Phylicia George, una altra atleta que triomfa en bobsleigh La prova al tobogan de gel està farcida d'esportistes d'altres disciplines

La final femenina de bobsleigh ha acabat amb Alemanya, Estats Units i Canadà al podi. En el duo d’aquest darrer país ha brillat amb força una atleta olímpica fa dos anys a Rio de Janeiro.

Per les seves característiques, el bobsleigh ha comptat des dels seus inicis amb especialistes procedents d’altres disciplines esportives. La necessitat de dur a terme un inici explosiu amb un esprint curt a la màxima velocitat possible ha provocat que alguns dels millors pilots del món hagin decidit acompanyar-se per un atleta que pot marcar la diferència en els primers segons de cada baixada. A aquesta relació històrica s’hi acaba de sumar Phylicia George, l’especialista en tanques que des d’aquest dimecres ja té una medalla olímpica als Jocs d’hivern.

La canadenca va debutar en uns campionats del món absoluts el 2011, a Daegu, amb un setè lloc a la final dels 100 metres tanques. Un any després aconseguiria la plaça per als Jocs de Londres i allà completaria la seva millor competició com a professional corrent en dues ocasions (semifinal i final) amb la seva millor marca personal (12.65). En la seva primera experiència olímpica George (1987) va acabar sisena.

Fa un any i mig va repetir experiència a Rio de Janeiro tot i que la seva carrera començava a estancar-se. Al Brasil va aconseguir dos nous diplomes olímpics: 7a a la final dels 100 tanques i 8a a la prova de velocitat dels relleus, els 4×100, amb l’equip canadenc.

La passió per la velocitat, les seves excel·lents prestacions en els primers metres de cada cursa i la retirada del Bobsleigh professional de Heather Moyse van portar-la a ser l’escollida per la bicampiona olímpica del Canadà Kaillie Humphries per acompanyar-la a Pyeongchang en el bobsleigh per parelles. Phylicia George va acceptar la proposta el novembre de 2016 i va començar a treballar-hi passat el mundial d’atletisme de Londres de 2017.

5 mesos de preparació per a una medalla olímpica

El mes de setembre es va traslladar a viure a Calgary i va començar a entrenar al costat de Humphries. A la pràctica, el debut de George en el Bobsleigh al més alt nivell va arribar fa tot just dos mesos, en una prova de la copa del món celebrada el mes de desembre en què el duo canadenc va ser el quart més ràpid a la línia de meta. Poques setmanes més tard, el passat mes de gener, guanyaven una cursa de la copa del món: la preparació cap a Pyeongchang, ràpida i sense temps per a afinar detalls, ja estava a punt.

phylicia george

A Corea del Sud Kaillie Humphries no ha aconseguit guanyar el títol per tercer cop consecutiu, però ha pujat al podi de nou amb una meritòria medalla de bronze. Amb quatre mànegues força regulars en què sempre han aconseguit un dels tres temps més ràpids a la sortida, el duo canadenc ha superat, entre altres rivals, les dues parelles del bobsleigh del seu país que també participaven a Pyeongchang. Un nou èxit al palmarès de Humphries, la primera medalla olímpica per a Phylicia George, que intentarà convertir-se a Tòquio 2020 en la sisena esportista de la història que és capaç de pujar al podi als Jocs d’hivern i d’estiu: al seu programa esportiu dels propers dos anys les tanques tornen a ser la prioritat indiscutible de la seva carrera.

Els EUA, especialistes en la reconversió d’atletes

El cas de Phylicia George no és, ni de bon tros, excepcional. Fa quatre anys, a Sotxi, la nord-americana Lauryn Williams s’enduia la medalla de plata. És la mateixa Williams que el 2004 es va proclamar subcampiona olímpica de la prova reina de la velocitat (100 metres) a Atenes i que el 2012 va guanyar l’or al 4×100 relleus amb els EUA a Londres.

El currículum brillant de Williams va ser defintiu per a Elana Meyers, una llegenda del bobsleigh (acaba de guanyar la plata a Pyeongchang), que la va triar com a acompanyant en uns Jocs on hi havia una altra atleta de l’equip nord-americà lluitant per les medalles. Era Lolo Jones, l’especialista en tanques que mai va saber fer bo el favoritisme en les grans finals de Jocs i de mundials.

Lolo Jones va entrar al bobsleigh a través d’un programa de l’equip nord-americà pensat per a atletes: en van seleccionar tres i dues d’elles, Jones i Tianna Madison (triple campiona del món en salt de llargada i triple campiona olímpica), van provar-se a la copa del món. Jones va arribar a guanyar l’or al mundial de 2013, però als Jocs de Sotxi va quedar lluny de les millors, amb una onzena plaça decebedora.

Multitud de casos al llarg de la història

La relació entre el bobsleigh i l’atletisme és constant al llarg de la història olímpica. Fins a 12 atletes que han arribat a participar en uns Jocs Olímpics a la pista d’atletisme han esdevingut, abans o després, esportistes olímpics en bobsleigh. L’esport del gel, a més, compta amb alguns casos curiosos que van més enllà dels velocistes.

El croat Igor Boraska va guanyar un bronze en rem a Sydney 2000 abans de fer el salt al bobsleigh a Salt Lake City 2002; Jorge Bonnet, de Puerto Rico, va ser un especialista en judo (1984, 1988) que va també va optar pel tobogan (1992, 1994, 1998); John Foster, un navegant que compta amb cinc participacions olímpiques en vela entre el 1972 i el 1992 va decidir provar el bobsleigh l’any 1988, a Calgary, per celebrar el seu 50è aniversari: va acabar en 38a i última posició; i el referent de tots ells, sens dubte, el nord-americà Eddie Eagan, campió olímpic en boxa a Anvers 1920 i campió olímpic en bobsleigh a Lake Placid dotze anys després. Tots ells, esportistes polivalents enamorats del gel i la velocitat.

Eddie Eagan, protagonista de l'or dels EUA als Jocs de 1932

Eddie Eagan, protagonista de l’or dels EUA als Jocs de 1932