Punk-trails: esport, diversió i solidaritat

Córrer més enllà de les ciutats està de moda, però l’aparador de curses creix envoltat de preus d’inscripció inflats, de xips obligatoris per competir i d’empreses diverses que hi treuen el cap amb ànim de lucre. Tot això no agrada massa al Bages, on des de fa uns quants anys els punks de la Catalunya Central han traçat una alternativa esportiva paral·lela a l’auge de les curses de muntanya. Són els punk-trails, unes curses que organitzen aficionats a la muntanya de diferents pobles de la zona. Aquest 2017, per exemple, se n’han celebrat dues (a Castellterçol i a Sant Vicenç de Castellet) i n’hi ha tres mes programades fins al mes de setembre: Castellgalí, Manresa i Avinyó.

La proposta s’ha consolidat any rere any i les punk-trails són un èxit constant de participació. Quan s’obren les inscripcions, que són gratuïtes, s’esgoten ràpidament. L’esperit punk és ben viu i hi ha un munt de gent pendent d’uns recorreguts exigents que es tracen per paratges naturals de la zona. Si no coneixeu les punk-trails, heu de saber algunes coses que les converteixen en cites certament especials.

En primer lloc, són curses no competitives que requereixen una bona preparació física als participants. Qui va a una punk-trail renuncia als xips i als cops de colze, però ha d’estar en plena forma per assumir traçats que van des dels 10 fins als 28 quilòmetres. Abans de la sortida, normalment no se’n coneix ni el desnivell ni el recorregut ni la distància exacta, que en la seva versió llarga sempre supera la mitja marató.

Cadascú marca el seu ritme i us assegurem que hi ha gent que va per feina. La cita no té ànim de lucre, però òbviament, té costos diversos. D’aquesta manera, es convida a tots els participants a col·laborar voluntàriament amb l’organització tot i la inscripció gratuïta. També es fa una crida durant els dies previs a aportar productes que es destinen al banc d’aliments local de cada poble. Dels corredors, doncs, se n’espera un compromís solidari. Simultàniament, uns quants comerços locals contribueixen amb diverses donacions per a les punk-trails.

Recollida d'aliments a la darrera punk-trail

Recollida d’aliments a la darrera punk-trail / Fotografia: Punk-trail de  Sant Vicenç de Castellet

La festa dels avituallaments

Hi ha molts elements que atrapen als participants: els paratges naturals, l’exigència amb desnivells fins i tot més durs que en d’altres curses de muntanya, els descensos tècnics… però el bon ambient guanya per golejada. Tot i que cada cursa és un món (l’organitza la gent de cada poble), el tret diferencial de les punk-trails són les ganes que tothom s’ho passi de conya. Per aquest motiu els avituallaments a mig recorregut es converteixen en autèntiques festes amb beguda, menjar i música de criteri dispers. Sovint els organitzadors es disfressen amb una temàtica diferent per a cada parada. En la darrera cursa, a Sant Vicenç de Castellet, hi havia elements tan singulars com una parada dedicada a pont aeri.

Un cop creuada la línia de meta, ja hi ha les botifarres i cerveses a punt per a recuperar energies. Llarga vida a les punk-trails!