El beisbol cubà no canvia de rei: Benvinguts al regne dels Alazanes Els de Granma s'alcen amb el títol més important d'una competició, recordem, amateur però al nivell de les grans lligues

Si ahir la NFL va coronar al seu campió, fa només una setmana Cuba va descobrir al rei de la Sèrie Nacional de Beisbol, que aquests dies està representant a l’illa a les Series del Carib. El país sencer es va parar per dirimir un campionat que mou veritables passions i que no acaba de trobar un dominador clar des que Industriales, amb 12 títols en 57 edicions disputades, perdés la seva hegmonia. Van ser els Alazanes de Granma, representants de la província amb el mateix nom situada a l’Est de l’illa, els que es van fer per segon any consecutiu amb el títol després de mesos de competició.

Així, i de la mà de les seves dues estrelles Alaín Sánchez i Raidel Martínez, els Alazanes van mantenir el seu regnat en derrotar en el setè joc de la final 3-2 als llenyataires de les Tunas, en un estadi Julio Antonio Mella que va viure de tensió en tensió fins que Yoekis Céspedes va atrapar el fly de Rafael Viñales, últim out del partit.

Foto: José Raúl Rodríguez Robleda.

Foto: José Raúl Rodríguez Robleda.

Amb decisions controvertides, però una extrema confiança en els seus jugadors, Carlos Martí, l’entrenador, va sortejar fàcilment a Villa Clara en semifinals (4-1) i després va dirigir la més difícil de les seves dues finals consecutives amb una carta de triomf secreta, Alaín Sánchez, qui de tercer obridor per a la postemporada es va erigir en el més valuós del conjunt de Bayamo.

La versatilitat de l’incombustible Santos, el mestratge i oportunitat de Manduley, l’efectivitat de Benítez amb corredors en base, la fortalesa remolcadora de Raúl (15 remolcades-tres homeruns en play off) i l’estabilitat de Guillermo Avilés van ser les armes fonamentals dels Alazanes , sense oblidar la importància de la resta de l’equip.

Amb aquesta corona, Martí entra a la història com el catorzè entrenador amb almenys dos títols i és el novè amb dos guardons seguits. “Un triomf sempre enorgulleix, però aquest ha més estat batallat que el primer per la resistència dels tuneros, als qui també felicito”.

Foto: José Raúl Rodríguez Robleda.

Alain Sánchez, dels Alazanes de Granma – Foto: José Raúl Rodríguez Robleda.

“Aquest ha estat el partit més important de la meva vida i agraeixo la confiança de Martí i el bon ambient que hi ha en aquest equip”, va dir el tricampió nacional, Alaín Sánchez, vencedor anteriorment amb Villa Clara i Ciego de Ávila. “A la Sèrie del Carib anem per l’or“, va dir.

Finalitza una temporada en la qual si bé l’afició va retornar amb més desitjos als estadis, s’imposa seguir pensant en opcions per enriquir l’espectacle més enllà de la trobada beisbolera, en tant toca decidir a la Comissió Nacional de la disciplina qüestions demandades com pitcheo lliure per a la final, arrossegar només els resultats entre els equips que classifiquen a la segona etapa i diferenciar l’estimulació monetària dels peloteros després de finalitzar la primera ronda.

La rivalitat viscuda en aquesta campanya encara pot acompanyar de més qualitat i millors pensaments tàctics. De moment els Alazanes galopen feliços, de l’altre Pablo Civil, entrenador de las Tunas, consola les destrals enceses dels seus pupils. Per a tots dos un aplaudiment de tota Cuba.

Podeu veure el partit sencer aquí:

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU