Gafur Rakhimov: boxa, màfia i jocs olímpics El dirigent de l'AIBA no aconsegueix que el COI canviï d'opinió

La boxa té els dies comptats al programa olímpic. Com a mínim això és el que es desprèn de les noves declaracions del president del COI, Thomas Bach.

El dirigent alemany ha explicat aquest dijous que el termini donat a la Federació Internacional de Boxa (AIBA) no ha servit per resoldre les mancances que arrossega aquest esport clàssic en els darrers anys. Concretament, Thomas Bach ha recalcat que fan falta millores en la seva gestió econòmica i administrativa i en la integritat de la competició i ha reiterat la necessitat de canviar el sistema de designació arbitral en un procés que necessàriament ha d’estar supervisat per un ens independent. Queda clar que el COI no està disposat a reviure un escàndol tan bèstia com el de Rio de Janeiro, amb diversos combats sota sospita.

La presència de la boxa no només està en entredit de cara al futur: l’esport de contacte per excel·lència podria perdre la seva plaça del programa olímpic aquest mateix any als Jocs de la Joventut de Buenos Aires i desaparèixer de Tòquio 2020 si l’AIBA no es posa les piles.

Thomas Bach, president del COI, durant la compareixença d'aquest dijous

Thomas Bach, president del COI, durant la compareixença d’aquest dijous

Només cal fer una mirada ràpida a l’AIBA per entendre que el món de la boxa ho té ben fumut. Després del conflicte dels jutges i àrbitres als darrers Jocs Olímpics, la polèmica va créixer internament amb altres focus de neguit que van portar al relleu en la presidència. Marxava el taiwanès C.K. Wu, que era part del problema, però el seu lloc l’assumia temporalment un veterà en entredit, Gafur Rakhimov, fins que al mes de novembre se celebrin noves eleccions. I Gafur Rakhimov és el pitjor nom possible per convèncer el COI que la transparència i el joc net seran valors indestriables de la boxa del futur.

Nascut a la Unió Soviètica i personatge transcendental per entendre els primers anys d’Uzbekistan com a país independent, Rakhimov es va convertir ràpidament en l’amo i senyor de l’esport (i de l’empresa, les finances, els contactes polítics i d’un llarg etcètera) de l’ex república soviètica. Un rol central amb què ho manegava tot. Entre moltes accions singulars, va transformar els atletes amateurs en guardaespatlles dels polítics durant els anys 90. Rakhimov es va erigir en la mà dreta d’Islam Karimov, el president d’Uzbekistan des de la independència fins al dia de la seva mort, fa tot just dos anys. Un període marcat per les greus vulneracions de drets humans, referèndums manipulats i persecució de l’oposició política amb tortures, presó i exili.

Sense visat Schengen, vetat als Jocs Olímpics

L’actual president de l’AIBA va anar fins i tot més enllà, encara que mai ha estat processat per cap dels delictes que organitzacions de drets humans i països del món occidental li imputen. Acusat de tenir fil directe amb la màfia russa i de col·laborar amb organitzacions criminals, l’any 1998, com a conseqüència de la publicació en mitjans russos, britànics, francesos i danesos de la seva participació en el tràfic de drogues internacional (heroïna, per a ser més precisos), el Consell Europeu li va retirar el visat per circular lliurement per l’espai Schengen.

Sydney 2000, els Jocs que Rakhimov va haver de veure des de casa

Sydney 2000, els Jocs que Rakhimov va haver de veure des de casa

Aquell 1998 era l’any en què treia el cap per primera vegada a l’AIBA assumint el càrrec de vicepresident de l’esport que més li agrada, la boxa. Ni aquest càrrec ni un escrit de Juan Antonio Samaranch van impedir que el govern australià li vetés l’accés als Jocs de Sydney 2000. El llavors president del COI va fer arribar una carta al primer ministre australià on assegurava que el veto que havia sofert Rakhimov era un “assumpte de la màxima preocupació en el moviment olímpic“, però el govern australià es va mantenir ferm citant com a font fiable un informe del govern rus que assegurava que “Gafur Rakhimov és un dels líders del crim organitzat a Uzbekistan i el seu principal paper és la producció organitzada de drogues en els països de l’Àsia central“.

El magnífic paper de la boxa d’Uzbekistan a Rio 2016

Anys més tard ha estat el govern dels EUA qui ha fet el seu propi informe sobre Rakhimov, vinculant-lo a pràctiques delictives que continuaven vigents el 2012. L’informe del Tresor nord-americà assegurava que tenia residències de luxe a Moscou i a Dubai i que disposava de cinc passaports diferents. En la vessant esportiva, l’omnipresència de l’asiàtic a l’AIBA és evident i totes les mirades es van fixar en la seva figura després de conèixer l’escàndol arbitral de Rio de Janeiro lligat a suborns i resultats pactats independentment del què passava al ring. Als Jocs del Brasil els boxejadors de l’Uzbekistan van guanyar tres ors, dos plates i dos bronzes, un botí molt superior, per exemple, al rus.

Dusmatov, un dels púgils triomfadors a Rio 2016

Dusmatov, un dels púgils triomfadors a Rio 2016

Les sospites continuen ben vives pràcticament dos anys després, però Rakhimov s’ha erigit en l’interlocutor principal del COI per salvar el futur de la boxa a l’olimpisme. Amb la seva presència, la boxa rebrà un K.O. cantat. Thomas Bach, aquest dijous, ha declarat: “no és un tema personal. O millor dit: no només és un tema personal” quan li han preguntat si la renúncia de Rakhimov podria desencallar la situació. Vaja, que si Rakhimov continua a la presidència, a la boxa no la salvarà ni el toc de campana. I si plega, continuarà estant contra les cordes.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU