Quan la Copa era catalana. El domini en els primers anys del franquisme

Aquest cap de setmana es disputa a Gasteiz la 81a Copa del Rei de bàsquet masculí. Una edició amb la que comptarem amb tres equips de casa (Barça, Morabanc Andorra i València Basket) però en la que, centrant-nos en els equips catalans, les possibilitats d’èxit semblen molt minses. Amb el Joventut i el Manresa enfonsats a la classificació de la Lliga, un Barça dels més tristos que es recorden no és favorit ni de bon tros.

No sempre havia estat així perquè hi va haver un temps en el que la Copa era sempre catalana. Tots sabem que el Barça l’ha guanyat moltes vegades, que el Joventut també ha tingut els seus moments d’èxit i fins i tot recordem el gloriós títol del Manresa l’any 1996. Però més enllà, altres clubs catalans van aconseguir endur-se el títol i disputar finals ja fa moltes dècades.

En una època en la que en el conjunt de l’Estat espanyol, el bàsquet es limitava a les àrees de Barcelona i Madrid, un grapat d’equips catalans van tenir un protagonisme que amb el temps van anar perdent. Amb l’arribada del franquisme, la Copa d’Espanya de bàsquet (que tan sols portava tres edicions abans de la Guerra Civil) va canviar a Copa del Generalísimo el 1940. Aquell any la final va ser catalana, amb victòria del CB Hospitalet, equip encara actiu a la LEB Plata i famós per la seva tasca formativa, davant el CB Atlètic Gràcia, club ja desaparegut del barri barceloní i conegut abans de la guerra com Societé Sportive Patrie.

bask-40

L’Espanyol, campió de Copa el 1941

El títol de L’Hospitalet va ser el primer d’onze consecutius per equips catalans. Sis d’aquests pel Barça i un altre pel Joventut, però també dos títols per al degà del bàsquet a Catalunya i a l’Estat espanyol: el CB Laietà. Durant els anys 40, aquest equip barceloní va disputar el domini estatal amb dues Copes, guanyades davant del Barça i el Real Madrid, i arribant a dues finals més. També l’Espanyol, que va tenir secció de bàsquet fins els anys 80, va guanyar un títol de Copa l’any 1941, contra el ja mencionat CB L’Hospitalet. A banda de tots aquests guanyadors, també l’UE Montgat va arribar a una final l’any 1946, perduda contra el Barça.

El canvi de cicle

Superats els anys més durs de la postguerra i amb el règim consolidat, tal i com va passar en el futbol, el Real Madrid va passar a ser l’absolut dominador del bàsquet espanyol, guanyant des dels anys 50 la gran majoria de Copes i també de Lligues (des de la creació de la competició el 1957). Entre tanta Copa blanca, però, encara hi va haver temps perquè un altre històric i oblidat equip del bàsquet català tragués el cap. Es tracta del Picadero Jockey Club, equip de trajectòria curta en la secció de bàsquet masculí (1951-1973) però que va guanyar dues Copes els anys 1964 i 1968. La primera d’elles contra el CB Aismalíbar Montcada, equip montcadí que durant els anys 50 i 60 es va moure en l’elit del bàsquet estatal, disputant i perdent quatre finals de Copa.

pica