Philippe Gilbert torna a enamorar abans de les grans clàssiques

El calendari ciclista de clàssiques arriba al moment més esperat de la temporada. El mes d’abril és aquell moment de l’any en què les pedres i les ardeneses s’encadenen per oferir un espectacle majúscul. Després del tastet de la Milà-San Remo del 18 de març, ara arriben tres monuments quasi consecutius: Tour de Flandes (2 d’abril), París-Roubaix (9 d’abril) i Lieja-Bastogne-Lieja (23 d’abril). A mig camí, curses tan reconegudes com l’Amstel Gold Race (16 d’abril) i la Fletxa Valona (19 d’abril). Si us agrada el ciclisme, poseu-vos el pitet.

Més enllà del previsible duel entre Peter Sagan i Greg Van Avermaet a Flandes, de la lluita de Boonen per acomiadar-se amb el seu cinquè triomf al velòdrom de Roubaix i amb el favoritisme per a Valverde a Lieja, aquests dies hi haurà un munt d’al·licients. Tenim ganes de posar el focus en un d’ells. És Philippe Gilbert, que aquest estiu farà 35 anys, i més conegut des de fa una dècada. Gilbert és un corredor valent, que ha aconseguit victòries a les tres grans voltes i que ens va meravellar amb una temporada sublim el 2011. Aquell any va endur-se el tríptic de les ardenes (Amstel, Fletxa i Lieja) i va guanyar un munt de proves més.

11s13qq

Una revifada espectacular

Ara, quan ningú l’esperava, Philippe Gilbert ha tornat en escena. Essent impossible que recuperi aquella versió brutal de fa 6-7 anys, el belga sembla haver renascut amb la seva arribada al potentíssim Quickstep. Va començar l’any en bona forma a València i ha fet una bona feina a l’Omloop, a la París-Niça o a la Milà-San Remo. Després, ha completat tres actuacions sensacionals. El 22 de març, a l’A Través de Flandes, va demostrar un encert tàctic insòlit a l’equip belga i va ser determinant en el triomf del seu company Yves Lampaert. Va entrar segon. Al cap de dos dies, a l’E3 Harelbeke, va moure la carrera com ningú i va provocar l’escapada definitiva al costat de Greg Van Avermaet i Oliver Naesen. Els darrers metres de la cursa, amb la incertesa de l’esprint que ningú s’atrevia a llançar, seran un dels moments ciclistes de l’any. Gilbert va tornar a acabar segon.

Aquesta setmana, però, s’ha refet amb una cavalcada en solitari durant més de 15 quilòmetres durant la primera etapa a De Panne. En les dues jornades següents, Gilbert ha fet els deures i també ha guanyat la general. És especialment sorprenent que el vigent campió belga hagi destacat en proves marcades per la presència de trams de llambordes. Durant els seus anys àlgids, sempre va ser un territori vetat per a ell, i en una cita tan anhelada com el Tour de Flandes només va poder ser tercer (2009 i 2010). A Roubaix només hi va anar una vegada i en va sortir tan escaldat que no hi ha tornat més.

L’home que guanya a tot arreu

Philippe Gilbert

Gilbert, vencedor exultant a De Panne

De cop i volta, en la prèvia de Flandes tothom es pregunta què farà Philippe Gilbert. Si ha trencat les tres darreres proves belgues i ha estat determinant en el podi final, per què no hauria de tornar a exhibir-se al circuit flamenc? Un dels factors que poden jugar-li a la contra (però, segons com, també a favor) és córrer a les files del Quickstep. Els belgues es presenten amb Tom Boonen com a cap de files en la seva penúltima cursa com a professional. Si no té el dia o les cames no li aguanten les previsibles acceleracions de Sagan als murs empedrats, l’equip té un altre nom de plenes garanties amb Niki Terpstra. I Zdenek Stybar. I Matteo Trentin. Gilbert haurà de treballar per a ells? Serà l’electró lliure disposat a desconcertar els rivals?

Seria meravellós que ara, que tothom li assenyalava el camí de la retirada, esdevingui protagonista i guanyi el segon monument de l’any. Passi el que passi, tan de bo sigui un dels protagonistes aquest diumenge. I és que Gilbert enamora als aficionats amb la seva capacitat camaleònica. Hem comparat dades i estadístiques diverses i n’hem trobat una d’infal·lible: guanya a tot arreu. Amb el triomf a De Panne, el classicòman belga ja ha guanyat 41 curses professionals diferents al llarg de la seva carrera. És el ciclista en actiu que ha alçat els braços a més curses diferents, per davant d’esprínters com Greipel, Cavendish, Boonen o Bouhanni. I encara més: també és el vencedor més polivalent en les cites realment rellevants, les proves world tour. N’ha guanyat 16, una més que Sagan, dos més que Boonen i quatre més que Valverde i Cavendish.

Philippe Gilbert no és el ciclista amb més victòries. Però sí que és el que té més voracitat per explorar curses de tota mena.. i guanyar-les. Quin contrast amb la vida de funcionari de Chris Froome, que només ha guanyat proves en 9 cites diferents del calendari, malgrat el seu insultant domini dels darrers anys. Gilbert és un monument de corredor. Gaudim-lo, ara que torna a gaudir sobre la bicicleta.

L'enorme victòria al campionat del món de 2012

L’enorme victòria al campionat del món de 2012

Pendents de Gómez i Teruel

Beatriu Gómez i Alba Teruel, si no hi ha cap canvi d’última hora, seran les úniques ciclistes de casa nostra en córrer a Flandes. Ho faran en la dura edició femenina, de 153 quilòmetres, plens de murs i de canvis d’asfalt constants. Les dues ciclistes formen part del Lointek basc, que difícilment podrà ser protagonista en una cita tan exigent i amb les millors del món disposades de donar guerra des del primer quilòmetre. En categoria masculina, un any més, els referents de casa nostra l’hauran de seguir des de casa.