar tants triomfs a la Unió Soviètica i als altres països de l’Europa de l’est abans de la caiguda del mur de Berlín.

A Corea del Nord, els esportistes que destaquen són captats des de ben petits i s’entrenen en escoles especials amb unes instal·lacions del tot modernes, pròpies de les potències occidentals. A banda, la pràctica de l’esport es considera un ‘deure’ i és impulsada des de l’Estat. Com en la URSS, l’exèrcit, les institucions estatals i els sindicats, són també qui vehicula la pràctica i les competicions esportives.