Andreu Rabassa, en ple esforç en una prova prèvia

La Fosbury, a la prova de BTT més dura del món

Andreu Rabassa entrenant per l'Iron Bike amb la seva BTT

Andreu Rabassa entrenant per l’Iron Bike amb la seva BTT

Andreu Rabassa la corre per segon cop a la seva vida i relatarà l’experiència en petits episodis

Aquest dissabte comença a Limone Piemonte, Itàlia, una de les principals candidates a ser considerada com la prova més dura de BTT a nivell mundial. Segur que molts es pensen que aquesta condició la mereixen proves potser més conegudes pel públic neòfit com la Titan Desert. Però quan dins d’una mateixa etapa els participants estan exposats a temperatures que es belluguen des d’alguns graus per sota del zero fins a 35 graus a l’ombra, han de baixar 4000 esglaons seguits com a aperitiu, saben que aproximadament un percentatge important dels 700 quilòmetres programats no serà ciclable o bé se’ls planteja un ascens continuat de 1800 metres de desnivell dins d’una mateixa etapa que arriba fins els 4300… s’entén que la candidatura és ferma.

Els autèntics amants de la mountain bike, els més agosarats tenen molt clara la prova per la que senten aquesta barreja de devoció, estima i temença. És la Iron Bike i aquest any la Fosbury la disputa.

L’Andreu Rabassa és un autèntic boig de la bicicleta de muntanya que fa 14 anys va completar per primera vegada l’autèntica epopeia de l’Iron Bike. Aquest 2017 hi torna. És una passa que –està estudiat– hi ha molts competidors que no s’atreveixen a fer. L’Iron Bike és molt dura, una sola vegada a la vida pensen molts. Però Rabassa hi torna i ens explicarà el dia a dia d’un dels 140 ciclistes que esgoten les places més que buscades d’una prova per la qual mai s’està del tot preparat.

rabassa_1

Les dades, els llibres de ruta o els itineraris pels Alps són autènticament esfereïdors. I precisament aquesta és la màgia d’una competició que viurem des de dins dels campaments i que Rabassa ens procurarà explicar de principi a final. Ell suarà i els lectors ho llegirem.

Què se sent fent una Iron Bike?

Limone Piemonte, prop de Torí, acull un pròleg que si en altres carreres pot semblar una passejada aquí ja esdevé la primera gran trava en la competició. L’Iron Bike està específicament dissenyada i organitzada per poder mantenir aquesta etiqueta de “prova més dura del món”. Resistència, navegació i sobretot mentalitat són ingredients sense els quals és impossible aguantar una setmana en condicions tant i tant dures. A més dels recorreguts se’n sap l’inici i el final, però sempre hi ha sorpreses. Des d’haver d’agafar una tele-cadira amb bicicleta inclosa a descensos d’autèntica bogeria. De l’any passat els competents encara recorden com l’organització va entomar el camí de la coneguda Sestriere passant pel Fort de Fenestrelle, un descens vertiginós i molt complex, a través de les tres fortaleses, San Carlo, Tre Denti i Delle Valli, connectades per un túnel amb una escala coberta d’uns 4.000 esglaons al seu interior, tal i com ja s’ha avançat més amunt.

La competició seguirà comptant amb un recorregut d’alta dificultat, tant a nivell tècnic com físic, on els participants hauran de superar cims de més de 3000 metres  (Monte Bellino) i jornades amb prop de 5000 metres de desnivell acumulat. Tot això per completar els gairebé 700 km de recorregut i els 24000 metres de desnivell positiu que els portaran a Sauze d’Oulx. Pel camí, sorpreses i una dada demolidora: en prop del 20 per cent del traçat cal dur la bicicleta a pes de braços. Això encara fa més mítica l’Iron Bike.

Andreu Rabassa, en ple esforç en una prova prèvia

Andreu Rabassa, en ple esforç en una prova prèvia

Andreu Rabassa compareix a la línia de sortida carregat de ganes d’encarar un repte que li bull a la sang. No serà l’únic català a la línia de meta i estarem atents a la convivència entre bikers del país i als seus resultats a la prova. Destaca Joan Pons, a qui sembla que no pesin els anys i que és una referència al pilot, sobretot entre els màsters.

Com passa amb el Dakar, hi ha una carrera però cada competidor té la seva Iron Bike. La d’acumulació de fatigues, la de la disputa contra un mateix, la de la navegació. La de superació personal. Cada edició d’aquesta prova reforça la seva categoria d’emblema entre els amants de la muntanya. Aquest 2017, a més, la Fosbury en sabrà de primera mà gràcies a aquest mataroní que duu mesos preparant la seva segona participació.