Inici impressionant del Mundial d’Atletisme

Mo Farah s’exhibeix a la seva casa d’acollida

DGZkrhZXYAEHb2w

Mohamed “Mo” Farah va néixer l’any 1983 a Somàlia, un dels països més pobres del continent africà, que en la llista publicada per l’ONU de l’any 2014 era l’últim país del món en renda per càpita, amb només 131 dòlars!!, quan la d’Espanya, per exemple, era de 29.861.

Entre els any 1986 i 1992 aquest país va viure una guerra civil que va deixar el país més desfet del que ja estava. El jove Mohamed va poder sortir refugiat i va anar a parar a Londres. I allà va trobar el camí per convertir-se en un dels millors fondistes de la història. Ha guanyat dues vegades el doblet en 5.000 i 10.000 m als Jocs Olímpics, i també l’ha fet dues vegades en els Campionats del Món. I a part del de 10.000 metres també té el rècord d’Europa de 1.500 metres que li va arrabassar a Fermín Cacho, el guanyador de l’or olímpic a Barcelona l’any 1992.

Aquest divendres en Mo Farah va posar la primera pedra per fer el tercer doblet en un Mundial, en la que en principi serà la seva darrera participació. A Londres, en el que es pot dir que és casa seva, tot i que ara resideix a Portland als Estats Units, va aconseguir guanyar una de les proves més espectaculars de 10.000 metres de la història de l’atletisme, superant la que alguns dels més veterans aficionats recordaran dels Jocs Olímpics de Moscou 1980.

Tots contra el gran favorit

I és que la cursa disputada a l’Estadi Olímpic de Londres va ser un “tots contra Mo Farah”. Era el gran favorit i competia a casa, amb l’ajut del públic que omplia l’Estadi, i tots els altres atletes es van confabular per trencar el domini de l’atleta britànic nascut a Somàlia. Primer van ser els ugandesos, després els kenyans, i finalment els etíops, els que van intentar trencar la cursa a base de canvis de ritme successius, amb algunes voltes a poc més d’un minut en el mig de la cursa.

Però Mo Farah va aguantar i a falta de dues voltes es va posar al davant, va agafar la corda i va resistir tots els atacs que li van arribar, per guanyar amb una darrera recta pletòrica amb 13 segons en el darrer hectòmetre, amb un temps de 26:49:51, que és la millor marca de l’any… i que no és fàcil de fer en una cursa amb tants canvis de ritme com els que hi va haver. 6 atletes més van baixar dels 27 minuts, i 14 van baixar dels 27:30:00, una marca que significa una mitjana de 2:45 el quilòmetre.

Va ser un inici espectacular d’uns campionats del món que prometen molt.