El buzzer beater més celebrat de la temporada

El mes de març és el marc ideal en què cada any es disputa la competició de bàsquet més apassionada dels EUA. És el torneig universitari per excel·lència i fins a 68 equips en són protagonistes. Al març arriba la bogeria, les sorpreses, les estrelles i, especialment, el moment dels millors conjunts de la temporada. És temps de “March Madness” a la NCAA. Mentre algunes universitats de renom lluiten per aconseguir el número #1 que els permetrà encapçalar una de les quatre parts del quadre final, n’hi ha d’altres que lluiten per disputar el torneig per primera vegada.

A la NCAA hi ha centenars d’equips dividits en divisions, lligues i conferències. I la temporada s’estructura en fases diferents en què poden guanyar títols a mig camí del Madness. Dit d’una altra manera: els responsables d’assignar les 68 places per al Madness tenen una feinada de por, encara que alguns campions de conferència obtinguin el bitllet directament.

northwestern

Aquest 2017 un dels programes de bàsquet que fins ara no trobava el camí dels triomfs debutarà al Madness. No és oficial, però s’armaria un bon escàndol si no rebés la invitació per fer-ho. És Northwestern, juga a una de les conferències més importants de la NCAA i arrossega un historial de derrotes que l’han portat a la insòlita situació de no haver-se classificat mai per a la que alguns qualifiquen com la millor competició de bàsquet del món.

La cistella que ha desfermat l’eufòria

Tot plegat ho expliquem per entendre l’eufòria col·lectiva que va desfermar una cistella anotada en l’últim segon del partit que els enfrontava contra Michigan la matinada de dimecres a dijous. Els dos punts sorgits de la mà de Derek Pardon han fet història. Han sumat la 21a victòria de la temporada i han batut el rècord històric de la Universitat. A la Big Ten tenen un rècord positiu de 10 victòries i 7 derrotes i s’han enfilat a una quarta plaça mai assolida abans. Sempre tenien un rècord perdedor a l’arribar al mes de març i aquest curs ho han capgirat tot.

Els dos punts de Pardon, precedits d’una llarguíssima i precisa passada de Nathan Taphorn, van provocar una ràpida invasió de pista per part d’una afició que vol continuar gaudint de gestes impossibles.

 La ressaca de l’èxit encara perdura poques hores després els dos protagonistes de la jugada ja han estat entrevistats per totes bandes. Fins i tot han tingut temps de tornar al pavelló i demostrar que la jugada era més que complicada. El bon humor no falla mai:

Menció especial mereix l’entrenador del projecte, Chris Collins, que abans de començar la temporada va fer una doble promesa al diari USA Today: la primera, que obtindrien el bitllet per al Madness per primera vegada a la història. La segona semblava tant o més agosarada que aquesta fita: els Cubs de Chicago, no ho dubtava, guanyarien les Sèries Mundials de Beisbol. L’eufòria postpartit, absolutament justificada.