March Madness: 3 setmanes de bogeria

El March Madness és una cita ineludible per als amants de tot l’altre esport àvids de topar-se amb experiències competitives frenètiques, amb sorpreses constants, amb remuntades increïbles i amb un munt d’històries humanes per explicar. És, sorprenentment, una simple competició universitària. Però la NCAA, quan arriba al moment decisiu de la temporada, aplega fins i tot més seguiment que la mateixa NBA.

Image: NCAA Basketball: Final Four Championship Game-Villanova vs North Carolina

L’any passat us explicàvem com funciona el March Madness. 68 equips que es juguen el títol en només 3 setmanes. Quatre quadres de 16 equips en què el guanyador accedeix a la desitjada Final Four. Aquest dijous comença l’espectacle després de les primeres pinzellades d’emoció viscudes al “First Four“. Si us agrada el bàsquet, és la vostra oportunitat per veure la màxima intensitat possible sobre el parquet. Fixeu-vos com vivien a Northwestern la primera classificació per al March Madness de la història.

Les grans sorpreses de la història

De totes les característiques del torneig, el que més sobta és la capacitat de capgirar els favoritismes inicials. Els millors equips de la temporada es posen a prova contra universitats modestes des del primer dia. I, en un sol partit, pot passar de tot. En un torneig amb dècades d’història, només hi ha hagut una sola ocasió en què els quatre favorits hagin arribat a la Final Four (2008). Wichita State, que el 2014 havia guanyat tots els partits de la temporada (34-0), va caure eliminat a la segona ronda del March Madness.

Tot i les sorpreses constants, els “seed” baixos acostumen a plegar veles abans d’hora. El 2011, l’any en què cap número 1 va arribar a la Final Four, un dels quatre millors equips eren els Rams de Virginia, ubicats a priori fora dels 40 millors conjunts de la NCAA. Era una rara avis. Una altra de ben grossa va ser l’exhibició que va fer Villanova l’any 1985. Partia com a número #8 del quadre (30è del March Madness) i va arribar a proclamar-se campió. Precisament Villanova és el vigent defensor del títol i el gran favorit a revalidar-lo de nou. El bracket (el quadre d’enfrontaments) d’aquest 2017 és el següent:

print-out-bracket-march-madness-2017-interbasket-1024x685

Camí del draft de la NBA

Si algú vol enganxar-se al March Madness amb ganes de veure en acció les futures estrelles de la NBA que no s’equivoqui. El millor jugador del torneig podria ser algú que no arribi a trepitjar mai la millor lliga del món. El bàsquet universitari és un altre món. De tota manera, alguns dels joves talents de la fornada 2017 intentarà brillar en el millor aparador possible per escalar posicions a la cursa del draft.

Hi haurà una absència sonada: Markelle Fultz, el base que apareix com a número 1 del draft en totes les travesses, no participarà al Madness. La seva universitat, Washington, ha tingut una temporada més que discreta i no ha tingut cap opció de classificar-se. Fixem-nos en la resta.

Cal seguir, en primer terme, a Lonzo Ball. Apunta a número 2 del draft i és un geni sobre la pista. Ho té tot per triomfar i intentarà arribar tant lluny com pugui amb UCLA (#3). Ha sumat 15 punts i 7,6 assistències per partit.

Altres noms del draft que cal seguir

El primer aler de la llista és Jayson Tatum (17 punts i 7 rebots per partit). Juga a Duke (#2) i, malgrat els números, no té el rol d’estrella que ha assumit Luke Kennard, un jugador que podria acabar entrant entre els 15 primers del Draft en funció del Madness de Duke.

Josh Jackson és la futura estrella de la NBA que té més números d’alçar el títol el 3 d’abril. Dirigeix un dels millors equips de la temporada, Kansas (#1), amb 16 punts i 7 rebots per partit. Té bona mà i causarà estralls al madness.

Kentucky és la universitat que més jugadors ha aportat a la NBA en els darrers 15 anys. I per golejada. El programa de John Calipari ha format a estrelles com Anthony Davis, DeMarcus Cousins o John Wall. Això sí, per un sol any, perquè tots tenen la vista enfocada en el draft. En aquesta ocasió les dues principals perles són De’Aaron Fox (apunta a número 5 del draft) i Malik Monk, un anotador sensacional que liderarà Kentucky (#2) fins on faci falta.