Una norma contra Caster Semenya La IAAF aprova un nou reglament per a les persones intersexuals

Ja fa molts anys que Caster Semenya fa anar de corcoll als grans responsables de l’atletisme. Els seus èxits rotunds al mig fons l’han convertit en una de les grans estrelles a les grans competicions internacionals.

El 2009, quan tenia 18 anys, Caster Semenya va saltar a la fama després de guanyar l’or al campionat del món de Berlín als 800 metres amb una marca estratosfèrica d’1:55.45. Tot just acabava d’aconseguir un doble (800-1.500) als campionats júniors d’Àfrica i havia rebaixat la seva millor marca en 8 segons en menys d’un any. Ràpidament la IAAF va començar a investigar els seus nivells de testosterona (3 vegades més grans que les seves rivals als campionats continentals de 2009) i la sud-africana va ser exclosa de les grans competicions durant un any enmig d’una enorme polèmica mediàtica.

Els resultats del test de verificació de sexe que li va practicar la IAAF no es van fer públics de forma oficial, però diversos mitjans van difondre que Caster Semenya tenia una singularitat cromosòmica que la convertien en una atleta intersexual, amb testicles interns i sense úter ni ovaris. Mentrestant, l’organisme atlètic va rebre denúncies per part de personalitats de tota mena per la seva insensibilitat i pel seu “racisme biològic” que vulnerava els drets humans més fonamentals.

Des del retorn de Semenya a l’elit el seu palmarès no ha parat de créixer: doble campiona olímpica el 2012 i el 2016, acumula tres ors als mundials i fa poques setmanes va aconseguir un històric doblet als Jocs de la Commonwealth als 800 i als 1.500 que confirmaven el seu domini absolut de les dues distàncies. Sempre, però, ha mirat de reüll les passes de la IAAF per demostrar el seu avantatge a la pista sobre les seves rivals.

Caster_Semenya_London_2012

El 2015 la IAAF va perdre una batalla legal arran d’un altre cas (el de l’hindú Dutee Chand) i va rebre una suspensió de dos anys en la seva política sobre la testosterona. A finals de 2017, el màxim organisme mundial va presentar l’informe que determinava els beneficis de comptar amb uns nivells de testosterona més alts que la resta de competidores. I aquest dijous 26 d’abril de 2018, la IAAF finament ha fet públic el nou reglament sobre l’elegibilitat de les competicions femenines aprovat en la darrera sessió de l’organisme i que entrarà en vigor a partir de l’1 de novembre d’aquest any. Un reglament que bàsicament afectarà a Caster Semenya, la gran estrella de l’esport intersexual arreu del món, amb l’objectiu de defensar, protegir i promoure una competició femenina “justa”.

Els canvis de la IAAF, curiosament, només afecten les proves atlètiques dels 400 metres fins a la milla (400 metres llisos, 400 metres tanques, 800 metres llisos, 1.500 metres llisos), el ventall de proves on acostuma a competir Caster Semenya

Els canvis del nou reglament

Els canvis de la IAAF afecten les atletes que tinguin una singularitat en el seu desenvolupament sexual, centrant-se específicament en els nivells de testosterona de les persones intersexuals, que hauran de complir tres criteris bàsics per poder participar a les competicions internacionals:

1) Hauran d’estar reconegudes per la llei com a dones o com a persones intersexuals (fet que ara per ara no comporta cap canvi).

2) Hauran de reduir el nivell de testosterona per sota un límit (5 nmol/L) durant sis mesos consecutius, duent a terme un tractament hormonal per a fer-ho possible, abans de tornar a les competicions.

3) Després de certificar el punt 2, hauran de mantenir-se en el límit establert de testosterona mentre duri la seva carrera esportiva.

L’anunci es fa sis mesos abans que el reglament entri en vigor per facilitar que les esportistes afectades tinguin temps per iniciar el tractament hormonal.

El nou reglament no afectarà a Dutee Chand, especialista als 100 i 200 metres llisos

El nou reglament no afectarà a Dutee Chand, especialista als 100 i 200 metres llisos

 

Què passarà amb Caster Semenya?

Segons els estudis de la IAAF, les esportistes que presentaven un major nivell de testosterona al seu cos en aquestes competicions milloraven el seu rendiment fins a un 9%. Un dels científics més reputats en el món de l’esport anglosaxó, Ross Tucker, preveu a The Guardian que l’actuació de Semenya als 800 metres s’alentirà entre 5 i 7 segons, de manera que difícilment podrà mantenir viva l’hegemonia mostrada els darrers anys. Tucker ho augura atenent a l’elevada restricció del nou reglament (Amb anterioritat, la IAAF havia marcat un llindar de 10 nmol/L que ha reduït ara seguint el fil marcat pel COI per als esportistes transgènere) i pronostica un millor temps superior als 2 minuts. S’han acabat, doncs, les exhibicions estel·lars de la sud-africana?

Sabies que…?

Al llarg de la història hi ha hagut diverses atletes que no han encaixat en la categorització per sexe de l’esport d’elit. En alguns casos es va desfermar una polèmica majúscula al seu voltant i la federació internacional va acabar introduint els controls de sexe per determinar si podien continuar competint o no. Ens referim a Dora Ratjen, plusmarquista mundial del salt d’alçada, Stella Walsh, campiona olímpica als 100 metres llisos, o Eva Klobukowska, medallista en la velocitat de Tòquio 1964. Un dels més propers i sonats va ser el de la gallega Maria José Martínez Patiño, que va lliurar una autèntica batalla a la IAAF que va acabar guanyant després de viure els millors anys de la seva carrera esportiva allunyada de les pistes.
Dora Ratjen, durant una competició als anys 30

Dora Ratjen, durant una competició als anys 30