El darrer guanyador de la París-Roubaix La història de l'home que va lluitar com ningú per arribar al velòdrom

La propera Revista Fosbury en paper, la número 29, versa sobre el valor del triomf. Guanyar o no guanyar, aquesta és la qüestió.

Recentment acabem de viure una història que encaixaria perfectament a l’escombrada del número que aquest mateix mes d’abril els subscriptors rebreu a casa vostra. I la vam viure a la París-Roubaix sense poder-la seguir en directe. Mentre la majoria ens emocionàvem amb el triomf de Peter Sagan, un ciclista rodava despenjat, en solitari, a més de 30 quilòmetres de la línia de meta. Ja en feia 10 que la seva situació de cursa era molt delicada: l’havia atrapat el clàssic cotxe escombra de la prova, el vehicle que marca el límit i que és un indicador clar en una clàssica tan llarga com l’Infern del Nord que ha arribat el moment de la retirada.

Evaldas Siskevicius, però, va decidir continuar endavant. Sol, davant la furgoneta, després d’haver patit diversos infortunis durant els primers 220 quilòmetres de la prova. Coneixedor de la duresa del recorregut (era la 3a París-Roubaix que afrontava de forma consecutiva), Siskevicius volia arribar com fos a la línia de meta. Abans de creuar la pancarta dels 30 darrers quilòmetres, el conductor l’informava que Peter Sagan acabava d’alçar els braços al velòdrom. El lituà, però, tenia un altre objectiu entre cella i cella: arribar al velòdrom, com fos, a l’hora que fos. El fora de control i l’exclusió de la classificació oficial ja era un fet, però s’havia llevat per arribar pedalant al velòdrom i no desistiria per cap minúcia. Altres feia molta estona que havien abandonat i van viure la victòria de Sagan dalt la furgoneta. Ho recull un vídeo magnífic d’Sporza.

Al Carrefour de l’Arbre, probablement el tram més dur de llambordes de la París-Roubaix, el corredor del Delko-Marseille va patir una inoportuna punxada. El públic, que primer se’l mirava encuriosit, de seguida el va felicitar i el va animar en ser conscient que al davant tenien el darrer guanyador del dia. Un ciclista que va saber aprofitar la presència d’un cotxe avariat del seu equip remolcat pel tràiler de la prova per fer un canvi de roda sense ajuda externa i prosseguir. Per la ràdio, el conductor informava a l’organització de la seva decisió: “és foll, diu que vol acabar la cursa, que no es retira!“. Els responsables del monument, però, no podien allargar més la presència dels vehicles al recorregut, de manera que els darrers quilòmetres Siskevicius els va rodar completament en solitari fins a les portes del velòdrom.

L’entrada al Velòdrom

Era prop d’un quart de set de la tarda, feia una hora que Sagan havia guanyat i les portes estaven tancades.

El responsable del recinte, però, va obrir-la expressament per què el lituà fes la volta i mitja final del recorregut. Uns darrers metres sense el bullici que hi havia tot just mitja hora abans. Per fi havia acomplert l’objectiu del dia: havia creuat la línia de meta, havia honorat la París-Roubaix. Una història de persistència encomiable i unes paraules que són un veritable triomf per a l’esport:

“Mai m’he rendit, ni dalt de la bicicleta ni en altres àmbits de la vida, i no volia rendir-me per respecte a la carrera: la París-Roubaix és un monument que cal honorar“.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU