Les 5 darreres curses d’Usain Bolt

El velocista més ràpid de la història enfila la recta final de la seva trajectòria a l’elit. Ja fa temps que Usain Bolt va anunciar que es retiraria després del mundial de Londres. L’horitzó del seu comiat s’apropa i ja només queden 3 cites i 5 curses per gaudir de l’espectacle que ofereix el jamaicà sempre que salta a la pista. Ostrava, Mònaco, Londres. El primer adéu, però, l’acaba d’oferir a la seva gent.

file_20170611102346

Kingston (amb 580.000 habitants és la ciutat més poblada de Jamaica i la capital d’aquesta illa del Carib) ha viscut aquest cap de setmana una gran jornada d’atletisme per acomiadar a Usain Bolt. L’home més ràpid del món ha estat l’estrella indiscutible de la segona edició del Racers Grand Prix, un míting atlètic de primer nivell que ha tornat a omplir les grades de l’estadi jamaicà. Si el lema promocional de la competició ja centrava el focus en Bolt (“Salute to a Legend“), la vetllada viscuda el dissabte va anar més enllà i es va convertir en un autèntic homenatge a la seva trajectòria.

Més de 30.000 espectadors van vibrar amb un nou triomf de la seva estrella. Bolt va guanyar la seva cursa dels 100 metres llisos amb un temps discret de 10.03, més lent que el seu compatriota Yohan Blake i que el sud-africà Akani Simbine, que van córrer en un altre sèrie. De tota manera, suficient per endur-se un nou triomf i allargar la seva condició d’invencible en els darrers anys. Va celebrar la victòria amb una volta d’honor i va rebre un trofeu fet a mida davant l’expectació de premsa i públic tan il·lustre com Sebastian Coe, president de la IAAF (“Usain Bolt és el Muhammad Ali de l’atletisme. Té un carisma sense precedents en la història de l’esport“)

Usain-Bolt-3

A Jamaica, Bolt va viure una jornada intensa i especial: “Crec que mai havia estat tan nerviós en una cursa de 100 metres. He fet una de les meves pitjors carreres de la meva vida. La meva sortida ha estat dolenta, com sempre, però tampoc he estat fi en els metres finals. Era la meva primera carrera des del gener i no esperava cap resultat espectacular. El meu objectiu era no lesionar-me, oferir un bon espectacle a l’afició i agrair-los el suport rebut durant tots aquests anys“.

Més enllà dels 100 metres, la cita atlètica va permetre viure grans actuacions de Wayde Van Niekerk als 200 (19.84, alerta amb el 2017 del plusmarquista dels 400 metres llisos…), de Christian Taylor al triple salt, de Mo Farah als 3.000m o d’Allyson Felix als 400 llisos.

El comiat final, a Londres

Abans del mundial del mes d’agost, Usain Bolt disputarà dos mítings més. El primer, a Ostrava (República Txeca), el proper 28 de juny. El segon, a Mònaco, el 21 de juliol, amb l’objectiu de brillar en una de les cites més famoses de la lliga dels diamants. Tot plegat, com a preparatiu del plat fort de l’estiu: el mundial d’atletisme en què Bolt correrà els 100 metres llisos. Si no hi ha imprevistos, a la capital britànica disputarà tres curses: 1a ronda, semifinals i final d’aquesta disciplina, després de renunciar als 200 metres llisos malgrat disposar d’una invitació per part de la IAAF.

Cal recordar que va ser en els mundials de fa dos anys, a Pequín 2015, quan Bolt va aconseguir el seu triomf més ajustat superant a Justin Gatlin a la final per una sola centèsima (9.79 vs 9.80). També va ser en uns mundials, els de Daegu 2011, quan el jamaicà va viure el pitjor moment de la seva trajectòria en ser desqualificat de la final dels 100 metres llisos.

Sigui com sigui, des de la seva irrupció als Jocs Olímpics de 2008, Usain Bolt ha guanyat 19 medalles d’or en les grans cites internacionals, 13 d’elles en competicions individuals i 6 als relleus, després de la pèrdua de l’or assolit als Jocs de Pequín pel dopatge del seu company Nesta Carter als 4×100.

Números increïbles per a un velocista que més enllà de l’espectacle ha estat capaç de dominar la velocitat mundial durant una dècada sencera. Veurem si aquest estiu és capaç d’imposar-se a la generació de joves talents que encapçala el nord-americà Christian Coleman (9.82, nascut el 1996) i acomiadar-se amb un nou triomf. Seria la cirereta del pastís per a una llegenda de la història de l’esport.