Els cinc continents somriuen en l’adéu de Mo Farah

Zuric ha acollit aquest 24 d’agost un dels mítings atlètics més celebrats del calendari anual. L’afició sempre omple l’estadi i els organitzadors són capaços de programar un munt d’activitats, curses i concerts que allarguen l’interès i la festa molt més enllà de l’excel·lència esportiva.

La primera de les dues finals de la lliga dels diamants (sempre amb canvis constants) determinava 16 campions de luxe i era l’escenari escollit per Mo Farah per posar punt i final a la seva brillant carrera als estadis. El corredor britànic nascut a Somàlia afrontava els 5.000 amb un doble repte: guanyar la lliga de diamants i deixar enrere la derrota davant l’etíop Edris al mundial de Londres d’aquest mes d’agost. Un final de traca i mocador tenint en compte que competia davant els millors rivals possibles.

Mo Farah, amb el seu primer diamant de campió

Mo Farah, amb el seu primer diamant de campió

El millor fondista dels darrers anys ha assolit el que perseguia abans de fer el salt definitiu a les maratons (el 2014, a Londres, ja en va córrer una amb un registre notable de 2:08:21). Victòria després d’agafar el lideratge en el moment decisiu de la cursa i no deixar-lo anar en uns darrers 400 metres rapidíssims.

El mateix patró que ha omplert el seu sarró de títols i doblets memorables al 5.000 i al 10.000 (entre el 2012 i el 2016 en va aconseguir 5 de consecutius en europeus, mundials i jocs olímpics), però amb una forta oposició dels seus rivals. Ni Edris, ni Chelimo ni Kejelcha estaven disposats a rendir-se en el comiat de Farah i han ofert un espectacle meravellós en un frec a frec que en alguns moments semblava perdut per a Farah.

La resistència del britànic, però, ha estat ferotge fins a creuar la línia de meta en primera posició, amb tot just quatre centèsimes de marge sobre Edris i tretze sobre el quart classificat, Kejelcha, que finalment ha recuperat plaça de podi per la desqualificació de Chelimo. La fotografia dels quatre a la línia de meta és memorable.

DIBN0bvXkAArLvM

Un llarguíssim esprint de final agònic per a Farah que rebla el clau d’una trajectòria imponent, només tacada per les ombres del seu tècnic Salazar. També una fita curiosa en el seu darrer dia de competició: tot i acumular multitud de medalles al màxim nivell des de 2006 el britànic s’ha endut el seu primer diamant a Zuric. Mai abans s’havia imposat a la general d’aquesta prestigiosa competició.

L’atletisme, l’esport d’elit que brilla a tot arreu

Ruth Jebet, una carrera meravellosa per tornar a dominar els 3.000 obstacles

Ruth Jebet, una carrera meravellosa per tornar a dominar els 3.000 obstacles

La jornada de Zuric no va oferir cap rècord del món, però algunes de les grans estrelles van rendir al màxim nivell. Barshim va celebrar el seu cinquè any consecutiu saltant per sobre els 2.40 amb un triomf al salt d’alçada (2.36) per davant el sirià Ghazal, Jebet va recuperar tota la seva brillantor amb la segona millor marca de tots els temps als 3.000 obstacles, Manyonga va fregar els 8.50 metres de nou, Makwala va tornar a fer flexions després de córrer per sota els 44 segons i Shaunae Miller va vèncer als 200 llisos amb rècord nacional inclòs.

Només Lavillenie, que havia guanyat les darreres set edicions de la lliga dels diamants de forma consecutiva, va tenir un dia funest: tres nuls per quedar-se sense marca vàlida al salt de perxa.

Manyonga, caçat durant el vol

Manyonga, caçat durant el vol

Si bé els Estats Units són la gran potència de l’atletisme actual només un dels seus atletes va ser capaç de proclamar-se vencedor a Zuric. Va ser, precisament, Sam Kendricks a la perxa (5.87). És la gran virtut de l’atletisme, un esport global que genera èxit arreu del planeta.

El mapa que en surt dels vencedors de les finals d’ahir és increïble, traçant els cinc continents que ens ensenyaven a l’escola: Austràlia a Oceania; Xina, Kazakhstan, Bahrain i Qatar a Àsia; Botswana, Sud-àfrica i Kènia a Àfrica; EUA i Bahames a Amèrica i República Txeca i Gran Bretanya a Europa. Una meravella que va quedar a només tres centímetres d’arrodonir-se amb l’Amèrica del Sud (Yulimar Rojas i Caterine Ibargüen, sorpreses per la veterana Rypakova).

16 proves amb representants de 12 països diferents com a vencedors. Que visqui l’atletisme!