El Concurs, quan els castells són més esport

El proper cap de setmana Tarragona acollirà un esdeveniment que no podem titllar d’esportiu per més que en tingui tots els ingredients. Per vint-i-sisena ocasió, la plaça de toros de la ciutat –reconvertida en recinte poliesportiu sota el nom de Tarraco Arena Plaça– acollirà el Concurs de Castells. De fet la competició ja va començar diumenge passat a Torredembarra en la primera de les tres jornades en les que es divideix el que es defineix a si mateix com “l’espectacle casteller més gran del món”. Els Castellers de Badalona van guanyar la primera jornada, amb colles que alcen castells de set pisos si bé els “micacos” van adjudicar-se la victòria amb el seu primer 4 de 8.
4d8 dels Castellers de Badalona / Fotografia: David Oliete

4d8 dels Castellers de Badalona / David Oliete

Serà però dissabte i diumenge quan el Concurs arriba al seu emplaçament icònic i mobilitzarà milers de castellers en dues jornades: 20 colles el dissabte i 12 més el diumenge, en la gran jornada entre colles de 9 les de gamma extra, categoria en la que cal inserir els castells de 10. Es preveu que se’n puguin veure sis, de castells de 10, aquest diumenge.
El Concurs és el màxim exponent de la competició com a motor dels castells. Si és indiscutible que històricament va ser la competència entre colles rivals –primer circumscrita a Valls, més tard en altres comarques del Camp de Tarragona– el que va originar la pràctica cultural més representativa del país, també s’ha de dir que el format competitiu concret en un recinte tancat, amb una normativa, amb guanyadors i per tant també amb perdedors ha fet fortuna. La primera edició del Concurs de Tarragona es va fer el 1932 amb Pau Casals de president del jurat. I amb alts i baixos i intermitències temporals s’ha mantingut l’excepcionalitat d’aquesta diada, sense la qual avui en dia és molt difícil entendre els castells.
Concurs de Castells

Primer concurs de Castells a Tarragona – 1932 / tblog.tarragona.cat

Des de la Fosbury, a l’hora de parlar de “tot l’altre esport”, creiem que també hi podem comptar un esdeveniment com el Concurs amb els ingredients que té i que el fan diferent a qualsevol altra diada castellera. En repassem algunes.

Puntuacions

El Concurs és l’única ocasió en la qual cada castell de cada colla té un valor concret en forma de punts. L’organització, amb participació de colles i experts, determina un quadrant amb el valor que es dóna a cada construcció carregada i descarregada, de la mateixa manera que les victòries o derrotes tenen la seva puntuació a la taules classificatòries esportives.

Reglament

Les normes bàsiques i el protocol de plaça conformen el que serien les bases o el reglament del Concurs. Estipulen com han d’actuar les colles perquè les seves construccions siguin vàlides i contempla les diferents situacions i variables que es puguin donar. Com el reglament de qualsevol altre esport, és conegut a priori i és la referència a interpretar

Jurat

Com en molts altres esports, la competició té un jurat que en cas de dubte interpreta segons el reglament i, arribat el cas, arriba a decidir sobre si un castell és carregat o no –amb ús del vídeo, com en el rugbi o l’ull de falcó del tenis– o si cal penalitzar l’execució d’una construcció amb punts per qualsevol desviació, com pot ser que un enxaneta no faci l’aleta, igual que els jurats de gimnàstica i sincronitzada –per dir dos exemples– apliquen penalitzacions sobre la nota per mala execució.
2d9fm dels Xiquets de Tarragona / Antoni Coll

2d9fm dels Xiquets de Tarragona / Antoni Coll

Classificació prèvia

No totes les colles es classifiquen pel Concurs de Tarragona. Es guanyen el dret a prendre’n part les millors durant el període d’un any natural comprès entre l’1 de setembre de l’any anterior i el 31 d’agost del mateix any en què se celebra. D’aquesta manera, durant tot aquest any, les millors actuacions de les colles computen per determinar a quina jornada del Concurs es pot assistir. Un pre-Concurs en tota regla.

Classificació final

De cada Concurs en queden les imatges, els records, les vivències. Però sobretot el testimoni de la classificació final. Totes les colles acaben enquadrades en la classificació i de la mateixa manera que durant una olimpíada la selecció que s’ha penjat l’or és la vigent campiona, la colla guanyadora del Concurs ostenta amb orgull aquesta condició fins la següent edició.

Ritual d’inici i final

L’entrada a la TAP de les colles es fa seguint el patró tradicional de cercavila, amb la canalla i els grallers davant i tota la colla darrera però adquireix tons esportius quan és el moment d’arribar a l’arena. El nom de la colla és anunciat per megafonia amb to d’speaker que enumera una alineació i amb totes les colles a lloc s’interpreta Els Segadors com es fa amb els himnes nacionals abans dels grans partits. Igualment, al final, els tres guanyadors pugen a la llotja i recullen els trofeus que els acredita com a primera, segona i tercera colla classificada.

Aficions

Tot i que l’afició a les colles és tant antiga com els propis castellers i el “jo sóc dels…” és la cosa més normal del món, en cap altra diada es dóna amb la mateixa intensitat que al Concurs. Les entrades de la jornada culminant s’esgoten a ritme de concert d’Springsteen i un cop a plaça la0fició va amb els colors de la seva colla, a la samarreta, en banderes i fins i tot en domassos. Els grans dominadors dels darrers anys, els Castellers de Vilafranca, fins i tot han exhibit alguns anys un domàs de grans dimensions que aquest any han anunciat que no portaran per evitar xiulades.
222981_domasgeganttonisole

L’afició dels Castellers de Vilafranca

Campanyes de fair play

Una de les novetats del Concurs d’aquest any és la campanya de la pròpia organització per incentivar un concepte tan esportiu com és el del fair play. S’ha fet una campanya amb castellers de diferents colles sota l’epígraf “Rivalitat. Progrés. Respecte’ posant exemples de diferents rivalitats que van fer progressar diferents disciplines, sempre des del respecte. La campanya arriba després de diferents edicions amb xiulades i bronques entre aficions i un dels exemples que cita és el de la falsa controvèrsia entre Tenzing Norgay i Edmund Hillary sobre quin va ser el primer alpinista en arribar a l’Everest.

Atenció mediàtica

Pendents de les darreres dades, el Concurs rep una atenció mediàtica d’esdeveniment esportiu internacional. Una de les novetats d’aquest any és que Red Bull TV n’ha adquirit els drets de transmissió internacionals i altra vegada s’acreditaran per seguir l’esdeveniment mitjans i periodistes de tot el món. Les imatges del Concurs acostumen a ser les més utilitzades per difondre el món casteller en particular i la marca Catalunya en general.