Fallar un tir lliure, el millor homenatge El gest d'un jugador de la lliga universitària de bàsquet dels EUA

Falten tot just un parell de setmanes per què el “march madness” comenci i la NCAA comença a agafar ritme amb els títols i els tornejos de cada conferència.

En la voràgine competitiva dels joves talents del bàsquet nord-americà brilla amb força el gest de Jordan Bohannon, el base titular de la universitat de Iowa. En el tram final d’un partit important per al seu equip i amb un avantatge de només 8 punts al marcador, va encaminar-se a la línia de tir lliure decidit a fallar el seu llançament. Duia 34 encerts consecutius en una fantàstica ratxa iniciada el passat mes de desembre. Els justos per igualar la marca assolida per Chris Street l’any 1993.

Chris Street, l'estrella de Iowa l'any 1993

Chris Street, l’estrella de Iowa l’any 1993

Bohannon, un bon jugador que probablement tindrà una digna carrera professional en el bàsquet lluny de la NBA, va errar a propòsit. Un tir raquític, massa curt, forçat. Un gest de respecte cap a una llegenda de la seva universitat, amb qui compartirà a partir d’ara el rècord de tirs lliures anotats de forma consecutiva. El base de Iowa va optar per mantenir viu als llibres dels rècords a Chris Street. I fallant un tir lliure s’ha convertit en la celebritat del moment a la lliga universitària dels EUA.

El jugador va explicar el seu gest en acabar el partit: “aquest honor no em corresponia. El rècord mereixia portar el seu nom. Ho tenia en ment des de feia temps. Sabia que volia que el llançament quedés una mica curt, no ho volia fer massa obvi”

El gest de Jordan Bohannon

Jordan Bohannon és un jugador de segon any de Iowa que s’ha erigit en el timó d’un equip que navega a la deriva a la part baixa d’una de les conferències més potents de la NCAA. Un equip que aquest any no participarà al torneig final del mes de març ni, probablement, a cap altre torneig de post-temporada. Sens dubte, el gest del seu dorsal número 3 serà un dels grans moments d’un curs de transició. Un moment memorable que va guanyar intensitat tot just acabar l’enfrontament, quan els pares de Chris Street van abraçar-lo al mig de la pista davant l’ovació dels aficionats.

Mike Street, el pare d’en Chris, va mostrar-se emocionat pel gest en un mitjà local: “És un bon nano i és molt amable. Ha estat molt especial que hagi pensat en el Christopher i en el rècord, encara que m’hauria agradat que fos ell, un jugador treballador com ho va ser el meu fill, qui batés la seva marca“.

En Mike i la Patty, la mare d’en Chris, són assidus als partits de Iowa al seu pavelló, on oneja la samarreta amb el número 40 que va popularitzar el seu fill entre el 1991 i el 1993. És la darrera samarreta retirada de la universitat, que fa poques setmanes va rememorar la figura del jugador en el ja clàssic “Chris Street Forever 40 Memorial Game“, que enguany va ser encara més especial en el 25è aniversari de la seva mort. Una samarreta cobrint una cadira buida a la banqueta, els pares i els responsables tècnics d’aquell equip. Una imatge colpidora.

chrisstreet

El jugador més intens de la NCAA

Chris Street fou un excel·lent jugador de bàsquet amb un futur prometedor. Els analistes li auguraven una llarga trajectòria a la NBA després d’anotar més de 14 punts i capturar gairebé 10 rebots per partit en el seu any com a júnior amb Iowa.

Intens com ningú, el seu caràcter contagiava la resta de l’equip i enamorava els entrenadors rivals. És el cas de l’etern tècnic de Duke, Mike Krzyzewski, que va conduir el seu equip a la victòria en el darrer partit d’Street abans de l’accident. Aquell dia el tècnic rival va adreçar-se a l’estrella de Iowa tot just acabar l’enfrontament: “ha estat un honor jugar contra tu“. Per a algú acostumat a comptar amb els jugadors més prometedors a les seves mans, aquella frase era una declaració d’intencions, una mostra de respecte, el reconeixement al talent de qui era capaç de fer vibrar a l’afició d’una ciutat mancada de grans referents esportius.

L’homenatge permanent

L’accident de cotxe que va acabar amb la seva vida tres dies després d’aquell partit contra Duke va commocionar a tothom. El primer acte d’homenatge va arribar tres setmanes més tard, el 6 de febrer de 1993.

El nom de Chris Street perdura avui en una escola, en els premis que cada temporada l’equip entrega al jugador més intens, en la samarreta penjada al pavelló, en el partit d’homenatge anual, en un llibre que relata la seva trajectòria i, és clar, en el recull de rècords de la universitat gràcies al gest de Jordan Bohannon. La memòria de Chris Street, més viva que mai. I és que, com ha dit encertadament el base, la vida és més important que el bàsquet.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU