UFC 217: És temps de sega Crònica d'una de les millors jornades de l'UFC de 2017

Com si d’una narració sortida del prodigiós cervell de George RR Martin es tractés, l’esdeveniment que vam viure al Madison Square Garden va erigir-se com un excitant joc de trons. Fins a tres canvis de corona en una sola nit, un traspàs de poders que mai havia succeït a l’UFC. En Dana White, president de la companyia, va definir la vetllada de la següent manera “I always say that this sport is all about holy shit moments. This was the holy shit card”. Mai més ben i mal explicat. Analitzem aquesta sorprenent i dinàmica nit de sega.

Retrobar-se. Stephen Thompson vs. Jorge Masvidal

Els últims cinquanta minuts dins l’octàgon d’en Wonderboy havien sigut difícils. Dos enfrontaments complets amb el campió Tyrone Woodley on pesava més la tàctica i el conservadorisme que deixar-se portar pels seus instints. Aquella brillantor que l’havia portat a ser un dels preferits pels seguidors semblava postergada per assolir la gran fita. Va ser per molt poc, però aquest canvi de registre no li va funcionar. És cert que l’amenaça dels pesants punys d’en Woodley fa fer marxa enrere al més valent dels guerrers, però tots ens vam quedar amb ganes que les cosses de Thompson sortissin a lluir.

ufc217foto1

Aquest passat dissabte, al número quatre de la plaça Pensylvania, va tornar l’encís del karateka. Contra un rival difícil i polièdric com és Jorge Masvidal, Stephen Thompson va recuperar les sensacions i va dominar de principi a fi amb el seu esmerilat striking. Masvidal va ser incapaç d’interpretar i trencar la distància que Thompson li estirava amb el seu estil de point karate. L’abast que imposa l’ús expert dels cops de peu de l’Stephen fa que els lluitadors es vegin tant lluny que no es vegin capaços de tocar en Wonderboy. Tot i així, Masvidal va treballar contínuament el leg kick, castigant la cama davantera de Thompson per intentar limitar la mobilitat del karateka. Però no ho va aconseguir i després de tres assalts, el resultat era clar. Victòria per en Wonderboy i la seva espectacularitat.

Thompson seguirà lluitant per tenir un tercer combat contra Woodley (esperem que en un tercer combat intenti ser ell mateix en lloc d’una versió opaca i avorrida) i Masvidal, després de dues derrotes contra els primers de la divisió wèlter, ha de plantejar-se quin pot ser el seu següent pas. Una tercera derrota consecutiva no és mai bona per ningú.

Welterweight | Stephen Thompson | def | Jorge Masvidal | Decision (Unanimous) | 3 | 5:00

La setmana. Joanna Jędrzejczyk vs. Rose Namajunas

L’última setmana abans del combat havia sigut un calvari per la Rose. El seu vol endarrerit, les sirenes de New York, la premsa, el fum… i la Joanna. La intimidació per part de la campiona era implacable. La mirada intensa de la polonesa no la deixava dormir a les nits. Dins seu, cada dia, es deia: “confidence, conditioning, composure, content. I’m a Champion”. Fins i tot, al cara a cara oficial, va recitar una pregària mentre s’encarava amb la gàngster.

Semblava que aquella no era la seva setmana, que aquell no seria el seu combat. Però tota aquesta angoixa va esvair-se de cop quan va l’àrbitre va cridat Fight!. Se la veia còmode i sense complexos. Deixada anar. Alliberada. Tant, que ja durant el segon minut de combat, va tombar a la Joanna amb un nítid cop de puny. La Jędrzejczyk es va aixecar, però m’atreviria a dir que no es va refer. Només un minut més tard una altra esquerra de la Rose va tombar definitivament la Joanna, que va sentir com una pluja de cops li arrencava el seu apreciat cinturó. Ho feia guanyant-la dempeus, on ella ha sigut sempre la millor. En Big John (àrbitre) va aturar el combat a 3:03.

Si la setmana de la Rose havia sigut un desgavell, tot el que va passar a l’octàgon semblava orquestrat: 303 és el nom del seu gimnàs i 303 és el codi postal del seu Denver natal. Tot alineat, com les seves condicions per esdevenir una superestrella de l’UFC. És jove (vint-i-cinc anys), completíssima, no deixa de progressar, carismàtica i amb una personalitat que l’allunya del que es veu últimament a les MMA. Ja sobre l’octàgon, va tornar a defensar que per a ella les arts marcials són sobretot una qüestió de respecte i que està cansada de l’actitud arrogant, agressiva i burlesca que exhibeixen moltíssims dels lluitadors de l’UFC. Ho té tot per se una de les preferides del públic. De moment, ja és una campiona, com el seu mantra repetia contínuament en la setmana més llarga de la seva vida.

Ara cal veure que fa l’UFC amb aquesta nova situació. És evident, que la Joanna, després de cinc defenses consecutives es mereix un reenfrontament ràpid. Però alhora, promocionar una maragda com la Rose amb alguns combats menys feixucs, podria ser una bona estratègia per anar forjant la nova estrella i no cremar la Joanna en cas que es repetís el resultat en un segon encontre. Veurem que decideixen Dana White i els dirigents del circ.

Women’s strawweight | Rose Namajunas | def | Joanna Jędrzejczyk | TKO (punches) | 1 | 3:03

El crit. Cody Gardbrandt vs. TJ Dillashaw

Una de les millors maneres d’alliberar tensions sempre ha sigut trencar-nos la gola amb un bon crit. En èpoques d’estrès, de maldecaps, de tempesta i poc dormir, allunyar-se una mica de tot i etzibar un bon lament al no-res ens pot deixar com nous. Si aquestes tensions tenen un final definit i, encara millor, una cara concreta, és molt millor rebentar les cordes vocals directament cap a la font. Pocs segons després de vèncer a Cody Gardbrandt, TJ Dillashaw va posar-ho en practica de manera visceral.

