Yulimar Rojas, a la glòria via facebook

El mundial d’atletisme de Londres és l’escenari d’alguns duels vibrants. Un bon exemple, sens dubte, ha estat la final dels 400 metres llisos femenins amb uns 15 metres finals certament sorprenents i que han acabat amb la líder Shaunae Miller fora del podi. També les alternatives viscudes a la final de pes o l’increïble valentia del jove noruec Warholm als 400 tanques. Cada dia hi ha al·licients per donar i per vendre per seguir de prop una de les grans cites mundials d’enguany.

En algunes proves les grans favorites han arribat en un òptim estat de forma. És el cas del triple salt femení, escenari d’una batalla generacional entre Caterina Ibargüen (1984) i Yulimar Rojas (1995) resolta a favor de la veneçolana. Un duel sud-americà d’alt voltatge amb el testimoni ja clàssic d’Olga Rypakova, l’atleta del Kazakhstan que mostra la tècnica depurada i l’ambició competitiva clàssica de les saltadores dels països ex soviètics (Lebedeva, Saladuha, Kravets).

Yulimar Rojas celebra l'or mundial assolit a Londres / EFE

Yulimar Rojas celebra l’or mundial assolit a Londres / EFE

El triple salt femení és una de les úniques 10 proves del programa actual dels mundials en què els representants dels EUA no han tastat mai el podi. De fet, l’única prova juntament amb els 20km marxa masculins i femenins en què cap nord-americà ha aconseguit una plaça de finalista en la història dels mundials. Un oasi singular que ha estat territori d’eufòria colombiana durant el regnat d’Ibargüen (va guanyar 34 concursos consecutius entre el 5 d’agost de 2012 i el 5 de juny de 2016) i que acaba de regalar el primer or veneçolà de la història a l’estadi atlètic.

De la mateixa manera que Ibargüen, els inicis de Rojas en l’atletisme van forjar-se en altres modalitats de salts. No fa ni 10 anys que la veneçolana de Puerto La Cruz, nascuda en una família humil marcada per la boxa a l’estat d’Anzoategui, va decidir començar a practicar esport. Cercant un espai per practicar voleibol va acabar practicant atletisme a la seva ciutat natal i la seva alçada (1.92m) ràpidament la va fer destacar en el salt d’alçada. El 2011 es va proclamar campiona del campionat juvenil de Sud-amèrica i un parell d’anys més tard ja era subcampiona de la mateixa disciplina als Jocs Bolivarians.

El triple salt, camí de l’èxit mundial

Amb 18 anys va provar per primera vegada el triple salt al màxim nivell. El resultat va ser esperançador: campiona sud-americana sub-23, 4a als Jocs Centreamericans i del Carib i 17a al mundial júnior. Rojas va veure un filó en la nova disciplina i va convèncer al seu entrenador, Jesús Velásquez, de treballar-la a fons per convertir-la en la seva prova principal. Una decisió difícil, tenint en compte que ja ostentava el rècord nacional del seu país en salt d’alçada (1.87m) i que ja superava els 6,50 metres en longitud (amb 6.57m, també té el rècord estatal veneçolà). El 2015, el seu triomf als campionats sud-americans absoluts amb un registre superior als 14 metres (14.14) confirmava el seu talent en aquesta modalitat.

Yulimar Rojas, assolint el rècord nacional de Veneçuela en salt d'alçada (1.87m)

Yulimar Rojas, assolint el rècord nacional de Veneçuela en salt d’alçada (1.87m)

A finals d’estiu la carrera de Rojas va donar un tomb. Una coincidència aprofitada, una resposta inesperada. A la xarxa social Facebook li va aparèixer una proposta d’amistat d’alt pedigrí. Iván Pedroso, el quàdruple campió del món a l’aire lliure de salt de longitud, apareixia a la pantalla de la veneçolana. La saltadora recorda perfectament aquell moment: “Li vaig escriure immediatament, li vaig dir que l’admirava molt i que el meu somni era entrenar amb ell, i la meva sorpresa va ser enorme quan em va respondre i em va dir que estava seguint la meva trajectòria i que estava convençut que tenia un talent immens“. Un parell de mesos més tard, després d’un acord amb la Federació d’Atletisme de Veneçuela, Yulimar Rojas feia les maletes cap a Guadalajara (Castella-La Manxa) per començar a entrenar a les ordres del mite cubà.

Rojas, l’ambició de ser la millor de la història

Pocs mesos més tard Rojas s’enfilava fins als 14,69 metres i es convertia en una perla perseguida per Nike i convidada amb tots els honors per les grans cites de la Lliga dels Diamants. El mes de febrer apareixia a la pista coberta de Sabadell i demostrava un potencial inacabable i també una tècnica desastrosa. Nul rere nul fins al salt final, en una mostra que Pedroso tenia molta feina per fer si volia convertir-la en una competidora fiable en les grans cites internacionals.

Des d’aquell moment la progressió de Rojas ha estat increïble. Campiona del món en pista coberta a Portland 2016, subcampiona olímpica a Rio de Janeiro i campiona del món a Londres 2017 amb tot just 21 anys i un millor registre de 15.02 metres.

Estrella indiscutible de l’esport veneçolà, va fitxar pel FC Barcelona fa alguns mesos i n’és una de les cares més conegudes. Ambiciosa, està convençuda que pot arribar a superar el nombre de títols mundials guanyats per Pedroso i que té les condicons per millorar el rècord mundial de 15.50 metres de l’ucraïnesa Kravets. Té cames, talent, potencial i convicció. Si acaba de perfilar la tècnica, ens esperen uns anys meravellosos al triple salt.

* Voleu saber les claus del triple salt?

Aquí teniu un vídeo meravellós a càrrec de Jonathan Edwards, plusmarquista mundial, a Eurosport:

¿Cómo se hizo el mejor salto nunca visto? Nos lo cuenta el mejor triplista de la historia, Jonathan Edwards Pasen y disfruten pic.twitter.com/CHydDhqMb7