Els 10 favorits de la Volta a Catalunya El duel entre Movistar i Orica promet emocions fortes

La 98a Volta a Catalunya surt (i torna) aquest dilluns de Calella amb el gran al·licient, en clau catalana, de veure rodar el flamant campió de la París-Niça, el vilanoví Marc Soler. L’afició catalana es concentrarà en la perla de 24 anys si bé, sobre el paper, no li escau en aquesta ocasió l’etiqueta de favorit. Ni molt menys. Soler canvia de vestit en una setmana: de liderar el Movistar a la prova del sol francesa a haver de bregar com a gregari a la ronda catalana. La disminució de ciclistes per equip de 9 a 8 i el fet que l’estructura navarresa comparegui a casa nostra amb Valverde i Quintana de jerarques remetran Soler a la feina fosca. Sempre en teoria.

Per tant a l’hora de fer càbales sobre per on poden anar els trets a la Volta cal tenir com a favorits, sempre sobre el paper, els noms que passem a detallar. Ells són els deu homes a seguir.

Alejandro Valverde (Movistar)

Si tenen pressa poden parar de llegir acabat aquest paràgraf. Alejandro Valverde és el favorit, l’únic que ho és en singular. Molts són els factors que ens fan recomanar que, en cas que s’hi hagin de jugar duros, ho facin per ell. Sempre que competeix, té totes les de guanyar i traçats com el de la Volta semblen dissenyats expressament per ell. Després d’una caiguda dolorosa i una lesió que li va segar un 2017 de somni, el murcià ha tornat exactament igual, com si tingués més vides que un gat o fins i tot la capacitat de recuperar-se físicament com en Cor Petit de Bola de Drac.

AlejandroValverde

Ha començat guanyant dos proves aquest any i compareix a la línia de sortida de Catalunya amb ganes de defensar el mallot de l’any passat. Valverde domina tots els terrenys i només la muntanya perllongada o l’acumulació de quilòmetres contrarellotge li fan la guitza en proves de tres setmanes. En durades, recorreguts i dissenys d’etapa com els d’aquesta Volta és trumfo segur i, gat vell, sap esperar al moment indicat. Ràpid arribant, és molt més que un ‘finisher‘. I té un equipàs al seu servei. Si pot i vol, la Volta serà seva. A cap edat serà vell.

Nairo Quintana (Movistar)

L’altra estrella del Movistar a la línia de sortida és el colombià, vell conegut de l’afició i etern aspirant al tro del Tour on fins ara ha topat sempre amb Chris Froome. Quintana és un escalador pur, explosiu i persuasiu a parts igual, de la vella escola si bé també se li ha retret històricament no jugar sempre a l’atac. Ve d’un 2017 on el doble repte de Giro i Tour (Ítaca a la que diu aspirar enguany Chris Froome, amb un positiu impune inclòs) se li va capgirar per complet. Ni una cosa ni l’altra. Aquest 2018 tindrà molts ulls pendents d’ell en un Movistar galàctic, que li ha fitxat Mikel Landa, cosa que no li fa gràcia.

nairoquintana

Ha anunciat que farà una aproximació al Tour més conservadora i de fet segueix estant llargues temporades entrenant-se al seu país, en altura, des d’on sempre torna amb una plenitud física que imposa. Veurem quin Nairo, de facultats seves i de tècnica d’equip, ens toca veure camí de la Molina o Vallter 2.000.

Sergio Henao (SKY)

El bo dels germans Henao lidera a la Volta l’equip dels rics, els guapos, els més ben vestits, més ben equipats i més ben disposats. Això és avui en dia l’Sky, una estructura anglesa que ha estat capaç de manar en quasi totes les carreres on realment s’ho proposa, la gran artífex de l’accent anglosaxó que està agafant el ciclisme, pel bo i pel dolent. Presenti qui presenti l’Sky de cap de files, directament se l’ha de tenir en compte. Però no només per això és favorit Henao.

sergiohenao

Ens trobem davant un altre perfil de corredor que pot ser especialment brillant en recorreguts com el català. Lleuger quan la carretera agafa pendent, amb bon olfacte per les ocasions propícies, més que correcte rodant en grup i artífex de bons moviments en moments de difícils decisions. Sempre hi és i com les aranyes amb bon verí, només mossega per matar. Ve de competir a la París-Niça. I tindrà ganes de sumar triomfs per consolidar-se més a l’escalafó de l’equip Sky.

