Aziza Oubaita, una boxejadora amb un cor nou La francesa va ser sotmesa a un trasplantament de cor l'estiu de 2016

“Cada pas és una victòria contra la malaltia”

Amb aquesta frase que recullen diversos mitjans francesos, Aziza Oubaita, dues vegades campiona del món de boxa en la categoria de pes mosca, dues d’Europa i quatre de França, tornava fa deu dies als rings després d’haver deixat ko, de ben segur, al rival més difícil al que s’ha enfrontat: una insuficiència cardíaca que gairebé li costà la vida. I no era de broma: va ser la primera vegada que un boxejador trasplantat de cor tornava a posar-se els guants.

aziza

Arribada al món de la boxa a través de la seva passió, la moda, Oubaita va començar vestint a alguns dels millors boxejadors francesos dels darrers temps, com Jean-Marc Mormeck, Brahim Asloum o Mahyar Monshipour. No va ser fins als 25 anys que es va posar a practicar l’esport dels que fins aleshores eren els seus maniquins. Amb els dos títols mundials a la butxaca al llarg de 13 anys de carrera, la seva última baralla es remunta a març de 2011 a Argentina, per a la corona mundial de la OMC.

Aquest final de carrera, però, van ser l’inici dels seus maldecaps. Els seus problemes de salut van començar a finals de 2014 amb una bronquitis aguda mal tractada que va baixar al cor i li va causar una miocarditis agreujada. Hospitalitzada al maig del 2015 amb els símptomes d’un atac cardíac, la miocarditis no es diagnosticà fins al desembre de 2015. Després de sis mesos de tractament durant el qual la seva malaltia s’agreujà, el trasplantament fou l’últim recurs i es produí el 17 de juliol de 2016.

L’operació va ser dura i Oubaita pensava que no tornaria a practicar esport. Explica que fins i tot pujar les escales del metro li suposava un autèntic malson. Però tenia molt clar que el seu objectiu era tornar a practicar boxa i competir. Va haver de començar des de zero per preparar-se, reprenent la formació al setembre de 2017 tornant als conceptes bàsics, perquè no tenia mobilitat, ni resistència ni respiració. També havia perdut molta massa muscular, així que va haver de treballar en entrenaments de circuit per recuperar les sensacions.

El retorn al ring

Aquest recorregut va trobar el seu premi aquest dissabte 31 de març al Palau d’Esports Marcel-Cerdan de Levallois (Paris). Aziza va arribar al ring ballant al so de la música, ja no com a pacient ni espectadora, sinó novament com a boxejadora. Moltes hores d’entrenament esperant 20 minuts que passaran a la història. Va sonar la campana. Anne Sophie Da Costa, la seva rival, es movia, i obligava a Aziza a anar a buscar-la. Les cames de Oubaita responien, i a cada ganxo seu, Anne Sophie hi donava resposta. Quan es van acabar els assalts els àrbitres ho van tenir clar. Empat, combat nul. Un resultat, en aquest cas, anecdòtic. La campiona ho era per altres motius.