Giuseppe Fonzi, el ciclista del poble L'italià torna a endur-se la maglia nera del Giro d'Itàlia

Chris Froome ha guanyat el Giro d’Itàlia després d’una exhibició en solitari durant més de 80 quilòmetres a l’etapa reina d’enguany. Una meravellosa jornada de ciclisme amb un protagonista pendent de sanció per dopatge.

El ciclisme d’elit ha exposat totes les seves contradiccions a la llum en la darrera edició del Giro d’Itàlia. El vencedor ha complert els pronòstics: Chris Froome ha guanyat la seva tercera gran volta consecutiva i ho ha fet amb l’exhibició més gran de la seva carrera esportiva. Molt més gran que el domini mostrat als 4 Tours de França del seu palmarès o a la darrera edició de la Vuelta a Espanya on va ser caçat per superar els límits de salbutamol al seu cos. Pendent de sanció, el britànic ha sacsejat el Giro en la setmana final i s’ha imposat per davant de Tom Dumoulin i de Miguel Ángel López. Mentre esperem si aquest títol constarà al seu palmarès de futur, avui ens fixem en Giuseppe Fonzi, el ciclista del poble.

DcM_M66WsAAxNrd

Un modest entre modests

Fonzi ha estat un dels integrants de l’equip més modest del Giro d’Itàlia. El Wilier Triestina, sens dubte, era el pitjor equip d’aquest Giro d’Itàlia. Amb una de les quatre invitacions a equips professionals continentals a la butxaca, l’equip va respondre convocant els seus dos millors homes: el classicòman Filippo Pozzatto i el velocista Jakub Mareczko. El primer és una institució del ciclisme italià i per si mateix justifica la invitació de l’equip al Giro. El segon és un sprinter amb més de 30 triomfs com a professional que només brilla en terres asiàtiques. El camí de Wilier Triestina es va torçar el dia previ a la competició: Pozzatto marxava de Jerusalem Oest per malaltia del seu pare, renunciava a la prova i era substituït per un jove Alex Turrin, sense experiència en cites de tal envergadura.

Jakub Mareczko tampoc va ser la clau de volta de l’èxit modest: després de ser competitiu en els primers esprints, l’esforç va passar-li factura i es va retirar després d’una setmana de competició amb un equip que l’havia protegit amb tanta estima que va entrar en bloc, en els últims llocs de l’etapa, en la jornada d’ascensió a l’Etna per tal de donar suport al seu líder i a l’únic capaç de guanyar una etapa. Sense Pozzatto ni Mareczko, el Wilier Triestina ha col·locat sistemàticament els seus corredors a les escapades intranscendents de cada jornada per lluir mallot i marca comercial. En una ocasió Marco Coledan va estar a punt de provocar una autèntica bomba amb un atac davant els velocistes a menys d’un quilòmetre pel final d’una etapa plana fins a ser engolit a 200 metres de la meta.

Sigui com sigui, el Wilier Triestina ha comptat amb una estrella del Giro: Giuseppe Fonzi, l’home més estimat pels aficionats italians.

Club de fans de Giuseppe Fonzi / Wilier Triestina

Club de fans de Giuseppe Fonzi / Wilier Triestina

Fonzi és un corredor de 26 anys que compta amb resultats decents a Malàisia o la Xina i que exerceix un rol de gregari allà on el seu equip el crida a fer-ho. L’any passat va aconseguir certa fama acabant en la darrera posició del Giro d’Itàlia. Un 161è lloc que donava pas a l’oficiosa Maglia Nera, l’antipremi per al darrer classificat de la ronda italiana. Enguany Fonzi ha batallat des del primer dia per repetir experiència i guardó. Amb un total de 5 hores, 48 minuts i 37 segons perduts respecte Chris Froome, Giuseppe Fonzi ha aconseguit la proesa i ha revalidat la maglia nera amb solvència, protegit pels seus companys d’equip: 4 dels últims 7 corredors de la general del Giro han estat membres del Wilier Triestina.

Com si hagués heretat la passió per ciclistes com Sante Carollo o Luigi Malabrocca per batallar amb desfici el darrer lloc del Giro, Fonzi va dissimular en la contrarellotge inicial per deixar-se anar ja en la segona etapa a Israel. Últim de la classificació general en el segon dia de competició… i lloc estable al pou de la general fins a l’arribada a Roma. El ciclista de Pescara ha hagut de lluitar de valent: no és senzill calcular el temps exacte per deixar-se anar sense entrar en el fora de control i, al mateix temps, lluitar per les escapades i per ajudar els companys d’equip durant els primers 150 quilòmetres de cada etapa. El seu millor resultat parcial, el 88è lloc de Roma. Tota la resta de jornades, com a mínim, el van avançar 110 rivals.

Giuseppe Fonzi, ídol de masses des del primer dia / Giro

Giuseppe Fonzi, ídol de masses des del primer dia / Giro

L’orgull de la maglia nera

Gràcies a la invisible maglia nera, Giuseppe Fonzi ha estat protagonista de nombroses entrevistes aquests dies en territori italià. Hem descobert que és un gran aficionat a la informàtica, amant dels e-Sports i especialment, un apassionat del ciclisme a qui li encanta el contacte directe amb l’afició:

“Em sento el corredor del poble, hauríeu de veure com m’anima la gent encara que sigui l’últim classificat de la general. Passar per les carreteres italianes i ser conegut per la gent pel fet de ser l’últim per mi és meravellós. Veig que aprecien realment l’esforç i el sacrifici que faig per arribar al final, encara que sigui el darrer en fer-ho. El meu somni des que sóc un nen és guanyar una etapa del Giro. A veure si sorgeix l’oportunitat de fer-ho en el futur”

Llarga vida a ciclistes com Giuseppe Fonzi, lluny d’actuacions inhumanes, proper al contacte amb la gent.

Amb una jaqueta negra, per deixar clar qui mana al fons de la general / Giro

Amb una jaqueta negra, per deixar clar qui mana al fons de la general / Giro

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU