La reivindicació de Kenenisa Bekele

Encara no fa ni tres mesos que vam saber-ho: Kenenisa Bekele es quedava sense Jocs Olímpics. La Federació d’Atletisme d’Etiòpia anunciava la seva absència en una lectura estricta de la seva pròpia normativa. Bekele no podia viatjar a Rio. S’havia passat bona part del 2015 lesionat. Per aquest motiu no havia participat als campionats del món de Pequín. I, en conseqüència, incomplia el requisit número 1 per accedir als Jocs Olímpics: haver competit en els darrers mundials.

Etiòpia, país de fondistes, va esclatar contra la decisió. 100 atletes es van concentrar com a senyal de protesta davant la seu de la Federació. El protagonista, Bekele, va qualificar la selecció olímpic d’injusta i imparcial. I encara va anar més lluny el mite Haile Gebrselassie, que va titllar d’incompetents els directius atlètics del seu país. Un conflicte no resolt que va deixar a Bekele sense l’opció de disputar els seus quarts Jocs consecutius.

Bekele, una llegenda de l’atletisme

El 2004 Kenenisa Bekele era un jove atleta que ho guanyava tot. I guanyava bé. I guanyava ràpid, molt ràpid. Aquell any va triomfar als Jocs d’Atenes i va arribar a córrer els 5.000 metres amb un temps estratosfèric de 12:37:35. L’any següent, el 2005, també aconseguiria un registre de vertigen als 10.000 metres: 26:17:53. Ningú encara ha estat capaç de superar aquestes marques, que li atorguen la condició de doble plusmarquista mundial.

bekele1

Triple campió olímpic, Bekele va córrer la seva primera marató l’abril de 2014. Va ser un debut immillorable: 2:05:04 i victòria a la prestigiosa prova de París. Després d’un 2015 marcat per les lesions, va tornar a competir a la primavera a Londres i va aconseguir la tercera plaça amb un temps de 2:06:36. Després de les vacances obligades del mes d’agost, Bekele tenia moltes ganes de demostrar l’error federatiu. Que la protesta col·lectiva tenia sentit. Que la injustícia era flagrant. I el millor escenari possible era Berlín.

La segona marató més ràpida de la història

En una cursa en què fa dos anys el kenià Kimmetto va aconseguir el rècord del món i en què cada any s’assoleixen registres espectaculars, tothom estava expectant davant la cita d’enguany. Kipsang havia anunciat la seva voluntat de batre el rècord del món. Sens dubte, tenia cames per fer-ho: 2:03:13, quarta millor marca de tots els temps. I malgrat tot, segona plaça final per darrere l’indestructible Bekele, que ha aconseguit acabar la marató en 2:03:03, a només 6 segons del rècord mundial.

43rd Berlin Marathon

Amb el registre obtingut a Berlín l’etíop ha aconseguit crear una esquerda a l’hegemonia keniana en la marató: és l’únic atleta no kenià que ha aconseguit un dels 10 registres més ràpids de la història en aquesta disciplina. A més, Bekele s’ha convertit en el nou plusmarquista d’Etiòpia superant, precisament, a Gebrselassie (2:03:59). I no només són les dades. Bekele va demostrar una intel·ligència tàctica que l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera, regulant bé l’esforç en tot moment, mantenint els nervis davant el ritme més alt de Kipsang i fent la remuntada final per atrapar-lo i superar-lo en els darrers centenars de metres.

Pocs minuts després de creuar la meta Bekele va declarar que estava decebut per haver desaprofitat l’opció de batre el rècord del món. És insaciable i ho continuarà provant fins a aconseguir-ho. L’error de la Federació d’Atletisme d’Etiòpia pesarà com una llosa als seus dirigents. Ningú tornarà a menystenir el millor fondista de tots els temps.