Anglaterra i Gal·les es juguen el Sis Nacions en la revenja del Mundial

El Sis Nacions crema aquest cap de setmana el seu penúltim cartutx en una quarta jornada que serà decisiva i que pot convertir el “super-dissabte” amb tres partits del dia 19 en una col·lecció de tràmits –amb l’honor pel mig, això sí, com sempre amb l’ovalada– o en una successió de petites finals, com va passar un any enrere.

Un partit acapara amb bona lògica tota l’atenció de la jornada i no és perquè s’enfrontin el primer i el segon classificat, que també, és perquè es repeteix a Twickenham un duel entre Anglaterra i el País de Gal·les, el mateix menú amb el que va començar el fracàs mundialista dels de la Rosa la tardor passada. La revenja, doncs, està servida i qui en surti vencedor tindrà la copa pràcticament garantida.

Els altres dos duels tenen les expectatives ratllant a nivell inferior però ajudaran a dibuixar com quedarà la classificació final del Torneig, el testimoni que anualment es llega a la posteritat. Irlanda i Itàlia juguen a Dublín buscant el primer triomf per cadascuna, escenari habitual pels continentals però absolutament inhòspits per uns vigents campions que col·leccionen decepcions, una rere l’altra. Tancarà la tanda de partits, ja diumenge, un Escòcia-França que els locals es prenen com l’oportunitat d’ascendir a primera classe i els visitants com el darrer tren per no perdre pistonada pel títol.

Buscant l’honor de la primera victòria

Irlanda-Itàlia. Aviva Stadium de Dublín. Dissabte 12 a les 14:30h.

El teló de la penúltima jornada s’aixecarà deixant el verb impecable de la gespa irlandesa preparat com una catifa sobre la que no s’ha de ballar sinó batallar. Els irlandesos han despertat de forma abrupta de l’encanteri dels dos darrers anys, quan van consolidar el joc i van sumar dues vegades el títol i ara es troben davant la seva afició amb l’obligació de sumar la victòria, que seria la primera.

El més simptomàtic és que no és pas que Irlanda hagi perdut ni les senyes d’identitat ni la capacitat hostil del seu joc, el que ha extraviat per complet és la regularitat. Apareix i desapareix dels partits sense cap causa-efecte evident i això els ha negat el triomf en les tres jornades precedents. Itàlia es presenta com a víctima propícia perquè els de l’Illa Maragda es reconciliïn amb sí mateixos però l’equip que entrena Jacques Brunel ja va demostrar en la primera jornada a París que quan més dòcil se l’espera més lluitadora es rebel·la. El penúltim partit internacional de Sergio Parisse podria ser el d’un històric triomf transalpí en un dels camps més difícils del campionat. Si Irlanda té un lapsus dels seus, Itàlia tindrà oportunitats.

Predicció: Irlanda és més que favorita i voldrà esmenar la plana de les seves primeres tres tandes. Itàlia ha perdut gas. Una cosa i l’altra ens porta a donar un 70 per cent de possibilitats als locals i un 30 als visitants.

Anglaterra vol la revenja i el Gran Slam

Anglaterra-País de Gal·les. Twickenham. Dissabte 12 a les 17h.

Si Twickers és la catedral del rugbi, dissabte s’hi oficia una cerimònia d’estat, de la més alta instància. La sòlida Anglaterra d’Eddie Jones afronta el seu compromís més important del calendari, per la competició vigent que vol guanyar, per les possibilitats que tindrà intactes si s’endú el triomf d’arreplegar el Gran Slam i sobretot perquè encara els cou exageradament la manera com els seus rivals de dissabte van guanyar-los a la darrera Copa del Món. Potser la ferida ja no sagna, però la cicatriu és més que evident i una victòria visitant la reobriria de forma dolorosa.

L’equip de Sa Majestat contra l’equip del Príncep és un partit sempre propici, assenyalat i calent però els fets recents han accentuat la rivalitat entre les dues nacions germanes. Sobre el terreny de joc l’equip de la Rosa ha estat, de llarg, el millor del Torneig fins ara. Cada partit ha demostrat ser una mica més feroç que l’anterior i ha anat revitalitzant les connexions entre línies, consolidant sobretot un darrere amb Watson, Joseph i Brown que és molt difícil de frenar quan l’equip s’expandeix. La seva frontissa directiva ha revitalitzat el joc anglès però davant tindrà un equip gal·lès que acostuma a mostrar una fortalesa i una resistència mental i física realment encomiable. ‘Terminator’ North ha recuperat el seu millor nivell i a més un dels seus il·lustres lesionats, Rhys Webb ja ha tornat. Warren Gatland ha subratllat aquest partit i es proposa repetir el partit mundialista. El rellotge, element pressionador, pot ser un aliat de visitants si la parròquia local es posa nerviosa.

Predicció: És difícil preveure un partit com aquest però el factor camp i el nivell mostrat fins ara permeten donar una lleugera diferència de possibilitats majors als locals. 60 per cent a Anglaterra i 40 als del Drac.

L’últim tren francès contra l’Escòcia irredempta

Escòcia-França. Murrayfield. Diumenge a les 16h.

Previsible xoc de trens reservat per diumenge, a l’hora del cafetó. La França de Guy Novès vol aferrar-se a les seves últimes possibilitats d’endur-se el títol guanyant una Escòcia que va trobar en Itàlia, en la tercera tanda, la víctima propiciatòria que necessitava per desfermar tot el que havia apuntat fins llavors. Després d’un bon Mundial, l’equip del Card no havia pogut desenvolupar del tot el seu joc espectacular en les dues primeres jornades però amb una victòria folgada com aval s’ha tret qualsevol pressió per puntuar i rep la menys grossa de les grans en una oportunitat única per canviar de divisió –si n’hi haguessin– i posicionar-se entre la classe alta del rugbi europeu pel proper cicle. L’equip, jove i especialment irredempt, té en Laidlaw l’arquitecte i en Hogg l’aparellador que passa revista a tota una plantilla molt compensada, potser la que està més clarament en fase de consolidació de les que juguen la competició.

Al davant tindran una França que encara no se sap en quina fase de la metamorfosi anunciada pel tècnic occità està. De moment se li endevinen intencions més combinatòries, li hem descobert una nova fornada de jugadors i físicament no ha perdut gens de vigor, al contrari. A més recupera un reputat com Wesley Fofana i a Scott Speeding. Jugarà el seu partit coneixent què ha fet la seva rival anglesa –amb qui jugarà el Crunch el dissabte 19– i sabent que si els de la Rosa han guanyat a Gal·les una derrota francesa els donaria el títol automàticament. Més raons per lluitar a Edimburg per sobre de les pròpies forces.

Predicció: Escòcia té un pla de joc més consolidat però França s’hi juga més. Això els fa empatar a les prediccions, 50 per cent de possibilitats per cadascuna.