UFC 211: Panteres i anacondes, gàngsters i bombers

Gran esdeveniment el de Dallas amb gairebé divuit mil assistents en directe i una venda de dos milions sis-cents mil i escaig al pay per view. Quatre grans combats (dos d’ells amb cinturó pel mig) al cartell principal, que van fer les delícies dels cowboys més exigents.

L’infern de la pantera. Frankie Edgar vs. Yair Rodriguez

He’s going to be a superstar… just not yet. Aquestes van ser les dolces paraules de Frankie Edgar durant l’entrevista posterior a l’octàgon. No va ser tant amable durant els deu minuts que va durar el combat. Durant dos assalts sencers, la pantera va ser completament dominada pel wrestling de “The Answer”. El de New Jersey abatia al mexicà i el controlava completament, llançant cops a tort i a dret i no deixant cap via d’escapatòria per a Rodriguez, que ho intentava amb tot el seu cor i fins i tot provava tímidament de sotmetre’l amb alguna clau des de la posició baixa.

Li va ser impossible. La Pantera va demostrar una voluntat i resistència meritòria, però no va ser capaç d’imposar el seu estil de “kicker” en cap moment. L’Edgar va ser implacable. Va castigar sense descans el punt que primer va veure adolorit al rostre del de Chihuahua: Entre el segon i el tercer assalt l’ull d’en Yair ja no era capaç d’obrir-se. El metge ho va veure i va aturar el combat.

Panteres Yair Rodríguez

Les jerarquies existeixen i en un esport tant brutal com les MMA, l’experiència és cabdal. Frankie Edgar, futur “Hall of famer”, va reafirmar-se com un dels millors pesos ploma del món i la Pantera va rebre un cop de realitat, que ben portat (s’ha de tenir en compte la seva joventut), només pot millorar les seves capacitats i portar-lo on tothom creu que pot arribar, a l’Olimp de la competició. Ha de seguir esmolant les urpes per poder arribar al nivell dels diables, que com bé diu la dita, saben més per vells que per diables.

Featherweight | Frankie Edgar | def | Yair Rodriguez | TKO (Doctor stoppage) | 2 | 5:00

La serp i el pitbull. Demian Maia vs. Jorge Masvidal

El nivell tècnic que va exhibir-se durant l’emparellament entre Demian Maia i Jorge Masvidal va ser altíssim. Es pot dir que hi havia dos mons molt ben diferenciats: quan el combat era alçat, Jorge Masvidal dominava amb claredat. Era impossible per a Demian Maia llegir les intencions de Masvidal. El de Miami, com si es tractés d’un pitbull, es mostrava agressiu, precís i rapidíssim, i el brasiler patia cada cop que era colpejat amb precisió. No en va, el seu sobrenom “Gamebred” vol dir gos de baralla en argot del carrer.

Tot això canviava quan Maia treia a passejar l’instint constrictor, amb habilitats més properes a les d’una anaconda amazònica que a les d’una persona normal. Quan aconseguia abatre a Masvidal, el de Miami no tenia més remei que passar a mode defensiu, ja que el nivell de jiu jitsu aplicat a les arts marcials mixtes que mostra Maia cada cop que entra a l’octàgon és, probablement, el més alt de la història de l’esport.

Maia controlava, Maia estudiava, Maia a poc a poc anava agafant posició i sentia els moviments corporals d’en Jorge, esperant la mínima obertura per prémer i sotmetre’l sense miraments. Tant era la pressió que exercia el paulista, que va passar-se gairebé tot el primer assalt agafat de l’esquena de Masvidal com si el de Florida estigues carregant una motxilla. Però una motxilla de vuitanta kilos, amb la llengua bífida i de molt males intencions.

Anacondes

Però els instints de supervivència d’en Jorge estaven molt afinats i la defensa que va tenir que utilitzar durant més de la meitat de l’encontre va ser francament espectacular. De la mateixa manera que la serp anava intentant trobar forats on esmunyir-se i ofegar, el gos de presa es defensava amb intel·ligència, movent el cos i ubicant cadascun dels seus músculs amb precisió mil·limètrica per evitar l’abraçada definitiva. Un espectacle tècnic per als paladars més refinats. Així vam arribar al final després de tres assalts que es van desenvolupar exactament de la mateixa manera: primera meitat per a Masvidal i la seva agressivitat, segona part de domini de Maia i el seu jiu jitsu.

Finalment, la desició va ser dividida a favor de Maia, probablement perquè el seu control sobre Masvidal era superior en el seu terreny, però la sensació que queda és que el d’orígens hispans és un lluitador completíssim. Sobreviure a l’anaconda no és fàcil i Masvidal ho va fer amb nota. Amb aquesta victòria, Maia es guanya un combat pel títol contra Tyron Woodley, mentre que Masvidal segueix postulant-se com uns dels wèlters més complets i una força a tenir en compte en la categoria de les cent setanta lliures.

Welterweight | Demian Maia | def | Jorge Masvidal | Decision (Split) | 3 | 5:00

Amb voluntat no n’hi ha ni per començar. Joanna Jędrzejczyk vs. Jéssica Andrade

No em cansaré de repetir que Joanna Jedrzejczyk és l’striker més tècnic de tota la plantilla de l’UFC. La seva cadència, precisió, combinació, dinamisme, concentració, lectura i sobretot, el seu instint assassí estan a un nivell superior… i quatre nivells per sobre de la resta de guerreres de la categoria del pes palla femení. Ho va tornar a demostrar contra Jéssica Andrade. La brasilera, que té una musculatura i un poder físic espectaculars, tenia un pla específic molt senzill (que ja vam anunciar a la prèvia). El que els americans en diuen search and destroy (perseguir i destruir). Va anar darrere de la Joanna per dins la gàbia durant vint-i-cinc minuts, esperant trobar una distracció durant una de les seves envestides i tombar a la campiona.

Però no va passar. Al primer assalt hi va haver un petit miratge amb un parell de take downs de gran poder físic (aixecant pels aires a la Joanna Champ espectacularment) i en un cop que va etzibar a la polonesa i que va produir-li un gran hematoma al front. Res més. La resta del combat va ser una (altra) exhibició de la Gàngster. Va anar desmuntant a la brasilera cop de puny rere cop puny, cop de peu rere cop de peu. Ara un directe, ara un crochet combinat amb una head kick, després un colze sortint del clinch, sobtadament una front kick directe a l’estèrnum… una absolut espectacle tècnic, d’una velocitat i d’uns timmings d’un altre planeta. Només cal veure els números finals.

Captura de pantalla 2017-05-16 a la(s) 01.04.22

La Joanna va connectar 215 cops per 74 de la Jéssica. Una diferència de 141 a favor de la polonesa. S’ha de dir que, tot i rebre aquest enorme càstig, la Jéssica Andrade va demostrar un honor i una voluntat de ferro increïbles. En cap moment no va deixar de creure i avançar. Però malauradament, la Gàngster està a una altre lliga. Com diu després de cada combat, el més probable és que el cinturó es quedi a la seva cintura durant molt temps. And still… and forever

Joanna Jędrzejczyk | def | Jéssica Andrade | Decision (Unanimous) | 5 | 5:00

A un pas de l’història. Stipe Miocic vs. Junior Dos Santos

Fa tres anys ens van regalar un dels millors combats entre pesos pesants de la història. Aquella vegada, van protagonitzar una autèntica guerra de titans de vint-i-cinc minuts de durada i que es va endur finalment el brasiler. Molts apuntaven que Miocic, des d’aquella nit, no havia parat de progressar i que aquella derrota havia encès en ell l’esperit del campió. El passat dia 14, davant el seu últim botxí, era l’oportunitat perfecte per discernir definitivament aquesta qüestió. Va quedar en evidència que l’Stipe Miocic de 2017 està en una esfera distant al del 2014.

El combat va començar amb un Dos Santos concentrat. Sorprenentment es va centrar en els low kicks per desestabilitzar el campió. De fet, en una dels primers cops de peu, va notar que el pla a seguir estava funcionant. El turmell del bomber havia rebut un fort impacte i aquest va començar a coixejar lleugerament. De la mateixa manera que Dos Santos va pensar que les coses anaven bé, Miocic va canviar la seva estratègia. Sabia perfectament que el peu li molestaria cada vegada més, així que va decidir començar a pressionar al brasiler per intentar acabar ràpid. Així va ser.

A meitat del primer assalt, Dos Santos es va veure sorprès per la rapidesa del d’Ohio, que després d’un parell de cops de puny desestabilitzadors, va connectar un violent directe al cap d’en Junior que el va tombar irrevocablement. Un cop a terra i de genolls, uns quants cops, aturada de l’àrbitre i segona defensa consecutiva d’Stipe al sarró.

UFC 211: Miocic v Dos Santos 2

Quan diem que el campió pot fer història és perquè en la categoria més brutal de tota la competició, on qualsevol cop et pot enviar directe a l’habitació de dormir, ningú mai ha defensat el títol més de dues vegades. Així que l’Stipe, el bomber en actiu d’Ohio, terra de treballadors blue collar, pot entrar directament en la disputa per ser considerat l’home més perillós de la història. Ara necessitem un rival amb qui jugar-se aquest honor. De moment, toca celebrar al parc de bombers aquesta victòria espectacular.

Stipe Miocic | def | Junior Dos Santos | TKO (punches) | 1 | 2:22

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU