4 podis al mundial de ciclisme adaptat de Sud-àfrica Sergio Garrote, Ricardo Ten i Joan Reinoso debuten amb èxit

Ten linea

La incorporació de nous talents al màxim nivell del ciclisme adaptat en el cicle que tot just s’inicia cap a Tòquio compta amb uns primers resultats esperançadors. En una disciplina en què Joan Font i Ignacio Ávila han meravellat en els darrers anys amb diversos ors mundials tant al velòdrom com a la carretera, ha arribat el torn d’ampliar el ventall d’opcions de podi. Quatre podis de tres debutants en una modalitat en què el nivell de la competència creix any rere any.

Sergio Garrote, la futura referència del ciclisme adaptat?

Sergio Garrote ha confirmat a Sud-àfrica tot allò que ja havia anat demostrant durant la temporada. L’esportista de Viladecans que competeix en la modalitat H2 per a persones tetraplègiques amb una handbike, ha brillat en diverses proves de la copa del món d’enguany, amb podis al País Basc, a Holanda i a Itàlia. El 2016 va començar a despuntar en l’escenari internacional i en els darrers mesos la seva progressió ha estat espectacular.

Garrote pre

Abans del mundial era el seleccionador espanyol Félix García Casas l’encarregat de posar el focus sobre Garrote: “És la gran aposta de l’equip espanyol. Serà la nostra referència d’aquí a mig termini“. A Pietermaritzburg el català ha satisfet plenament les expectatives. Doble medallista de bronze, en la prova de contrarellotge i a la ruta, en una prova exigent com la handbike, en què els braços són els encarregats de moure tot l’engranatge del vehicle. Aquesta setmana tindrà un retorn triomfal a casa. Dijous debutarà com a pregoner a la Festa Major de la seva ciutat. Emocionat ha reconegut que l’èxit és “un premi al sacrifici i a l’esforç de tots aquests anys“.

Ricardo Ten, la polivalència constrastada

Es fa estrany referir-se a Ricardo Ten com un “nou talent”. Si ens fixem en el seu palmarès, veiem que l’any 1997 es proclamava campió d’Europa de natació i el 1998 ja pujava al podi absolut d’uns mundials. Amb una carrera plena d’èxits des de llavors, el valencià s’ha convertit en una referència de l’esport paralímpic de casa nostra. Ara, amb 42 anys, ha decidit que pot compaginar l’activitat a la piscina amb la bicicleta i ha passat a formar part de l’equip espanyol de ciclisme adaptat.

15044430691356

La seva irrupció al mundial ha estat estratosfèrica. Després de competir amb molèsties per un constipat a la contrarellotge, Ten es va refer i es va penjar la medalla de plata a la prova en ruta C1. 60,7 quilòmetres en què els ciclistes de les modalitats C1, C2 i C3 van compartir recorregut i en què el nedador-ara-ciclista va competir amb sang freda fins als darrers instants. Va entrar a la línia de meta a pocs centímetres de l’alemany Pierre Senska i amb tres segons de marge sobre el tercer classificat. Un resultat extraordinari per a un esportista que fa molt poc temps que treballa en el ciclisme adaptat i que també li augura un futur esplendorós.

Això sí, el gran repte de Ricardo Ten encara no ha acabat: vol pujar al podi dels mundials de natació que comencen a finals de mes a Mèxic. Seria un resultat històric.

Joan Reinoso també debuta al podi

El ciclista mallorquí també és un debutant en una cita internacional d’aquest nivell. També ha acabat al podi. En la modalitat T2, en què els esportistes competeixen amb tricicle, Reinoso ha demostrat una convicció indestructible en les seves opcions malgrat la seva inexperiència. En la prova de ruta ha tirat del grup capdavanter en tot moment i en la cinquena i definitiva volta ha estat el responsable de desarmar els rivals amb un atac sec en una rampa ascendent que només han pogut seguir dos dels seus rivals. Finalment superat a l’esprint, Reinoso s’ha penjat una merescuda medalla de bronze al coll.

DIuGlVKW0AEiWr8

No han tingut tanta sort Ignacio Ávila i Joan Font. Acostumats als triomfs, han intentat defensar el mallot de campions del món a Sud-àfrica però van quedar lluny del podi a la contrarellotge (7a posició) i, tot i ser protagonistes de la prova en ruta intentant seleccionar el grup dels millors en diverses fases del recorregut, van acabar entrant en la 6a plaça a la línia de meta. Una petita ensopegada per a un tàndem que no dubtem gens ni mica que tornarà a sumar un bon grapat de triomfs el 2018.

* Fotografies: RFEC