Els 2.09 metres d’Stefka Kostadinova

Fa 30 anys, el 30 d’agost de 1987, Stefka Kostadinova apujava el llistó fins als 2.09 metres. Un registre que continua intacte avui en dia.

963d8b0a3eb922b35ccb8cd496d1799f

Entre els múltiples rècords atlètics dels anys 80 vigents el de l’atleta de Bulgària sembla a l’abast d’algunes saltadores de present i futur. La croata Blanka Vlasic es va quedar a només un centímetre d’igualar-lo fa 8 anys i aquest 2017 la russa Maria Lasitskene (abans Maria Kuchina), amb una millor marca de 2.06, ha arribat a provar el salt sobre els 2.10 metres. El salt de Kostadinova no és inabastable, però es manté ferm com el més alt de tots els temps.

Que la búlgara és la millor saltadora de tots els temps és un títol oficiós inqüestionable. Durant la seva carrera va ser capaç de superar el llistó dels 2 metres en 199 ocasions, en una demostració de fiabilitat i constància sense comparació possible. Va guanyar títols mundials absoluts entre el 1985 i el 1997 i va ser campiona olímpica, campiona mundial i campiona europea. Des dels seus inicis va demostrar que seria una saltadora formidable.

L’aparició a l’elit

Quan tenia 13 anys Stefka Kostadinova va competir per primera vegada a la capital del seu país en un míting d’atletisme. Allà va superar amb molta claredat a les seves rivals amb un millor salt d’1.66 metres. Era el salt més alt de la història per a una saltadora de la seva edat, però encara haurien de passar uns anys perquè comencés a ser coneguda i temuda per les seves rivals generacionals. El cert és que els primers passos de Kostadinova van ser meteòrics. El 1981 va debutar al campionat d’Europa júnior i va acabar en desena plaça. Un resultat insòlit per a una noia de 15 anys a qui encara li quedaven tres temporades senceres a la categoria júnior.

El 1984 va saltar per primera vegada els 2 metres a Sofia i va ostentar la quarta millor marca mundial de l’any. Aquell estiu la seva compatriota Lyudmilla Andonova, una saltadora discreta que mai va pujar a cap podi de prestigi internacional, va aconseguir un nou rècord mundial amb un salt de 2.07.

Un registre més que qüestionable, atès que tot just un any després seria suspesa per dopatge per consum d’amfetamines. Aquell 1985 Stefka Kostadinova ja es convertiria en la millor saltadora del món.

La setmana dels rècords

El 1985 Kostadinova es va enfilar fins als 2.06 metres i es va proclamar campiona del món i d’Europa en pista coberta. Amb 20 anys i els seus 1.80 d’alçada era la sensació dels mítings atlètics. L’any següent, el 1986, confirmaria tot el seu talent durant la darrera setmana del mes de maig. El dia 25 la búlgara va igualar el rècord del món (2.07) i sis dies més tard, el 31 de maig de 1986, es convertia en la nova plusmarquista mundial de la disciplina en solitari amb un registre de 2.08.

El que va demostrar als mítings ho va confirmar ràpidament en campionats de prestigi. Aquell estiu va guanyar el campionat d’Europa a l’aire lliure i va donar continuïtat als èxits revalidant durant la temporada hivernal els guardons que l’acreditaven com la millor saltadora de pista coberta del vell continent i d’arreu del món. Era el 1987 i havia arribat el moment de demostrar que podia superar les millors saltadores en el millor escenari possible: els campionats del món a l’aire lliure.

Roma 1987: el darrer rècord del salt d’alçada

A finals d’agost l’estadi de la capital italiana s’omplia d’aficionats a l’atletisme disposats a gaudir del segon mundial de la història. Eren uns inicis dubitatius per als campionats del món, amb una cita cada quatre anys que va impedir a Kostadinova i companyia forjar un palmarès encara més gran. Classificada amb facilitat per a la final, el 30 d’agost va ser una jornada en què la búlgara va patir més del compte i també va deixar un registre per a la posteritat.

Els primers cinc salts van ser perfectes: 1.85, 1.90, 1.96, 1.99, 2.01. Sense immutar-se havia deixat enrere a totes les rivals excepte una. La soviètica Tamara Bykova, que defensava el títol mundial de 1983, la va posar contra les cordes quan va saltar 2.04 metres. Kostadinova va patir. Va fallar el primer, va fallar el segon i no va ser fins al tercer en què va poder superar el llistó. El mateix esquema es repetiria als 2.06, l’alçada que li va donar l’or mundial al tercer intent. Va ser en aquell moment quan, després d’haver saltat onze vegades i d’haver assegurat el títol, Kostadinova va demanar que situessin el llistó als 2.09 metres. El va superar al segon intent en el seu tercer rècord mundial. El definitiu.

Kostadinova és una de les úniques 5 dones en aconseguir un rècord del món de salt d’alçada en un gran campionat. Només un home ho ha assolit al llarg de la història. Una fita complexa i poc habitual, atès que havia d’enfilar-se més que mai en el seu 13è salt consecutiu.

La maledicció olímpica

Després d’aquell 30 d’agost de 1987 Stefka Kostadinova va continuar meravellant els estadis d’arreu del món fins a la seva retirada definitiva l’any 1999. Malauradament, però, no va ser capaç d’establir una hegemonia a l’alta competició. Una lesió greu el 1989 la va obligar a refer la seva carrera dos anys més tard i durant el període 1988-1994 no va ser capaç d’assolir cap gran triomf a l’aire lliure malgrat els seus salts per sobre els 2 metres.

Pacient com ningú, va esperar 12 anys a complir el seu somni. Candidata a medalla el 1984, es va quedar fora dels Jocs pel boicot a l’edició de Los Angeles. La cita olímpica va arribar quatre anys més tard en el seu millor moment, a Seül 1988, com a única favorita a l’or, atès que pocs dies abans havia mostrat un excel·lent estat de forma amb un salt de 2.07 metres. A Corea, però, va acabar penjant-se la plata després d’empatar amb 2.01 amb la nord-americana Louise Ritter.

La medalla de plata de Seül 1988

A Barcelona 1992 hi va arribar, de nou, com a favorita, després de recuperar la seva capacitat de salt durant la primavera (2.05), però va tornar a fallar a la final, amb un pobre salt d’1.94m que la va relegar a la quarta plaça.

El colofó: l’or a Atlanta 1996

La redempció final la va trobar a Atlanta 1996, en l’inici del declivi de la seva carrera, quan ja tenia 31 anys. En aquell campionat, com ja havia passat un any abans als mundials de Göteborg, Stefka Kostadinova va derrotar a totes les rivals més joves i ho va fer, a més, amb un excel·lent registre de 2.05. Eufòrica, va arribar a provar sense èxit els 2.10 metres. Un final de traca i mocador per a una carrera en què Kostadinova va passejar-se per sobre els 2 metres amb absoluta normalitat.