Johan Esteban Chaves (Michtelton Scott)

Fins a tres favorits citarem de l’equip Scott, indesxifrable com és saber quin d’ells tindrà galons de líder ni tampoc si realment operaran com un equip per a un objectiu comú clar. El colombià Chaves, afincat a Andorra com és moda en cada cop més ciclistes de nivell i aspiracions, ha  acreditat els darrers tres anys que quan està bé és capaç d’entrar una marxa més, sobretot en finals en alt, que ben pocs rivals poden igualar a cops de ronyó. El gran dubte és, a meitats de març, saber quin ciclista veurem.

jestebanchaves

Chaves és un ciclista altament imprevisible. Pot passar-se la Volta com un desconegut camuflat en el pilot i excusar-se dient que ha vingut  només a fer cames. No seria la primera vegada que, fins i tot, acaba esborrant-se. Però, per altra banda, no és descartable que vulgui buscar protagonisme per poc bé que se senti. El fet de compartir estructura amb els Yates, a més, converteix els Mitchtelton Scott en un animal perillós per calidoscòpic: un monstre de tres caps.

Simon Yates (Michtelton Scott)

Seguim al Michtelton Scott i anem a per un dels germans Yates, en Simon. A priori cal considerar-lo en bona forma i, per tant, la seva relació en aquesta llista és més que necessària. Va ser protagonista a la París-Niça, ostentant el mallot groc que va acabar en mans de Marc Soler. Juntament amb el seu germà i Chaves conformen, com ja hem dit, un triumvirat de difícil marcatge pels rivals però, alhora, els pot penalitzar en algun moment la manca de gregaris vocacionals, sobretot si el Movistar els planteja un repte d’equip a equip.

Simonyates

Simon té, en aparença, menys lustre que el seu germà en el currículum, però no són pocs els aficionats que els acaben per confondre, per igualtat de prestacions sobre dues rodes. Si la forma l’acompanya i el seu equip és valent, aniran a l’atac.

Adam Yates (Michtelton Scott)

Tres en línia. Adam és el tercer trumfo Scott a la filera de sortida i si dèiem del seu germà que ha demostrat estar en forma a la París-Niça, ell també ha estat protagonista a la Tirreno-Adriàtica, on va guanyar una etapa. Del seu currículum destaca l’any en què va vorejar el podi del Tour i tota la parafernàlia anglesa ja feia la conga per celebrar el seu domini sobre el ciclisme actual.

adamyates

En competició, tornem a ser allà mateix. Punta de velocitat reforçada amb una mica de pendent, bon rodador, la muntanya el motiva i és un perfil que pot ser molt hàbil si, com és previsible i passa quasi sempre ara al ciclisme modern, els equips no remenen l’arbre fins als últims metres.

Dan Martin (UAE Emirates)

L’irlandès és un dels clàssics de la Volta a Catalunya. Diem irlandès perquè n’és però quasi que el podem considerar català perquè viu a Andorra, ha viscut a Girona i parla amb prou habilitat la nostra llengua. Potser per això és un home estimat per l’afició. Per això i també perquè sempre se l’ha de tenir en compte. És, possiblement, el millor finalitzador en pendent tot i que no tingui cap Fletxa Valona al seu sarró. Té una gran punta de velocitat en esprints curts que piquin, raó per la qual a La Molina ja l’hem vist guanyar i cal considerar-lo el gran favorit, amb permís de Valverde, en la segona etapa de pes de la Volta.

danmartin

Martin compareix a la línia de sortida com a líder teòric de l’Emirates, si bé Fabio Aru també mereix la condició. Ha emigrat del Quick Step buscant un darrer gran contracte i segur que voldrà rendir comptes amb l’estructura. Com que ve de l’equip de Lefevre, està acostumat a buscar-se-les sense massa suport a les proves per etapes. Aquest caràcter de supervivent li ha donat bones posicions en moments claus. Si els rivals no endureixen el ritme abans, ell serà home a seguir en tots els finals compromesos. I atacarà.

Fabio Aru (UAE Emirates)

Un altre Emirates entre els deu homes a seguir. Fabio Aru és un ciclista dels que fan afició, si bé segurament a ulls del gran públic ha acabat per rendir menys del que s’esperava. Amb la seva eclosió, la sempre exagerada i passional Itàlia va voler veure-hi el successor en vida de Nibali i Fabio hi ha respost amb un caràcter similar a l’atac que sovint ha estat infructuós en les empreses més complicades. El darrer Tour pot servir d’exemple d’això que diem: en la primera etapa de muntanya va sotmetre Froome i després va perdre gas com una ampolla de cava que es guarda a la nevera amb una inútil cullereta posada al capdamunt.

FabioAru

Aru ha passat a l’Emirates i a Catalunya està per veure si podrem gaudir de la seva lleugeresa de cames tirant amunt. També caldrà veure si aconsegueix llegir la carrera millor que quan ho feia a l’equip de Vinokourov on sovint va perdre oportunitats per no estar prou atent. Italià del tot, vaja.

Egan Bernal (SKY)

La jove promesa de l’Sky és la darrera perla de l’inesgotable planter d’escaladors de Colòmbia. Campió del Tour de l’Avenir l’any passat, ja ha sumat diverses places de mèrit que el converteixen en un nom a seguir en qualsevol prova que disputi. Té una gran volta a les seves cames de cara al futur, però de moment ja és un excel·lent corredor capaç de brillar en proves d’una setmana. Aquest any va ser sisè al Down Under i va guanyar l’Oro y Paz de Colòmbia davant de ciclistes molt més experimentats.

eganbernal

Si Henao no troba el ritme, l’Sky li donarà tot el suport i pot ser un dels millors a les rampes de Vallter 2000 o de La Molina. Acaba de celebrar el seu 21è aniversari: que s’enfonsi en una etapa intranscendent tampoc hauria de sorprendre a ningú.

Thibaut Pinot (FDJ)

El líder de la FDJ torna a una Volta amb ganes de negar la màxima que qui signa això emetrà a continuació: quan els francesos surten de casa no hi posen el coll. Pinot és un dels representants de la bregada fornada d’atacants francesos, menys llorejat als grans púlpits que Bardet, Pinot ha demostrat ser més constant. També més pencaire. Falta veure si mostra competitivitat a casa nostra, on fa quatre anys que no pren la línia de sortida.

thibautpinot

D’ell se’n pot parlar bé perquè com passa també amb el més veterà Pierre Rolland no acostuma a camuflar-se pilot endins sinó que, si pot, intenta buscar protagonisme. Tot i que el posem al top-10 de perillosos, s’ha de dir que fins i tot podria arribar a assolir un cert marge de maniobra en alguns moviments. En aquest sentit si busca una bona escapada i si els equips no es posen d’acord per perseguir, podria ser l’home de la prova. És una possibilitat difícil. Però és una possibilitat.

Altres noms que poden ser protagonistes

Marc Soler, Tejay Van Garderen, Warren Barguil, Bob Jungels, Davide Formolo, Louis Meintjes, Steven Kruijswijk, Mathias Frank, Pierre Latour i George Bennett.

Sabies que…?
Enguany la Volta a Catalunya reuneix alguns dels ciclistes cridats a dominar el World Tour en la propera dècada. Més enllà dels citats Egan Bernal, Marc Soler o Pierre Latour la nòmina de joves talents és llarguíssima: David Gaudu, Enric Mas, Jonathan Narváez, Daniel Felipe Martínez o Bjorg Lambrecht en són alguns exemples