Les absències de l’eurobàsquet Repassem els jugadors NBA que haguessin pogut triomfar aquest estiu però no ho podran fer per diferents motius

Aquest dijous comença l’eurobàsquet masculí amb seus repartides a quatre països diferents (Finlàndia, Turquia, Israel i Romania) i favoritisme per a la selecció espanyola que lideren els germans Gasol i que compta amb 8 jugadors de casa nostra. En una edició on la presència de jugadors NBA assoleix un nou rècord (31!) i en què hi haurà grans estrelles entestades a brillar sobre el parquet com Kristaps Porzingis o Goran Dragic, a La Fosbury ens fixem en les absències.

Ja sigui per lesió, per renuncia o per altres motius, us oferim un llistat de jugadors que podrien haver estat les estrelles del campionat d’enguany:

1. Giannis Antetokounmpo – Grècia
22.9 punts – 8.7 rebots – 5.4 assistències

L’aler grec ha completat una temporada excepcional amb els Bucks de Milwaukee que només és el preludi del domini que pot mostrar els propers anys a la NBA. Escollit al segon millor equip de la NBA, ha guanyat el premi a la millor progressió i ha acabat al top 20 de la lliga en les cinc categories estadístiques més rellevants (punts, rebots, assistències, taps i pilotes recuperades). Un fenomen que hauria pogut dominar a plaer l’eurobàsquet i que automàticament hauria convertit a Grècia en una clara candidata a la medalla d’or. Una absència polèmica.

absències

2. Nikola Jokic – Sèrbia
16.7 punts – 9.8 rebots – 4.9 assistències

El jugador dels Nuggets ha fet un increïble pas endavant en el seu joc que l’ha portat a ser considerat un dels pivots amb més potencial de la NBA. Amb un bon canell i una visió de joc magnífica per a un home alt, els seus moviments en atac han portat els analistes a comparar-lo amb Marc Gasol. Amb la seva millor versió encara per explotar, Jokic ho ha apostat tot per seguir progressant als EUA i ha decidit descansar aquest estiu. Candidat a jugador amb millor progressió de la NBA, va ser superat finalment per Antetokounmpo.

i (2)

3. Rudy Gobert – França
14 punts – 12.8 rebots – 2.6 taps

El pivot defensiu dels Jazz també ha fet un pas endavant aquesta temporada i s’ha consolidat com un dels referents defensius de la NBA. Escollit al millor equip defensiu de la temporada i també al segon millor equip absolut de la lliga (al costat d’Antetokounmpo), Gobert ha estat una peça clau per a la bona temporada d’Utah. El futur company de Ricky Rubio hauria estat un dels rivals més complicats per als germans Gasol a l’Eurobàsquet, però ha decidit descansar.

hi-res-e8d0d1d95f9d818714b5471e08cec141_crop_north

4. Milos Teodosic – Sèrbia
16.1 punts – 6.8 assistències

Per a molts, el millor base del vell continent. El serbi Milos Teodosic ha tornat a completar una temporada brillant a les files del CSKA de Moscou abans de fer l’esperat salt a la NBA amb els Clippers de Los Angeles, que li han demanat que reposés per refer-se de la lesió que arrossegava. Ha estat el líder dels russos a l’Eurolliga, en què no han pogut revalidar el títol tot i CSKA Moscou: 14 finals four de l’eurolliga en les darreres 15 temporades. Sèrbia haurà de cercar alternatives a la desitjada connexió Teodosic – Jokic.

Milos-Teodosic-Srbija-fiba-com

5. Sergio Llull – Espanya
16.5 punts – 5.9 assistències

Després de completar una extraordinària temporada, el jugador menorquí estava cridat a liderar el joc i l’anotació exterior de la selecció espanyola. Una greu lesió l’ha deixat fora de combat i Llull no podrà acumular més èxits col·lectius i individuals a un curs brutal. El base-escorta del Real Madrid ha sumat un trofeu d’MVP rere l’altre en una fita sense precedents, malgrat que finalment va ser el València l’equip que es va proclamar campió de l’ACB.

1502363012_939020_1502363313_noticia_normal

6. Danilo Gallinari – Itàlia
18.2 punts – 5.2 rebots

El nou aler dels Clippers tampoc participarà a l’eurobàsquet per una lesió. La seva absència redueix notablement les opcions d’èxit de la selecció italiana, que hauria agraït el seu talent ofensiu. La seva alçada, el tir exterior i la capacitat de penetració l’haurien convertit, sens dubte, en un dels jugadors més desequilibrants del torneig.

hi-res-c604aee9e70d60fdf4261e4ca8ccee0f_crop_north

7. Nicolas Batum – França
15.1 punts – 6.2 rebots – 5.9 assistències

Un jugador indispensable per a qualsevol equip, capaç d’anotar, accelerar el joc, connectar amb el joc interior i d’exercir una defensa asfixiant. Aler indispensable a preu d’or a Charlotte, és l’altra baixa sensible de la selecció francesa que resta opcions a un equip, a priori, capaç de lluitar per la medalla d’or.

batum_1

8. Marcin Gortat – Polònia
10.8 punts – 10.3 rebots

Amb moltes limitacions ofensives, el paper de Gortat a la pintura ha estat molt lloat aquesta temporada als Wizards de Washington. Un jugador amb molta experiència a la NBA que sap perfectament què pot fer: defensar, lluitar pels rebots i establir bones continuacions en atac. Polònia el necessitava per avançar rondes a l’eurobàsquet.

washington-wizards-marcin-gortat-trade-text-messages

9. Ante Zizic – Croàcia
13.3 punts – 6.7 rebots

Un dels jugadors joves més il·lusionants d’Europa. Protagonista recent del sonat (i incert) traspàs entre Celtics i Cavaliers a la NBA, l’any que ve abandonarà el Darussafaka turc per enrolar-se a la millor lliga del món. La seva absència al joc interior croat l’haurà de compensar el talent de Dario Saric.

ante-zizic

10. Enes Kanter – Turquia
14.3 punts – 6.7 rebots

El que més impressiona del pivot turc és la seva capacitat per engreixar l’estadística amb pocs minuts. Aquesta temporada n’ha disputat 21 per partit com a sisè home dels Thunder d’Oklahoma. Partidari d’un dels grups opositors d’Erdogan, està acusat pel govern turc de participar d’un grup terrorista i té vetada la presència al seu país natal i a la seva selecció per motius polítics.

2157889318001_5299539677001_5299529528001-vs

Altres absències destacades són les de Ersan Ilyasova (Turquia), Andrea Bargnani (Itàlia), Jan Vesely (República Txeca), Rudy Fernández, Nikola Mirotic i Felipe Reyes (Espanya), Sergey Karasev (Rússia), Alex Len (Ucraïna), Kostas Koufos (Grècia), Zoran Dragic (Eslovènia), Paulius Junkunas (Lituània) o Mario Hezonja (Croàcia).