El retorn de TAU Ceràmica a les pistes de bàsquet, a Castelló

El novembre del 2014, al número 7 de la Fosbury mensual vam dedicar la Temporada Regular a parlar dels patrocinis. Entre d’altres, vam repassar patrocinadors històrics i vam intentar entendre i explicar com i perquè una empresa podia treure rèdit d’invertir importants quantitats de diners en què una samarreta o un equip portessin el seu nom.

El TAU Vitoria, un cas d’èxit en el patrocini esportiu

Sense dubte, un dels casos més exitosos de patrocini al món de l’esport és el de l’empresa TAU Cerámica, patrocinadora del Saski Baskonia del 1986 al 2009. Durant aquests 23 anys, l’equip de Gasteiz va viure la seva època daurada guanyant dues lligues, sis copes, arribant a dues finals de l’Eurolliga i guanyant una Recopa el 1996 a casa davant el PAOK Salònica.

El 2009, el Grup Taulell, establert a Onda (Plana Baixa) va entrar en situació d’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) i el període de recessió econòmica al que va entrar Occident es va sentir a l’empresa ceràmica fortament. Això va fer que el grup empresarial es centrés en reconduir aquesta situació i abandonés l’exitós patrocini del Saski Baskonia.

tauvitoria

Fernando Roig al rescat

En aquesta segona dècada del mil·leni, TAU no ha estat capaç de millorar la seva situació, i després d’acomiadar més d’un centenar de treballadors i d’una important davallada en les vendes i la producció, l’empresa va entrar en subhasta judicial.

Aquí va entrar en joc Fernando Roig, president de la indústria ceràmica PAMESA i del Vila Real C.F., que va adquirir TAU Cerámica formant així un autèntic imperi: presideix ja un grup format per dotze empreses que controla tot el procés ceràmic: des de la consecució de les matèries primeres fins a la comercialització final de les rajoles.

De la història dels germans Roig en parlarem amb més calma en el futur; de les vuit botigues de venda de carn que van heretar de Francisco Roig Ballester, els seus fills han multiplicat aquesta fortuna amb els casos destacats de Juan Roig, president de Mercadona i del Pamesa València Basket Club i de Fernando Roig, president de Pamesa Grupo Empresarial, del Vila Real C.F. i del TAU Ceràmica Amics de Castelló des de fa uns mesos.

L’Amics de Castelló, a consolidar-se a LEB Or

Fernando Roig, un enamorat dels esports, ha decidit doncs des d’aquest estiu patrocinar l’equip de bàsquet Amics de Castelló, jove equip fundat el 1994 i que milita a la segona màxima categoria del bàsquet nacional després de l’històric ascens el 2 de juny del 2005 davant el Guadalajara.

A tall d’anècdota, destacar que al conjunt blanc i verd començar la carrera com a entrenador l’actual tècnic del Real Madrid, el basc Pablo Laso.

A través del patrocini de TAU, l’entitat castellonenca busca assentar-se a LEB Or, després d’una primera temporada on va salvar la categoria pels pèls amb un pressupost molt més baix que el de la mitjana.

De la mà del tècnic d’Onda Toni Ten, els de la Plana han fet un inici de temporada de contrastos, amb millors sensacions que resultats. El balanç de dues victòries i cinc derrotes els situen a la part baixa de la taula, però cal destacar que en tres de les cinc derrotes, el TAU ha estat a un tir de capgirar el resultat: -1 a Ourense, -1 a Palència i -3 la setmana passada a casa davant un Actel Força Lleida que està protagonitzant un inici de temporada espectacular (7-1).

taujoc3

Estarem atents doncs a l’evolució del TAU Amics de Castelló i d’un projecte que podria portar per primer cop un equip de la província a l’elit del bàsquet estatal (seria el quart equip del País Valencià en assolir-ho, després del València Basket, el Lucentum Alacant i el Bàsquet Llíria).

Igual d’atents estarem a l’evolució dels altres equips dels Països Catalans: Força Lleida, Bàsquet Prat i el Palma Air Europa, així com del serial d’estiu referent als ascensos. En els darrers anys, el cànon d’accés de 5 milions d’euros establert per l’ACB ha fet que cap equip hagi pogut pujar de categoria, i de retruc, ha devaluat una LEB Or on la situació econòmica dels equips és cada cop més pobre.