L’ex campió encara no era del tot de tornada del viatge astral que li havia organitzat en “Killashaw”, que ja va intentar aixecar-se pel seu propi peu, orgullós, encarant-se cap a en TJ, no sabem si del tot conscient que allò ja s’havia acabat. En TJ ja estava descarregant la seva ràbia enmig de l’octàgon, però en veure en Cody si va abraonar i va proferir-li un terrible bram que de ben poc no va mudar-se a petó. Ja sabeu, l’amor i l’odi sempre es toquen.

ufc217foto2

Aquesta va ser el clímax de l’òpera melodramàtica que ens han ofert durant mesos aquests dos lluitadors i que podem pronosticar tranquil·lament que tindrà un segon acte en algun moment del futur pròxim.

El combat va començar com tots esperàvem. Dillashaw intentant trencar la rapidesa de Gardbrandt mitjançant les cames i en Cody lluint la seva increïble velocitat de mans. De fet, el mateix TJ reconeixia després del combat que durant el primer assalt estava telegrafiant massa els seus cops de peu i que això va facilitar el que va passar al final del primer període. Una dreta de Gardbrandt va tombar a Dillashaw, que només va salvar-se gràcies a la campana. En TJ va caminar mig estabornit cap al seu racó i amb un groller gest de part d’en Cody de record.

Quan es va tornar a aixecar va semblar que s’havia canviat el paradigma. En TJ va començar a sentir-se més còmode i al tres trenta-un va connectar amb una puntada de peu al cap d’en Cody que el va deixar tocat. Pocs segons més tard, en TJ aprofitava el vent de cara i finalitzava els fins llavores campió per alçar-se per segona vegada amb el títol del pes gall.

ufc217foto3

La divisió torna a sacsejar-se. Així i tot, en Dillashaw ja va pentinar prèviament a la resta de candidats al títol, així que va decidir reptar a en Demetrious Johnson ja des de dalt l’octàgon. Veurem que en pensa l’UFC i el propi Mighty Mouse. Per en Cody, un camí de tornada cap al cinturó que serà llarg i que el posarà a prova a ell i a la seva gana d’èxit. És molt jove i ple de talent. Esperem que no trigui massa a tornar a posar-se davant Dillashaw, perquè necessitem saber com es presenta el segon acte per seguir xalant del gran drama operístic del pes gall.

Men’s Bantamweight | TJ Dillashaw | def | Cody Gardbrandt | KO (Punches) | 2 | 2:41

La memòria. Michael Bisping vs. George St-Pierre

Això és com anar amb bici, que no s’oblida mai”. Quantes vegades ens ho han dit quan hem tornat a alguna activitat que feia temps que no practicàvem? La gran diferència entre nosaltres i en GSP, és que en el seu cas el problema no són uns pedals i un manillar, si no un anglès de Manchester enfadat i que pesa més de noranta quilograms. Malgrat tot, el canadenc va tornar a l’octàgon amb nota i va demostrar que durant aquests anys allunyat de la gàbia no ha estat de braços plegats. Davant d’un bregador com Bisping, amb tota la pressió del seu llegat i els nervis derivats de la tornada a la competició, la seva actuació va estar a l’altura, plena de matisos i tot i el final feliç, amb alguns moments de patiment.

En Bisping no li va posar fàcil i sobretot des de baix, quan semblava que en GSP el tenia controlat, va treure a passejar els colzes obrint un trau al nas d’en George, que va sagnar aparatosament durant bona part del segon assalt. El jab d’en “The Count” anava castigant sense descans el rostre d’en GSP, però la seva lluita alçada semblava a punt de caramel i al tercer assalt va aconseguir tombar el britànic amb un cop d’esquerra, que embadalit encara per la trompada, va ser incapaç de defensar-se d’una submissió rear nake perfectament executada pel de Mont-real. Tornada dolça. Tornada somiada. Tornada i títol.

ufc217foto4

Però no és la seva categoria de pes habitual. Aquí és on es planteja tot un món de possibilitats i que haurem d’esperar perquè ens en publiquin les guies. Defensarà el títol dels pesos mitjans quan Bisping era un middleweight petit i amb les feres que podrien aparèixer com ara Yoel Romero, Luke Rockhold, Jacare Souza o el campió interí Robert Whitakker? Baixarà al més idoni welterweight per intentar treure el títol a Woodley, que és un lluitador amb uns paràmetres similars als seus i que li podria donar molts i molts problemes? Potser el que busca el bo d’en George St-Pierre és enfrontar-se en un súper combat amb el pèl-roig irlandès que fa ploure els bitllets com si fes pole dance a un bar perdut del Wisconsin rural?

L’UFC ens brindarà un combat de llegendes contra Anderson Silva, pel gust de veure’ls un contra l’altre i per tenir una referència directa sobre quin dels dos és més gran (tot i que per a Silva ja ha passat la seva millor època)? Aquest cinturó obre tot un ventall de possibles enfrontaments que escalfa la sang dels seguidors de les arts marcials mixtes. Benvingut i ben trobat George St-Pierre, sembla que ens ho passarem molt bé els pròxims mesos amb el teu accent afrancesat i les teves maneres de cavaller.

Middleweight | George St-Pierre | def | Michael Bisping | Submission (rear naked choke) | 3 | 4:23