El bronze sense podi de Concha Montaner La valenciana rebrà la seva medalla 12 anys després

De l’1 al 4 de març Birmingham acull la primera gran competició atlètica de l’any: el campionat del món en pista coberta.

Després de la revisió constant de resultats en els darrers anys, la IAAF comença a saldar el deute pendent amb els esportistes que no van rebre el reconeixement que es mereixien per la trampa d’algun dels seus rivals. Campions i medallistes que mai van poder celebrar el lloc que els pertocava per la presència d’un company dopat que no va ser caçat fins al cap d’uns anys. El mundial de Birmingham tindrà més podis que mai: els de l’edició d’enguany i unes quantes cerimònies al mig del programa en què els protagonistes seran atletes vencedors i medallistes d’altres edicions. Serà el cas de Concha Montaner, la magnífica saltadora que pujarà al podi per rebre el bronze assolit al campionat del món en pista coberta de 2006. Han passat 12 anys d’una cita dura en què la valenciana es va quedar amb la mel als llavis.

La pista de Birmingham on Concha Montaner pujarà al podi de 2006

La pista de Birmingham on Concha Montaner pujarà al podi de 2006

L’estadi Olympysky de Moscou era l’escenari que el mes de març de 2006 acollia la cita de les estrelles de l’atletisme. Concha Montaner acudia a la seva segona cita mundialista indoor en tot just la seva cinquena competició de l’any. Un moment de forma encara creixent, però amb molta confiança en les seves possibilitats. El primer objectiu era accedir a la final, tal com havia aconseguit el 2004 en un campionat en què va obtenir el diploma amb el setè lloc final. A la fase de classificació va demostrar que estava plenament preparada per al repte. 6.55 al primer salt, just la marca que la IAAF exigia a les saltadores per accedir a la final directament: “ha estat una mica estrany, no gaire bo tècnicament. No estic tan ràpida com hauria d’estar“.

Era el vuitè any consecutiu que Concha Montaner superava amb facilitat la barrera dels sis metres i a Moscou, després d’aconseguir el bitllet entre les millors, anunciava un gran repte: “vull ser una dona 7. Si l’any passat vaig saltar 6,92 sense estar tan bé, aquest any vull anar més enllà. Crec que m’ho mereixo. Ara tot el meu entorn desprèn felicitat i això es nota“. L’esportista de L’Eliana, a més, pronosticava la lluita per les medalles al voltant dels 6,85 metres a la final. No seria fàcil, però l’objectiu era clar: pujar al podi de Moscou.

Una final plena d’aspirants al podi

La final era d’autèntic luxe: hi havia el podi sencer dels mundials d’Hèlsinki 2005: Tianna Bartoletta, campiona; Tatyana Kotova, subcampiona; Yargelis Savigne, medallista de bronze. Entre les rivals també destacava Naide Gomes, campiona d’Europa indoor el 2005, i Stiliani Pilatou, subcampiona continental en la mateixa cita. Entre totes elles Concha Montaner havia de fer-se lloc i, després de debutar amb un nul, va avisar en el segon intent: 6.64 metres i quarta plaça provisional. Amb domini clar des del principi de Kotova, el cert és que la final va ser poc moguda fins a la sisena i darrera ronda.

Tatyana Kotova, celebrant el triomf via dopatge de 2006

Tatyana Kotova, celebrant el triomf via dopatge de 2006

Concha Montaner era quarta i necessitava superar els 6.75 metres per aspirar al podi. Lluny dels 7 metres de Kotova, Tianna Bartoletta i Naide Gomes havien saltat 6.75 metres i es repartien el bronze i la plata respectivament. Concentrada com mai, la saltadora elianera va fer un vol llarg i va esclatar d’alegria en conèixer la medició: 6.76 metres i la medalla de plata provisional.

Els dos minuts fatídics de Concha Montaner

Per perdre el podi tant la portuguesa com la nord-americana havien de millorar les seves millors marques personals, però això és exactament el que va passar. Primer Bartoletta (actualment coneguda com a Tianna Madison) va batre el seu millor registre amb un salt de 6.80 metres. Al cap d’un minut Gomes feia el seu darrer intent amb un registre similar. Quan la pantalla va assenyalar 6.76 metres (rècord nacional de Portugal) la decepció es va apoderar de Montaner: perdia el podi amb la mateix registre que la tercera classificada i a només quatre centímetres de la subcampiona. Un cop duríssim per a la valenciana, que durant dos minuts va somiar en un podi que ja no va viure a la cerimònia d’entrega de medalles.

DWe6ZSBXUAArh15

Malgrat tot, aquella final de 2006 va reviure el 2013 quan la IAAF va anunciar el positiu de Kotova als mundials de 2005 i una sanció retroactiva de dos anys en què quedava desposseïda dels seus resultats. El triomf al mundial de 2006 li deixava de pertànyer i, cinc anys després, el podi oficial se’l reparteixen finalment Madison, Gomes i Montaner, les tres saltadores que van oferir una última ronda memorable a l’estadi de Moscou.

Un premi que arriba amb un retard de més d’una dècada

Concha Montaner ha explicat com ha viscut la llarga espera per rebre la medalla guanyada el 2006 en una entrevista a la televisió del seu poble natal, l’Eliana TV. Una entrevista ràpida en què té temps de fer balanç de la seva trajectòria, de repassar els reptes que han quedat pendents i de mostrar-se crítica amb aquells que opten pel dopatge:

Finalment, 12 anys després Concha Montaner tastarà aquell podi que durant un minut va ser seu a Moscou. Ho farà, per cert, a Birmingham, escenari de la seva gran medalla internacional: la plata a l’europeu de pista coberta de 2007. Mai ha aconseguit volar fins als 7 metres, però continua essent la millor saltadora de la història del nostre país més enllà de Niurka Montalvo, la cubana nacionalitzada amb Espanya que en els darrers anys ha estat notícia per estar imputada a la trama Gürtel com tants altres càrrecs del PP valencià.

Informació de servei

La cerimònia d’entrega de medalles d’aquell salt de llargada de 2006 es durà a terme el dissabte 3 de març a dos quarts de set de la tarda.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU