Una contrarellotge preciosa a ritme de cicloturista

FOTO4

Quan la Volta va anunciar el recorregut de 2017 ens va sobtar la presència d’una contrarellotge per equips. Un encert per a molta gent amb un quilometratge exigent dissenyat per a fer diferències a la general. Més de 41 quilòmetres al Pla de l’Estany, comarca de pobles petits i carreteres estretes. Després de parlar-ne en converses de tota mena, l’atractiu de la proposta s’ha convertit en un petit repte il·lusionant. I si féssim el mateix recorregut que els ciclistes poques hores abans de l’inici de l’etapa? Som cicloturistes de poca volada, ocasionals i lluny d’un estat de forma òptim. Davant d’una etapa de menys de 50 quilòmetres, decidim llançar-nos a la carretera.

Al voltant de les 11 del matí ens plantem a Banyoles. Pel poble ja detectem un munt de treballadors de la Volta, dels mitjans de comunicació i dels equips. Continuaran allà quan abandonem el municipi a quart de sis de la tarda. Ens canviem, agafem la bici i travessem Banyoles fins que topem amb una fletxa que indica el recorregut. Som-hi, doncs! A totes, que el dia pinta fenomenal. Quan estem fent la volta a l’estany ens adonem que hem anat a parar als 7 darrers quilòmetres del recorregut. Un traçat sensacional i realment bonic, per una carretera estreta i revirada que ens fa passar per Porqueres i que ens retorna a Banyoles. Després de 5 mesos sense agafar la bici, acabem de convertir els 41 quilòmetres en una cinquantena. Anem bé.

Quan enganxem la sortida correcta estem eufòrics. Tenim ganes de tastar el recorregut i d’endinsar-nos per carreteres desconegudes. De seguida, però, ens trobem amb una bona rampa de benvinguda. Ja hi ha qui maleeix en Rubèn Peris i assumim la realitat: no és una contrarellotge plana. Els primers quilòmetres ens porten fins a Vilavenut amb un parell d’ascensions més que ens escalfen les cames. La carretera està plena de viratges i travessa camps i boscos. És una elecció immillorable. I decidim que és el millor terreny possible per a Alejandro Valverde. Hores més tard, el murcià i el Movistar ens donaran la raó.

FOTO2

L’arribada preciosa a Galliners

6 quilòmetres més enllà arribarem a Galliners. És un tram del recorregut que gaudim moltíssim. La carretera continua essent estreta, anem amunt i avall sense cap cota notòria i l’arribada al poble, de lluny, ens ofereix una postal magnífica. Algun revolt, a ritme de CRE, seria perillós si plogués una mica. Afortunadament, el temps respectarà la jornada ciclista. Ens atrapen tres ciclistes més amb qui compartirem uns quants minuts de recorregut. Els seus bessons, a primer cop d’ull, ja indiquen que juguen a una altra lliga.

El terreny és molt favorable fins a la recta d’Orfes envoltada de plataners que, amb una mica de sorra, ens deixarà els pneumàtics blancs com si acabéssim de fer un tram d’sterrato de l’Strade Bianche. De mica en mica ens apropem a la meitat de la contrarellotge i el terreny recupera la seva vocació trenca-cames. Superem una nova ascensió de menys d’un quilòmetre i mig i tornem al pla.

FOTO3

Els equips professionals, a ritme de bòlid

El tram entre Orfes i Esponellà se’ns fa curt. I no pas perquè anem especialment ràpid, no. A mig camí veiem passar un cotxe de la FDJ, l’equip del líder Cimolai, que ens fa gestos des de la finestreta del conductor. Nosaltres, que som educats, el saludem amb alegria. Al cap de dos segons ens passen fregant els 8 homes del conjunt francès a tota màquina. Mare meva, quina velocitat. Les bicicletes, fins i tot, fan un so característic que seríem incapaços ni tan sols d’imitar. El so de la rapidesa. Estan fent la volta d’entrenament matinal i ho estant donant tot.

Al llarg del recorregut ens anirem trobant amb diversos equips que ens avancen ràpidament. Cap d’ells, però, igualarà la sensació que ens ha deixat la FDJ. Semblaven bòlids. Quan trec el mòbil per immortalitzar el moment, són un puntet llunyà al final de la carretera. Al cap d’un quilòmetre ens avança el cotxe del Quick Step. Amb la lliçó apresa, em preparo per a la fotografia mentre el Lluís llueix el mallot verd del Tour. Que l’ambició no falli mai!

FOTO5

La darrera pujada

Un cop arribem a Esponellà, després de ser avançats per un tractor, el Marc s’atura al forn de pa. L’esperarem un quilòmetre i mig més enllà, sense alè, després de la darrera pujada de la contrarellotge. Hem superat la meitat del recorregut i les cames comencen a notar la inactivitat sobre els pedals. Aprofitem l’aturada per animar alguns equips ciclistes que continuen entrenant al bell mig del Pla de l’Estany. La jornada, per cert, és especialment intensa per als agents de protecció civil. No paren de donar voltes amb cotxe per la zona. Estan tan inquiets com nosaltres.

Quan arriba el Cofidis animem a Nacer Bouhanni, que no es digna ni a mirar-nos. Però més enllà d’aquesta mostra d’eufòria continguda del boxejador esdevingut velocista, veiem com el Marc esprinta darrera de tres corredors de l’equip francès. Serà una de les imatges que ens endurem cap a casa gravades a la retina. Ells tres, de passeig. El Marc, amb la bici tan torta com Peter Sagan a l’esprint de la Milà-San Remo.

FOTO6

Un tram final pla

Amb les cames baldades, afrontem el darrers 17 quilòmetres de la contrarellotge. Una carretera recta, llarga i plana que ens reconcilia amb les contrarellotges per equips més clàssiques i que deixa enrere els paisatges fantàstics del primer tram del recorregut. No ens toparem amb cap sorpresa fins a Banyoles, quan recuperem els set darrers quilòmetres que havíem fet quan estàvem frescos com una rosa. Agraïm tornar a la carretera sinuosa que envolta l’estany i constatem, de nou, que estem a anys llum dels millors ciclistes del món. El Lotto Soudal i l’Astana ens demanen espai. Mentre passen, no podem fer res més que admirar-los.

La darrera entrada a Banyoles frega la temeritat amb un descens prou pronunciat per agafar velocitats endimoniades. Quin final de CRE, també, amb el darrer gir cap a la recta final! Arribem a la línia de meta feliços com ningú. Sense saber-ho, havíem aparcat a poques passes de la línia de sortida i d’arribada. Des d’aquest dimarts ja podem dir que hem completat una etapa de la Volta a Catalunya.  Que bonic que és el Pla de l’Estany. Un paradís per als ciclistes. Estem contents. Tot ha anat sobre rodes.